BarcelonaAlertava dijous a la SER José María Lassalle -ex secretari d’estat amb Mariano Rajoy i fins fa tres anys militant del PP- que la degradació intel·lectual comença per les paraules i acaba per les idees. Ho deia a tomb de la intervenció de Pablo Casado en la sessió de control dimecres al Congrés, en què el líder popular va tirar d’exabrupte -“Què cony ha de passar?”- per retreure al president espanyol, Pedro Sánchez, la seva inacció davant el suposat assetjament que, va dir, hi ha a les escoles catalanes contra els nens que parlen castellà. El renec de Casado no era innocu. Era, com avisava Lassalle, el símptoma de la degradació d’un PP que aferrat al cas de l’escola de Canet ha decidit atiar un cop més el conflicte a Catalunya.
Assetjat per la pinça que li fan Vox i Isabel Díaz Ayuso, Casado ha buscat una sortida en el sac de cops habitual. No hi ha millor cola d’enganxar per a la dreta espanyola. Només així s’explica la inefable intervenció del dirigent popular divendres, plena de manipulacions i mentides. Farcida d’acusacions gravíssimes a les escoles catalanes sense aportar cap prova, sense cap rigor, només dos tuits lamentables de dos personatges anònims que la dreta política i mediàtica han inflat fins la nàusea. Però la veritat és secundària en l’estratègia del PP, esforçat en deformar fins on calgui la realitat, indiferent al fet que fins i tot la justícia hagi arxivat el cas dels professors de Sant Andreu de la Barca, també posats divendres per Casado en el sac de la persecució a l’escola juntament amb els nens a qui, segons ell, no deixen anar al lavabo i posen pedres a les motxilles.
Les paraules de Casado posen també en el punt de mira els integrants del PP a Catalunya, ja que la immensa majoria dels seus diputats o regidors s’han format també en la immersió. El mateix Alejandro Fernández va estudiar en una escola pública. ¿Poden avalar l’ambient irrespirable a les aules descrit per Casado? El silenci a les files dels conservadors catalans torna a ser, però, eixordador. Casado, que en els seus inicis gaudia d’alimentar la llegenda de dirigent erudit i centrat en el debat de les idees -només cal llegir els perfils amb què se’l glossava quan va arribar al lideratge del PP-, no ha deixat després de donar tombs intentant vestir-se a vegades de moderat per acabar tornant sempre al discurs més dur. Com ara, quan fa impracticable el terreny de joc del debat sobre el model d’escola a Catalunya.
El Govern, per la seva banda, intenta fer dels atacs de la dreta la pega que articuli una majoria en defensa del català. L’objectiu de l’executiu és no perdre pel camí el PSC -fins ara present en el consens sobre el model educatiu-, però dimecres al Parlament ja es va veure que no serà fàcil. Els socialistes van votar a favor d’una moció del PP que reclamava complir el 25% de castellà a les aules i es van abstenir en una de la CUP que demanava blindar la immersió.
Les continues desfetes electorals de Ciutadans han obligat el partit a ajustar la seva economia amb mesures doloroses com ara deixar la seu que tenien al carrer Balmes de Barcelona i que des d’aquesta setmana és una botiga del RCD Espanyol. Allà on hi havia un pòster amb la cara d’Inés Arrimadas, ara hi llueix l’escut del club blanc-i-blau, que aprofita el descens de Cs per celebrar el seu ascens a primera.
La sintonia entre el PSC i els comuns va més enllà del govern espanyol. Dijous el socialista Raúl Moreno i David Cid (En Comú Podem) van presentar-se a la comissió de l’estatut del diputat al Parlament vestits amb americana blau marí, jersei mostassa i camisa blanca a sota. La coincidència va suscitar bromes a la sala i una revelació quan David Cid va admetre que havia copiat el look del conseller Argimon.