El buit de poder de la Generalitat als Estats Units en l'era Trump

BarcelonaEl retorn de Donald Trump a la Casa Blanca ha capgirat el tauler internacional. Mentre el nou president republicà redefineix les aliances geopolítiques i comercials, Catalunya té vacant la plaça de màxim responsable de la delegació de la Generalitat als Estats Units i al Canadà des de l'1 de gener del 2025. El que era el delegat des del 2019, Isidre Sala, en va sortir per decisió unilateral del Govern de Salvador Illa. El contracte de Sala s'acabava el setembre del 2025, però l'executiu català el va rescindir de manera anticipada argumentant que volia canviar les "prioritats" de la delegació i renovar-la després de sis anys amb la mateixa persona al capdavant. La seva sortida, anunciada al novembre juntament amb el del Sud-est d'Europa, ha abocat la Generalitat a un buit de poder als Estats Units que fa mesos que dura, en plena guerra comercial i durant una època de gir en la política migratòria, que pot afectar els catalans que viuen, treballen i estudien al país. Abans de saber que el cessarien, el delegat havia avisat que, tenint en compte els possibles canvis a la Casa Blanca, calia preparar la seva substitució amb temps.

En aquest context, fonts de la conselleria d'Unió Europea i Acció Exterior traslladen a l'ARA que estan pendents de resoldre el concurs públic per triar un nou delegat, un procés que volen que sigui "curós" per la importància dels Estats Units per a Catalunya: és el primer soci comercial del país fora de la Unió Europea. Tot i això, recalquen que l'equip de la delegació de la Generalitat –amb quatre persones a Washington, dues a Nova York i una al Canadà– no s'ha aturat. Han intensificat l'atenció a catalans i nord-americans inquiets sobre les condicions d'entrada i sortida al país, mantenen interlocució amb organitzacions internacionals com l'ONU i ja estan preparant un dels grans esdeveniments de l'any per a la xarxa a l'exterior, la celebració de la diada de Sant Jordi. La delegació també és l'encarregada d'organitzar logísticament les visites de càrrecs públics i aplanar el terreny a investigadors i universitats catalans que volen emprendre projectes al país.

Ara bé, diverses fonts coneixedores del funcionament intern de l'oficina consultades per l'ARA adverteixen de les disfuncions de no tenir delegat. No hi ha una cara visible a qui enviar a reunions i trobades i, a més, suposa que quedin en stand by relacions que van avançar molt durant el mandat anterior, per exemple, amb Califòrnia o Massachusetts. "Quan una delegació no té delegat, no funciona", diu una font que ha ocupat la màxima responsabilitat del departament d'Acció Exterior. Les fonts consultades encara apunten una dificultat afegida: la incorporació del delegat podria trigar "molts mesos" si no té un visat per treballar al país. Des del Govern rebutgen avançar si això és així o no i apunten que el nou projecte per a la delegació es redefinirà una vegada es triï el nou titular. Caldrà veure quina és la posició que defensa davant el govern dels Estats Units, després que el conseller d'Unió Europa i Acció Exterior, Jaume Duch, s'hagi mostrat especialment bel·ligerant contra el mandatari, a qui ha acusat de tenir "tics autoritaris", i que els socialistes ja hi hagin tingut un primer xoc per una subvenció a una biblioteca de Barcelona.

Seguint a una vintena d'empreses

Més enllà de les prioritats polítiques de la delegació, l'altre gran flanc d'activitat de la Generalitat als Estats Units és a través de les oficines d'Acció, que depèn de la conselleria d'Empresa i Treball. El departament ha activat un programa específic per atendre empreses catalanes afectades per la nova política de Trump; en dos mesos ha fet una vintena d'assessoraments personalitzats, expliquen a l'ARA fonts d'aquest ens. La gran preocupació és l'afectació dels aranzels a l'acer i l'alumini en empreses del sector de l'automoció, del parament de la llar o de maquinària. Però, per primera vegada, també estan trucant a la porta d'Acció empreses que fins ara no s'havien vist amb la necessitat d'acudir-hi, per exemple del sector farmacèutic. De moment cap es planteja abandonar el mercat, perquè això suposaria trencar contractes encara en vigor amb els seus distribuïdors. Ara bé, les empreses catalanes ja estudien amb Acció activar plans de contingència i replantejar-se la continuïtat a llarg termini, especialment si es consuma l'amenaça aranzelària de Trump sobre altres sectors. Els grans perjudicats són els productors catalans de vins i caves, que tenen beneficis molt més ajustats i tenen en els Estats Units el seu principal mercat internacional.