De cronista esportiu a mà dreta i company de pis de Carlos Mazón

ValènciaCompany de pis quan tots dos eren a València i mà dreta de l'excap del Consell Carlos Mazón. El periodista José Manuel Cuenca ha estat notícia aquesta setmana perquè la jutgessa de la dana ha autoritzat un acarament entre ell i l'exconsellera Salomé Pradas per intentar esclarir les contradiccions que hi ha entre la declaració de l'excap de gabinet i els missatges revelats per l'excap d'Emergències.

Nascut a la localitat valenciana d'Ibi, a tocar de la ciutat d'Alcoi i en el cor industrial de la coneguda com Vall del Joguet, el comunicador prové d'una família més aviat progressista. Superada la primera joventut i amb el títol de periodista a la butxaca, Cuenca va iniciar la seva carrera com a cronista esportiu. Des de la gespa dels estadis va escalar a director d'emissores de la Cadena Cope. Va dirigir les de Dénia, Alacant, Múrcia i Conca entre 1999 i 2018. De la ràdio dels bisbes va sortir amb polèmica al ser acusat d'un possible cobrament de comissions il·legals de publicitat segons va revelar elDiario.es, un delicte que la justícia va desestimar declarant el seu acomiadament improcedent.

Aparcat temporalment el periodisme i aprofitant els seus contactes, Cuenca va passar a treballar per a la companyia de neteja i serveis STV Gestión, que és adjudicatària de concessions públiques. Va ser en aquest entorn quan va bastir l'amistat amb Carlos Mazón, que abans de ser cap del Consell va presidir la Diputació d'Alacant. A conseqüència d'aquest passat, va ser especialment polèmica que STV Gestión fos beneficiària d'un contracte d'emergència de la Generalitat per a la neteja de polígons industrials després de la dana. El pressupost de l'encàrrec era de 290.000 euros, però es va elevar a 2,3 milions després de detectar-se una càrrega de treball “molt superior a la pressupostada”.

Igual que el seu paper en la gestió de la catàstrofe, també ha sigut criticat el paper de Cuenca com a cap de gabinet de Mazón. Ha sigut acusat per alguns mitjans de pressionar periodistes i amenaçar directors de retirar la publicitat institucional. Es tracta de comportaments que ell sempre ha negat, l'última vegada en la seva compareixença al Congrés de Diputats.