"La Constitució no prohibeix l'amnistia": el debat al TC continua favorable a la llei

Madrid"La Constitució no prohibeix l'amnistia". És la conclusió a què han arribat aquest dimarts la majoria dels magistrats del Tribunal Constitucional (TC), que continuen deliberant sobre la norma de l'oblit judicial. Segons fonts del tribunal, en aquesta primera part del debat els membres del TC han discutit sobre si una amnistia en abstracte té cabuda a la carta magna i la majoria progressista, tal com ja indicava l'esborrany de la vicepresidenta del Constitucional, Immaculada Montalbán, considera que sí que hi té encaix.

És a dir, a diferència dels indults generals, que sí que estan explícitament prohibits, una amnistia pot tenir-hi espai. Ara bé, sempre i quan, apunten fonts coneixedores del debat, que hi hagi hagut una "crisi constitucional". Avala, doncs, l’amnistia com una mesura excepcional.D'aquesta manera, descarten els arguments del recurs del PP, que considerava que les Corts s'estaven extralimitant de les seves funcions elaborant l'amnistia sense tenir-ne una competència atribuïda i això afectava la funció jurisdiccional.

Ara bé, en té, concretament, la "llei d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya"? Això és el que continuaran debatent els magistrats en la sessió següent, després d'haver superat la primera fase del debat. De fet, fonts del tribunal consideren que podrien arribar a una conclusió sobre la llei aquest mateix dimecres o dijous. "Avancen a bon ritme", declaren.

Les altres parts del recurs del PP

Cal tenir en compte que els populars van presentar un recurs d'inconstitucionalitat en contra de tota la llei —per això han debatut primer sobre el seu encaix a la Constitució— i, subsidiàriament, van impugnar unes altres parts de la norma. És per això que, un cop els membres del Tribunal Constitucional resolguin si la llei concreta té encaix o no a la carta magna, passaran a discutir les impugnacions tècniques que també posava en relleu el PP.

Com, per exemple, si la llei atempta o no el principi d'igualtat per despenalitzar només conductes relacionades amb el Procés. O també, afegeixen les mateixes fonts, han de debatre sobre l'abast de la norma, perquè el recurs popular advertia que era "arbitrari" i no quedava prou delimitat el període temporal que engloba l'amnistia. Segons el seu parer, tot i que la llei s'acaba al 2023, sempre es podria al·legar que hi entressin nous fets relacionats amb el Procés del 2017. Alhora, el recurs del PP també considerava inconstitucional l'aixecament de mesures cautelars immediatament (com les ordres de presó) de les causes independentistes perquè creien que vulnerava la potestat jurisdiccional.

Ara bé, bona part d'aquests arguments ja són rebatuts a l'esborrany de la sentència que ha elaborat la vicepresidenta del Tribunal Constitucional, Immaculada Montalbán. Un esborrany sobre el qual el ple del TC debat i ha de dictar la sentència definitiva. En aquest text, Montalbán considera que la llei d'amnistia no es vulnera el principi d'igualtat ni és arbitrària perquè no va dirigida només a la ideologia independentista com diu el PP, sinó a accions i conductes concretes relacionades amb la consulta del 9-N i del referèndum de l'1-O. Així, encara que admet que la llei beneficia més qui tira una pedra per una manifestació del Procés que per un desnonament, l'esborrany diu que l'emparament de la norma no ve donat per la ideologia sinó pel context del Procés. Per sustentar-ho posa d'exemple l'amnistia a manifestants, però també a policies que volien reprimir aquestes manifestacions i que ja s'ha anat produint des de l'aprovació de la norma.

Ara cal veure si la majoria progressista compra els mateixos arguments que ha plasmat Montalbán a l'esborrany de sentència per tombar el recurs del PP. Fonts coneixedores del debat a dins al tribunal apunten que hi pot haver canvis per potenciar la robustesa dels arguments jurídics. És a dir, sense canviar-ne el sentit, però sí garantir-ne la solidesa.