La contraofensiva de Pedro Sánchez i Salvador Illa
MadridDesprés d’un estiu que ha donat peu a moltes especulacions sobre la represa del curs polític, hem assistit a un cert desplegament del govern per mirar de recuperar la iniciativa i contrarestar l’ofensiva contínua d’una oposició que no té cap més objectiu que la convocatòria d'eleccions generals. Naturalment, aquest intent dels socialistes requeria fer passos concrets, d'entrada en l’àmbit parlamentari i en els mitjans de comunicació. El panorama al Congrés continua sent incert i complicat. Però les últimes setmanes s'han produït contactes que donen a entendre que hi ha marge per continuar pedalant i per buscar el suport als pressupostos dels partits que van fer possible la investidura de Pedro Sánchez. En l'entrevista a TVE amb Pepa Bueno, el president del govern va deixar més clar que mai que s'enviarà projecte pressupostari a la cambra i que, per tant, aquest cop no s'exigirà la garantia prèvia dels socis per formalitzar la iniciativa. Si el PSOE volia recuperar terreny i tenir un cert control sobre l’agenda política, feia falta una decisió d'aquestes característiques. Després ja veurem si els jutges i els sumaris que afecten directament el govern permetran centrar el debat en aquesta qüestió. Però, de moment, és el pas més important per la seva transcendència de cara a continuar la legislatura.
Abans de l'estiu, el PP va acariciar la idea que tenia Sánchez contra les cordes i a un pas del desastre, a causa de les revelacions del sumari sobre el cas dels seus excol·laboradors Cerdán, Ábalos i Koldo García. Però l'aliança que ha permès cobrir els dos primers anys de la legislatura va aguantar. Amb aquesta impressió que la situació quedava molt oberta el país se'n va anar de vacances. Feia falta trobar algun revulsiu. Per descomptat, els fets del mes d'agost, amb el tràgic protagonisme dels incendis forestals, i les polèmiques sobre la immigració, van generar un escenari negatiu i que ens tornava a acostar a sensacions de crisi sistèmica. Segur que Pedro Sánchez i Salvador Illa van donar voltes a aquest trencaclosques en les seves converses a Fuerteventura. L'esforç de moure’s en l'àmbit de la comunicació, l’oferiment a les comunitats autònomes de la condonació del deute i la visita d’Illa a Puigdemont de dilluns passat formen part d'aquesta estratègia de rellançament per resituar el debat polític en afers concrets de rellevància.
L’entrevista de Pepa Bueno a Sánchez va tocar tots els pals, amb respecte però sense concessions. El líder socialista sol sortir-se'n bé, davant les càmeres i a la tribuna del Congrés. Però en aquesta segona meitat de la legislatura –que ja veurem si realment pot culminar-se– ho té particularment difícil. L'acte d'obertura de l'any judicial, divendres passat, va confirmar el malestar dels sectors conservadors de la magistratura, que són molt majoritaris a la carrera. Per aquest costat, el govern no pot esperar cap mena d'oxigen. Ben al contrari. El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va fer bé anant a l’acte i presentar-hi el balanç de la Fiscalia sobre el curs anterior. Però, un cop processat i a les portes de la remissió del seu cas a judici, es fa difícil pensar que en surti absolt sense més. Ara bé, fa bé de defensar el dret de presumpció d'innocència en relació amb el seu cas.
El cas del fiscal general
Els que ara li han reclamat que no anés a l'acte haurien estat els primers a interpretar que la seva absència era un signe clar que assumia la culpabilitat. Sigui com sigui, també es pot donar per segur que si li cau algun tipus de condemna, serà en una sentència amb vots discrepants. Ja es va veure a finals de juliol, quan la decisió de rebutjar el recurs del fiscal general contra el seu processament va comptar amb el vot en contra del magistrat Andrés Palomo. Aquest jutge va argumentar que “no apareix prou justificada” l’atribució a García Ortiz de la filtració del correu electrònic en què la defensa de l'empresari Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, admetia la comissió de dos delictes fiscals del seu client. Destaco aquest cas perquè em continuo preguntant si hi ha proporcionalitat entre el suposat delicte atribuït al fiscal general –el de revelació de secrets sobre la negociació relativa a un frau fiscal– i l'esforç per obtenir unes proves que no han passat d'indicis sense confirmació.
“Qui pugui fer, que faci”. Aquesta frase de l'expresident José María Aznar continua sent la principal explicació possible de l'escenari d'enfrontaments entre poders de l'Estat, en concret entre el govern i una part important de la magistratura. En aquest context, pendents de resolució els recursos d’empara dels líders del Procés per la inaplicació de la llei d’amnistia al seu cas, ¿què es pot pensar del tractament d’aquesta qüestió a l’entrevista d’Illa amb el seu antecessor, Carles Puigdemont, a la seu de la Generalitat a Brussel·les? Probablement, que la qüestió sembla orientada cap a la concessió de l'empara, però sense seguretat absoluta ni previsió de calendari. De moment, no s'aixecarà l'ordre de detenció de Puigdemont a Espanya.
Junts no dona garanties que aquesta entrevista hagi servit per restablir una col·laboració més intensa. El govern ja ha substituït Santos Cerdán per als contactes habituals amb els juntaires –en què José Luis Rodríguez Zapatero juga un paper predominant–, a part dels que hi ha al Congrés. Però ha quedat en mans del PSOE explicar aquesta remodelació d’equips, quan ho vegi oportú. El fet és que el diàleg continua, però sense acords concrets. Junts continua sense veure madures algunes iniciatives importants del govern, com la reducció de la jornada laboral. Per a Sumar, és essencial que la proposta prosperi, i no és fàcil que els de Puigdemont canviïn de criteri en el sentit que aquest projecte està mal construït. En definitiva, els socialistes tenen al davant un nou període parlamentari complicat. A l'espera de comprovar si pot tenir èxit l'intent de rellançament d'aquesta primera setmana de setembre, el fet és que Sánchez i Illa han mostrat voluntat d’iniciativa i un cert marge per recuperar presència autònoma, és a dir, no lligada a les critiques i als requeriments de l’oposició. Aquesta contraofensiva ja és un pas, si ho comparem amb les dificultats del PP per evitar que Vox li continuï menjant terreny a les enquestes.