El cas de corrupció més important del País Basc esquitxa el PNB

VitòriaEl govern basc i el PNB han presumit durant anys que la corrupció política sempre havia passat de llarg d’Euskadi, mentre assetjava altres territoris com Madrid, València, Andalusia i Catalunya. A més, afectava els grans partits, com el PP, el PSOE i Convergència. Era l’oasi basc. Al País Basc no hi havia corrupció política o, com a molt, petits casos de nepotisme, afirmaven els jeltzales. Fins que el 2010 va sortir a la llum l’anomenat cas De Miguel, en referència a qui és el gran acusat de la trama, Alfredo de Miguel.

Després de vuit anys d’una instrucció plena d’obstacles, l’Audiència de Vitòria acull des d’ahir la vista oral per la presumpta trama de cobrament de comissions il·legals. Un macrojudici que posa el PNB i les institucions basques sota el seu poder al mapa on mai haurien desitjat aparèixer: el de la corrupció.

De vuit a 26 processats

De vuit detinguts el 2010 s’ha passat als actuals 26 processats, per als quals la fiscalia demana un total de 119 anys de presó. Els principals acusats, Alfredo de Miguel, Aitor Telleria i Koldo Otxandiano, eren el 2010 membres de l’executiva del PNB a Àlaba, i a més el primer era la mà dreta de l’anterior president jeltzale al territori, Iñaki Gerenabarrena, i formava part del govern foral que dirigia Xabier Agirre. Als primers detinguts s’hi han acabat sumant aquests anys més càrrecs públics -tots ells de l’òrbita del PNB- que presumptament van facilitar l’actuació de la xarxa de cobrament de comissions il·legals, empresaris que van passar per caixa i testaferros utilitzats en les operacions. Compareixeran més de 150 persones entre acusats, testimonis, pèrits i ertzaines en les més de 100 sessions previstes fins que, si es compleix el guió, a finals d’octubre el cas quedi vist per a sentència.

El modus operandi d’aquesta presumpta trama difereix poc d’altres ja conegudes. Segons el jutge instructor, De Miguel i els seus socis percebien comissions il·legals per facilitar contractes públics i adjudicacions d’administracions governades pel PNB a través de societats i empreses creades expressament. La trama obtenia contractes menors -més opacs de fiscalitzar- de la viceconselleria de Cultura, Joventut i Esports del govern basc per a feines inexistents. De Miguel era administrador d’una empresa que va construir diversos batzokis (les seus polítiques i socials del PNB) a Àlaba i la cèntrica seu del PNB a Vitòria.

També s’acusa De Miguel i la seva trama d’una requalificació de terrenys suposadament irregular a la localitat alabesa de Zambrana, per la qual haurien obtingut uns 65 milions d’euros, a més d’altres operacions irregulars amb les quals s’haurien embutxacat 16 milions.

La fiscalia vol que del judici que va arrencar ahir a l’Audiència de Vitòria en surti una condemna contundent contra els imputats i, així, en el seu escrit acusa De Miguel de frau en la contractació, prevaricació, malversació, falsedat documental, tràfic d’influències, suborn, coaccions i blanqueig de capitals. Demana per a l’exdiputat foral una pena de 54 anys i nou mesos de presó, i 16,5 milions d’euros de fiança. Per a Telleria i Otxandiano reclama 32 anys i un mes de presó, i per a l’exviceconseller de Cultura Gurutz Larrañaga set anys de presó.

L’aleshores president del PNB i avui lehendakari, Iñigo Urkullu, va arribar a afirmar que el seu partit havia tingut una actitud “exemplar” en aquest cas, i és veritat que va demanar el carnet de militància a De Miguel i a la resta d’encausats, que van tardar mesos a obeir-lo. També és un fet inqüestionable que van ser cessats de les institucions on estaven, però no és menys cert que una part del partit els va aplaudir i els va donar suport quan un any després de les detencions van comparèixer a la comissió d’investigació del Parlament basc creada el 2011.

Sigui quina sigui la sentència, prevista per al principis del 2019, el PNB haurà de conviure amb la seva gran por: veure’s esquitxat per la corrupció. Euskadi com a oasi davant la corrupció política està en entredit.