Cas Vito Quiles: així utilitza l'extrema dreta les universitats per amplificar-se

Barcelona“Busquen la màxima notorietat amb el mínim esforç argumental”. Així defineix la politòloga experta en extrema dreta Anna López actes com el que aquest dijous ha intentat dur a terme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l'agitador Vito Quiles. El fet que perfils com Quiles o organitzacions com l'entitat espanyolista propera a Vox S'ha Acabat –que donava suport a l'agitador– triïn els centres universitaris per fer aquests actes no és en va. Tant si els poden dur a terme com si es genera una resposta contrària a la seva presència i els han de cancel·lar o modificar "suposa un win-win" per a ells, apunta el politòleg de la UPF Toni Rodon.

Vito Quiles pretenia donar a Bellaterra el tret de sortida a un seguit d'actes en diverses universitats de l'Estat. La premissa recorda inevitablement els actes de l'influencer dels EUA Charlie Kirk, proper a Donald Trump, assassinat mentre duia a terme una xerrada a la Utah University Valley. Així ho apunta López, que considera que aquest tipus d'actes són "l'exportació directa" d'un model que consisteix en portar "figures molt polaritzadores" a les universitats per provocar una protesta, que serveix com a "prova" de la suposada "cultura de cancel·lació" de l'esquerra, fet que utilitzen per amplificar el seu discurs. Seguint aquest patró, S'ha Acabat ha denunciat en un comunicat la "censura" i els "atacs patits" durant aquest dijous a la UAB.

Encara que no es produeixi una protesta, a les organitzacions i als agitadors d'extrema dreta també els serveix dur a terme l'acte, ja que "utilitzen la seva presència als centres per dir que cada cop tenen més persones al seu costat", explica Rodon. Alhora, adverteix que si bé organitzacions com S'ha Acabat o Estudiants pel Canvi tenen més adeptes avui dia que fa una dècada, "la seva presència a les universitats continua sent força reduïda".

Antiintel·lectualisme al cor de l'intel·lectualisme

Tot i que siguin pocs, amb els esdeveniments que organitzen "intenten introduir la idea que als seus actes aporten una intel·lectualitat diferent que va en contra de tot el que representen, segons ells, les universitats", diu Rodon. En aquest sentit, López explica que atacar els centres acadèmics "és una manera directa" que tenen aquests col·lectius de "deslegitimar el coneixement que els resulta incòmode". Per fer-ho, presenten l'activitat de les universitats "com a mera «propaganda progressista» i no com a rigor acadèmic", expressa López, i s'intenten situar com els defensors de conceptes com el "sentit comú", el "poble real" i de postures en contra d'unes suposades "elits", considerant les universitats precisament com a part d'aquestes.

Si bé els actes tenen lloc als campus universitaris, l'objectiu de les organitzacions "no és guanyar suports dins la universitat", sinó que busquen que el que passi "tingui repercussió fora dels centres", apunta Rodon. "Volen crear el clip de vídeo viral", diu López, per poder-se convertir en "víctimes mediàtiques". D'aquesta forma, intenten guanyar adeptes a través de les xarxes, "on tenen una comunitat molt àmplia", assenyala Rodon. A través d'aquests canals i del rol de víctimes que adopten, "reafirmen la seva narrativa de l'home o la dona «valents» i «perseguits» que s'atreveixen a dir el que ningú vol sentir", retrata la politòloga, que subratlla que "per a ells, l'incident és la notícia", i no pas l'argumentari darrere l'oposició a la seva presència.

La resposta de les universitats

Davant d'aquests fets, les universitats queden en una situació compromesa: o prohibeixen els actes per evitar que es posin en dubte certs drets humans i fonamentals o els permeten, emparant-se justament en el dret fonamental a la llibertat d'expressió. A Catalunya, per exemple, la Universitat de Barcelona (UB) va vetar una xerrada de l'historiador franquista Fernando Paz, a qui Vox va haver de renunciar com a cap de llista per Albacete arran del flirteig del candidat amb moviments neonazis. La UB va defensar el veto perquè els valors del ponent eren "contraris als del centre".

A l'hora de prohibir l'acte, es planteja un dilema: ¿es prohibeix per la persona que fa l'acte o pel contingut de l'acte? Quan el contingut és clar, "és fàcil fer la prohibició", apunta Rodon, que recorda algunes xerrades de l'anomenada medicina alternativa vetades per centres universitaris. En canvi, "malgrat conèixer el background d'una persona, és més complicat fer un veto si no se sap el contingut exacte de l'acte que pretén fer". Rodon assenyala que es tracta de fer un "balanç" entre "la pluralitat i l'alteració de la convivència universitària" que comportarà un acte, tenint en compte que "l'extrema dreta ha entès que per ser majoritària ha d'anar també allà on no és benvinguda".