La defensa confronta els partits polítics

La invasió russa d'Ucraïna i l'abandonament dels EUA de Donald Trump de la defensa d'Europa ha obligat els partits a posicionar-se sobre quina ha de ser la política en defensa. A Catalunya, com a l'Estat, les forces d'esquerres no són partidàries d'incrementar el pressupost en aquest àmbit, com tampoc de recuperar el servei militar obligatori. Quin és, però, el posicionament de cada formació de l'arc parlamentari català sobre els principals reptes que afronta el vell continent?

El pacifisme és la bandera que, històricament, han onejat obertament els partits d’esquerres. Actualment, de fet, són aquestes formacions les que s’hi declaren sense embuts: és el cas del PSC, els Comuns i Sumar, ERC i també la CUP. Els socialistes recorden que sempre han apostat pel “multilateralisme, el diàleg i la política en majúscules” per resoldre conflictes, apunta la portaveu del PSC al Parlament, Elena Díaz. Els republicans també defensen les polítiques pacifistes. “Sempre ens hem oposat a la violència com a instrument d’acció política i apostem per la cultura de la pau, el dret internacional i el multilateralisme”, apunten des del partit, que defensa les “solucions diplomàtiques” i “l’autodeterminació dels pobles” per resoldre els conflictes polítics. En la mateixa línia s’expressen els Comuns, que recorden que històricament han estat un “espai decididament internacionalista i europeista” que aposta pel “multilateralisme, la cooperació i la justícia global”. Junts, per la seva banda, es defineix com un partit que “defensa la pau, els drets humans i l’autodeterminació dels pobles per mitjans pacífics i democràtics”. Considera que la pau no és una “ideologia”, sinó un “valor universal a preservar”. Consultat per l’ARA, el PP ha evitat respondre aquesta pregunta, però actualment el partit s’ha mostrat reticent a qualificar-se obertament com a pacifista perquè ho veu com una postura “ingènua” i aposta per prioritzar la seguretat i reforçar les aliances internacionals. Una tesi que també defensa, en gran mesura, l’extrema dreta de Vox i Aliança Catalana.

Aquesta és una de les preguntes que han enfrontat l’executiu espanyol i l’oposició durant la legislatura i fins i tot ha fet sortir butllofes dins de la coalició de govern. Les guerres s’han de finançar i l’OTAN, de la mà de Donald Trump, exigeix als seus socis que apugin la contribució. Pedro Sánchez ha presentat un pla que no preveu arribar al 5% del PIB com li reclama l’Aliança Atlàntica. Els socialistes asseguren que segueixen compromesos amb la defensa de l’ordre internacional per enfortir la capacitat dissuasiva d’Europa i plantegen la creació d’un exèrcit comú europeu. Les propostes del PSOE i del PSC no divergeixen gaire de les del PP, però en l’estratègia d’oposició total a la Moncloa, els populars critiquen els canvis d’opinió de Sánchez i asseguren que el seu crèdit internacional en matèria de defensa és “nul”. Des de Sumar són partidaris de promoure un nou pacte europeu que inclogui la defensa i que coordini la despesa dels estats membres. Junts també opina que ha de ser la UE qui defineixi les prioritats en defensa d’acord amb les necessitats conjuntes i les prioritats en cada moment. Els Comuns van més enllà rebutjant l’increment de la despesa militar i diuen que “la seguretat no es construirà amb més armes”. Una posició que, per exemple, s’assembla a la de Podem. Pel que fa a ERC, el no és rotund. No a gastar més en defensa, “i menys a costa de reduir despesa social, educació, salut o habitatge”. Els republicans també apunten a la UE com a coordinadora de la defensa del continent.

El servei militar obligatori a Espanya es va acabar el 2001 en aplicació de l’acord assolit entre CiU i el PP el 1996. La cessió als convergents va suposar un abans i un després, però actualment el context europeu vira cap a una altra direcció, en què es planteja la reintroducció del servei. Ara bé, a l’Estat cap partit rema en aquesta direcció. En conversa amb l’ARA, el PSC apunta que no consideren que s’hagi de recuperar el servei militar obligatori. “La nostra aposta passa pel model professional de les Forces Armades”, diuen els socialistes. Alhora, Junts remarca que “en cap cas” es pot realitzar. Unes paraules semblants a les d’Esquerra Republicana, que apunta que no només no s’ha de fer perquè “el context actual no és el de fa dècades”, sinó perquè “obligar joves a fer la mili no respon a les necessitats actuals i tampoc encaixa amb un model de societat basada en drets i llibertats”. Per la seva banda, Comuns apunta que reintroduir-lo “seria un retrocés en drets”: “El que necessitem és una agenda internacional i de seguretat europea pròpies i autònomes de la doctrina de Trump davant els seus atacs al multilateralisme i el dret internacional”, puntualitza la formació. Uns termes equivalents utilitza la confluència Sumar. La CUP ha expressat al Parlament el seu rebuig frontal i ha criticat el component “bel·licista” i els “abusos” que es van patir a la mili. Al flanc dretà espanyol, PP i Vox s’han remès als seus posicionaments públics. El partit d’Alberto Núñez Feijóo opta per l’exèrcit professional i Vox tampoc ha defensat la mili obligatòria, si bé el seu líder, Santiago Abascal, va defensar en una ocasió establir un “servei públic social o militar”.

El quart aniversari de la guerra d’Ucraïna ha servit als partits per refermar el seu compromís amb la pau i la legalitat internacional. La posició unànime és que el poble ucraïnès ha de poder decidir lliurement el seu futur, però els partits difereixen en quines eines ha de tenir a l’abast per defensar-se de l’ofensiva russa comandada per Vladímir Putin. El PSC, per exemple, posa el focus en la resposta europea per garantir la seguretat al país, però també al continent. “La UE ha de continuar, d’una banda, pressionant amb sancions en contra de diversos organismes i individus de Rússia, essencials per frenar la guerra i reconstruir Ucraïna, i exigint-li responsabilitats judicials”, manté Elena Díaz. Tant socialistes com republicans apel·len també a la via diplomàtica. ERC creu que els ucraïnesos tenen dret a defensar-se de l’ofensiva russa i crida a evitar que la solució al conflicte es firmi “des d’un despatx de Washington o de Moscou”. “Donem suport a Ucraïna fins que s'aconsegueixi una pau justa, respectuosa amb la seva sobirania i la seva integritat territorial”, coincideix Junts. Sumar i Comuns també creuen que cal acompanyar el poble ucraïnès des de la solidaritat per assolir una pau “duradora” a la regió. Malgrat estar compromesa amb la pau, la CUP ha estat dels partits més crítics amb el govern de Zelenski, a qui ha arribat a acusar de tenir “tolerància” amb els moviments neonazis. El debat que hauran de resoldre pròximament els partits és si avalen els plans de Sánchez per enviar tropes espanyoles a Ucraïna si s’arriba a un acord de pau. El PP ho condiciona a una votació sobre tot el pressupost militar i estratègia en política exterior.