Nou curs polític

Diada, pressupostos i unitat independentista: els reptes d'Aragonès en el curs que comença

El president ha de decidir si assisteix a la mobilització de l'Onze de Setembre després de l'enfrontament amb l'ANC de l'any passat

BarcelonaEl Govern ha reprès aquesta setmana les seves reunions després del parèntesi estival i es prepara per enfilar un curs que es preveu complicat però clau, també, per a la legislatura catalana. A continuació repassem els reptes que té sobre la taula l'executiu del president, Pere Aragonès.

La Diada

L'executiu (i també Esquerra) ha de decidir quin paper juga a la diada de l'Onze de Setembre després que l'any passat els consellers republicans i el president, Pere Aragonès, van decidir absentar-se de la convocatòria perquè la trobaven hostil als seus plantejaments. Aquest any, però, la seva participació és sobre la taula. I de fet l'executiu ja ha canviat de criteri. La portaveu, Patrícia Plaja, va assegurar dimarts en la roda de premsa després del consell executiu que el Govern tindrà presència a la convocatòria, però encara no va concretar en quin format. Tampoc qui hi anirà ni quin serà el rol d'Aragonès. Per quin motiu ara la Generalitat modifica la seva opinió? Per a Plaja, ha canviat el context, tot i que l'ANC continua sent crítica amb el plantejament de diàleg amb Madrid.

Cargando
No hay anuncios

I és que Esquerra intenta reconduir la relació amb la resta d'actors independentistes, sobretot després del mal resultat de les eleccions municipals del 28 de maig i de les espanyoles del 23 de juliol. El canvi de to respecte a la Diada n'és un exemple, així com les crides a la "coordinació" amb Junts en la negociació sobre la investidura espanyola, tot i que fins ara no han fructificat: des de Junts recelen dels republicans i remarquen que just fa un any van sortir del Govern perquè Aragonès rebutjava cooperar a Madrid o refer la unitat estratègica amb els independentistes –argumenten–. Cal veure si superen ara aquests retrets i hi ha un canvi en la relació entre els dos grans partits independentistes, a més de la CUP, que va partir peres amb Aragonès només un any després de la investidura.

Debat de política general

Refer o no les relacions amb els independentistes és clau de cara a la cita que el president té el 26, 27 i 28 de setembre al Parlament, en el debat de política general. És el primer que afronta en solitari, amb només 33 diputats, i necessita aliats si no vol sortir derrotat de la majoria de votacions. Només té dues opcions: o es torna a aliar amb JxCat per tirar endavant les diferents resolucions o opta pel PSC, amb qui va pactar els pressupostos de l'any passat.

Cargando
No hay anuncios

A l'hora d'interpretar quin és el rumb que ara vol prendre el Govern serà important el discurs que faci Aragonès per inaugurar el debat, coincidint amb l'intent d'investidura del líder popular a Madrid, Alberto Núñez Feijóo: cal veure si allarga la mà a la resta d'independentistes per intentar forjar una aliança estable o si fins i tot fa algun oferiment més a Junts. Abans de conèixer el resultat del 23-J s'havia especulat sobre la possibilitat que els de Laura Borràs i Jordi Turull tornessin a entrar al Govern –ERC i JxCat havien tingut converses informals si l'escenari era una victòria del PP i Vox–, però amb l'escenari de la reelecció de Pedro Sánchez aquest moviment ha quedat aparcat.

En la reunió de dijous de l'executiva de Junts es va comentar aquesta opció, segons diverses fonts consultades, i el secretari general, Jordi Turull, es va limitar a dir que fa mesos hi havia hagut un "sondeig" per part d'Esquerra i que la seva resposta sempre ha sigut preguntar quin seria l'objectiu d'aquest executiu. Fonts de Presidència deixen clar, en tot cas, que ara mateix Aragonès no es troba en aquest punt. Just ara fa un any, precisament en el debat de política general, es va produir un dels detonants del trencament de la coalició: Albert Batet (JxCat) va reclamar per sorpresa al president que se sotmetés a una qüestió de confiança i el president va reaccionar cessant el vicepresident, Jordi Puigneró.

Cargando
No hay anuncios

Pressupostos

El tercer repte que el Govern es trobarà en el calendari són els pressupostos del 2024. Serà la prova de foc de l'executiu, ja que malgrat que va aprovar els comptes del 2023 gràcies als vots del PSC, els de Salvador Illa ja van advertir que farien oposició a Aragonès. Segons fonts governamentals, ara mateix el departament d'Economia està elaborant els comptes, tot i que encara li falta la informació de l'Estat sobre quina és la disponibilitat de recursos per a l'any que ve. A l'hora de buscar aliats per aprovar-los a la tardor, Aragonès, com en el debat de política general, torna a tenir dues opcions: aprofitar que Pedro Sánchez necessita Esquerra a Madrid per posar els pressupostos de la Generalitat dins del paquet de negociació (i que, per tant, tornin a tirar endavant amb els vots del PSC) o intentar refer els lligams amb Junts i buscar l'estabilitat parlamentària reconstruint la majoria independentista que va permetre la seva investidura. Des del Govern deixen clar que la "prioritat" és Junts. Si Aragonès pot tirar endavant els pressupostos del 2024 s'asseguraria arribar al final de la legislatura. En cas que no, hauria de prorrogar els comptes del 2023 i es quedaria en una situació de debilitat parlamentària de difícil gestió.

Cargando
No hay anuncios

La sequera

En l'àmbit sectorial, la tardor estarà marcada pel risc de sequera. El Govern ja ha advertit que si no hi ha uns mesos d'octubre i novembre humits el país pot entrar en una situació d'emergència generalitzada. Això es podria traduir en unes restriccions que no s'han vist fins ara i que podrien afectar directament el consum d'aigua dels ciutadans de peu de carrer. També és el moment que es portarà a la pràctica el règim sancionador als ajuntaments que gastin massa aigua i les línies de subvenció als ens locals per arreglar el sistema de distribució d'aigua. Una qüestió delicada: va ser un dels enfrontaments més importants entre el Govern i l'oposició abans de les vacances d'estiu.