Josep Casadevall, exvicepresident del TEDH: "Les demandes dels presos de l'1-O tenen substància i mereixen l'atenció d'Estrasburg"

BarcelonaJosep Casadevall (1946, Girona) és advocat andorrà i va ser jutge del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) des del 1995 fins al 2015. En els últims quatre anys de la seva carrera a Estrasburg (2011-2015) va arribar a ser vicepresident del tribunal. Atén l'ARA per parlar de les últimes resolucions sobre el cas català.

L’any 2021 deia en una entrevista en aquest diari que amb els indults el TEDH es prendria més temps per resoldre. Amb la nova llei d'amnistia, quin calendari preveu?

— Efectivament, era una possibilitat, però tenint en compte la complexitat de l’afer i els tempos habituals del TEDH estem encara dins d’una certa normalitat. L’amnistia és un fet prou important perquè el Tribunal el tingui en compte com a mesura reparadora, però, per a mi, no és determinant en el resultat de la sentència, que ha de declarar si es va produir, o no, una o més violacions del Conveni Europeu dels Drets Humans.

Creu que el TEDH es pronunciarà abans o després que ho faci el Tribunal Constitucional a Espanya sobre l’amnistia?

— No ho sé, però ambdues possibilitats es poden tenir presents. Es pot donar el cas que Espanya hagi presentat al·legacions en tal sentit i vulgui guanyar temps i provar d’atenuar una eventual condemna per l'aprovació de la llei.

Si finalment els líders independentistes són amnistiats, poden perdre la condició de víctimes i que la seva demanda acabi decaient del tribunal d'Estrasburg?

— No ho crec. No veig cap fet o element que permeti retirar la qualitat de víctima als demandants. El fet d’aplicar l’amnistia és una mesura parcialment reparadora –a posteriori– del perjudici sofert, però no modifica la qüestió de fons, és a dir, si es va produir alguna violació del Conveni Europeu de Drets Humans [per part del Suprem en la sentència de l'1-O].

Veu possible que el TEDH revoqui la resolució del Tribunal Suprem? Quan fa quatre anys el vam entrevistar creia que la sentència podia tenir problemes de legalitat penal i proporcionalitat.

— No és funció ni competència del TEDH revocar sentències del dret intern. Si, com vaig anticipar, la sentència del Suprem planteja algun problema, sigui de legalitat o de proporcionalitat, el TEDH ho apreciarà i decidirà si tals fets són prou greus per constituir i declarar una violació.

Quins efectes pot tenir que declari aquestes violacions?

— Si el TEDH declara que hi va haver violacions, condemnarà l’estat espanyol i li imposarà que adopti les mesures adients per fer cessar i reparar les violacions per les vies que estimi més efectives, sense perjudici que, si ja s'han beneficiat de l’amnistia, pugui estimar que aquesta ja és una mesura parcialment reparadora.

El Tribunal Suprem es veuria obligat a repetir el judici?

— La repetició d’un judici és una figura prevista en la legislació espanyola, però no és obligatòria ni sempre necessària, majorment si als demandants ja els ha estat aplicada l’amnistia.

Quin és el seu pronòstic sobre aquesta sentència?

— No tinc la bola de vidre... Com ja vaig dir, les demandes dels líders que van ser empresonats, actualment en curs, tenen substància i mereixen l’atenció del TEDH.

Més enllà de la sentència sobre l’1-O, Estrasburg ha rebutjat totes les demandes que ha fet fins ara l’independentisme, creu que és un mal auguri per al moviment?

— L’independentisme no ha presentat cap demanda, aquesta resposta no és d’àmbit jurídic sinó polític, i a mi no em pertoca aquest espai.

Estrasburg ha rebutjat la demanda dels exmembres de la mesa del Parlament que denunciaven el veto del Tribunal Constitucional als debats parlamentaris.

— La desestimació d’aquesta demanda és per a mi una decisió decebedora i suposo que haurà causat preocupació a l’entorn europeu, perquè afecta la llibertat d’expressió i pel cas, encara més greu, de la llibertat d’expressió en seu parlamentària. Espero que el TEDH tingui ocasió de rectificar el tret.

El TEDH ha rebutjat també una demanda de Quim Torra i Josep Costa en contra de l'Estat per no investigar l’espionatge de Pegasus i una altra d'Òmnium i entitats pro llengua per la sentència que imposa el 25% de castellà a les escoles. Totes rebutjades per un jutge únic, sense arribar a la sala...

— Si és així, aquest fet és el més preocupant… vol dir que no han estat examinades pel tribunal i han estat declarades inadmissibles.

Hi ha veus dins l'independentisme que creuen que l'Estat està darrere aquestes decisions. Vostè creu que el TEDH es mou en aquests paràmetres?

— No ho crec. Per bé que, es vulgui o no, en totes les actuacions dels tribunals hi pot haver un rerefons polític, les legítimes pretensions dels moviments independentistes catalans són una cosa i el compliment per part dels estats de les obligacions que deriven del Conveni Europeu de Drets Humans, que és el que ha de garantir el TEDH, és una altra.

Estrasburg és més o menys permeable a les pressions que els jutges de jurisdiccions nacionals?

— La independència pot ser absoluta arreu. És obvi que si el TEDH existeix és per la voluntat dels estats membres del Consell d’Europa, que van redactar i aprovar el Conveni de Drets Humans. Ells són garants de la independència del TEDH, per bé que, vulguem o no, una certa dependència, en tot cas l’econòmica, sempre hi serà. El TEDH subsistirà mentre així ho vulguin els estats membres.

Hi ha estats dins el Consell d'Europa contra els quals és més fàcil dictaminar desfavorablement que d'altres? Pel prestigi o no que tenen com a democràcies més o menys desenvolupades? 

— Malauradament, en el subconscient dels jutges sempre hi ha apriorismes. Tots portem dins la motxilla el bagatge de les nostres conviccions, sentiments, cultura, creences i formació. Endemés, entre els 46 estats membres del Consell d’Europa hi ha manifestament moltes diferències i a vegades es fa difícil aplicar la mateixa vara de mesurar.

Durant el seu exercici, vostè va rebre mai pressions?

— Mai, mai, mai, en dinou anys. Ni cap insinuació. Això no vol dir que no hagués rebut alguna crítica a posteriori.

Creu que al TEDH li falten poders d'execució? O que ara mateix està prou garantida l'eficàcia dels seus pronunciaments?

— El TEDH no té poders ni mitjans d’execució. Una volta pronunciada una sentència, el TEDH la remet al comitè de ministres del Consell d’Europa, el qual disposa de la força política per exigir i controlar la deguda execució. Es tracta d’un control interestatal. Normalment, en un termini més o menys llarg en funció de les mesures que ha d’adoptar l’estat condemnat, les sentències són executades.

Si hi ha jutges nacionals que acumulen diverses sentències desfavorables del TEDH, això hauria d'anar en detriment de la seva carrera judicial? 

— Bé... Més enllà del fet que tothom es pot equivocar, això ho haurien de dir els òrgans competents del poder judicial de cada estat membre. En tot cas serà part del seu currículum.