Barcelona en Comú s'escora a l'esquerra i deixa la porta oberta a Ada Colau de cara al 2027
El partit tanca el congrés després d'apostar per aliances amb ERC i la CUP
BarcelonaBarcelona en Comú s'ha marcat un objectiu: recuperar l'alcaldia a les eleccions municipals del 2027 en mans de Jaume Collboni, a qui acusen de ser un aliat dels lobis i a qui fa mesos que intenten desgastar per situar-se com l'alternativa "per a les classes populars" de la ciutat. La pèrdua de l'alcaldia i la retirada d'Ada Colau de la primera línia política va suposar un cop per a la formació municipalista, que ha celebrat aquest cap de setmana un congrés per posar al dia el seu ideari i superar el desencís que, segons admeten, sent part del seu electorat. La recepta que proposen són aliances més escorades a l'esquerra (i lluny del PSC) i fer-se més forts com a organització política als barris, ara que BComú ja ha complert 10 anys de vida. Però, pel que fa a la candidatura per al 2027, el partit ha optat per nedar i guardar la roba: tot i que a la ponència reitera la necessitat de limitar els mandats dels seus càrrecs públics, també deixa la porta oberta a Colau per si decidís tornar a disputar l'alcaldia al PSC.
Fins ara, el codi ètic de Barcelona en Comú fixava per als càrrecs electes un límit de "dues legislatures consecutives, excepcionalment prorrogable a un mandat més sempre que es doni un procés de discussió i validació ciutadana", com es va produir amb el cas de Colau, amb l'aval de les bases. Ara, la nova ponència política xuta la pilota endavant i deixa la fórmula final dels anys i les possibles excepcions en mans del Comitè d'Ètica. Aquest ha estat un tema objecte de debat en les agrupacions del partit en el procés previ al congrés d'aquest cap de setmana a les Cotxeres de Sants, sota el lema"Repensem Barcelona". Com també es va constatar a l'assemblea dels Comuns al novembre, fonts de la formació admeten preocupació per la falta de renovació de lideratges, però, al mateix temps, recalquen el capital polític que suposa Colau de cara a l'electorat.
D'entrada, l'exalcaldessa està ara centrada en la presidència de la fundació Sentit Comú i en el seu vessant d'activista internacional en temes com la denúncia de la guerra a Gaza o la defensa dels drets LGBTI. Ha intervingut a la primera jornada del congrés, però no a la cloenda amb les primeres espases de Comuns. En tot cas, i en una entrevista a Europa Press per l'aniversari de la victòria de BComú a les municipals del 2015, Colau va deixar la porta oberta a tornar "excepcionalment" a la primera línia política "si realment fos molt útil".
El risc "d'erosió"
Després dels debats amb la militància i representants dels moviments socials des del gener, a la ponència s'ha optat perquè sigui aquest Comitè d'Ètica, format per cinc membres avalats pel plenari, qui estableixi com limitar els mandats dels càrrecs públics. Ho farà "properament", segons fonts del partit, que aclareixen que la versió final del codi ètic on s'inclourà haurà de passar després per la coordinadora i el plenari. Ara bé, el text aprovat al congrés també llança un advertiment: "Sense mecanismes clars de limitació i renovació de càrrecs, el risc és la consolidació de dinàmiques tancades, la cooptació interna i l’erosió de la confiança col·lectiva". Qui també podria quedar afectada pel límit podria ser l'ara líder de grup municipal de Barcelona en Comú, Janet Sanz, regidora des del 2011 –tot i que, abans de per BComú, ho va ser per ICV.
Pel que fa als càrrecs orgànics del partit, el document sí que hi posa data de caducitat: no podran superar els dos mandats consecutius. A més, la nova ponència reforma el sistema de confecció de les llistes i hi incorpora dues rondes de primàries: la primera, del tàndem de número 1 i 2 (que triaran els cinc primers llocs de la llista) i la segona, per escollir del sisè al quinzè lloc, respectant criteris de paritat.
ERC i la CUP, aliats abans que el PSC
El nou full de ruta també aprofundeix en les aliances polítiques de Barcelona en Comú en aquesta nova etapa, que veuen marcada pel final definitiu del cicle del 15-M i del Procés. La proposta de la direcció situa com a aliats clau Esquerra i la CUP –ara sense representació al consistori– contra el PSC i, sobretot, contra una hipotètica aliança sociovergent amb Junts a la ciutat. Aquesta possibilitat va quedar truncada el 2023 quan Xavier Trias es va imposar a Jaume Collboni, però el socialista va aconseguir a última hora l'alcaldia gràcies als vots de BComú i del PP. La decisió de cedir els vots al PSC en el seu moment ja va dividir en el seu moment l'espai: tirant la vista enrere, hi ha hagut veus que han qüestionat aquest moviment, especialment després que l'alcalde socialista s'acostés a ERC per tancar un pacte de govern (finalment, fallit) en lloc de fer-ho amb BComú, que li havia demanat de forma insistent un govern tripartit d'esquerres.
La redacció inicial de la ponència parlava fins i tot d'articular un "bloc del sobiranisme d'esquerres" (on, per cert, no s'esmenta Podem) per disputar-li "l'hegemonia" al PSC, però arran d'esmenes individuals i de Nou Barris, que va insistir en subratllar l'autonomia política del partit, la direcció va proposar una transacció que parla de buscar la "cooperació" i "espais compartits" amb totes dues forces. No és una aposta estranya dins la història de Barcelona en Comú, que el 2015 ja va intentar buscar una aliança amb la CUP per presentar-se conjuntament, i que va fracassar per la presència d'ICV a la candidatura. Fins ara, un dels elements que ha dificultat l'entesa amb ERC ha estat la complicada relació entre Comuns i la líder d'ERC a l'Ajuntament, Elisenda Alamany, que en el seu moment va partir peres amb el partit lila.