Diego Torres pot trencar avui el seu silenci contra Urdangarin

Palma."El talent l'he trobat en Diego Torres i el seu grup de col·laboradors", escrivia Iñaki Urdangarin a un amic íntim el desembre del 2002. "Tant ell com els col·legues han estat professors meus d'Esade en l'àrea de política d'empresa -continuava-, potser penses que els conec poc, però hi tinc bon feeling ". En aquell correu electrònic a Iñaki de Mujika, el duc de Palma confessava que la seva "frustració" augmentava treballant a l'agència de màrqueting internacional Octagon, on cobrava uns 210.000 euros a l'any.

La solució l'havia trobada en el seu professor, Torres, amb qui havia de fundar l'Instituto Nóos i l'empresa Nóos Consultoría Estratégica. La trama que va cobrar 6.042.086 euros dels governs balear i valencià i a través de la qual, segons el fiscal Pedro Horrach, els dos socis es van apropiar 4.428.809 euros públics.

Torres, que ha de comparèixer avui als jutjats de Palma per explicar al jutge la trama Nóos, va néixer a Maó el 1965 i els companys d'escola encara el recorden com un jove formal, aplicat i ambiciós. Va fer un gran salt entre el barri treballador de la capital menorquina i les aules d'Esade, on, segons va dir l'escola de negocis el novembre de fa dos anys quan el va apartar de la docència, tan sols feia "col·laboracions puntuals". Per poc sovint que hi fes classe, Esade li va servir de trampolí per associar-se amb el gendre del rei d'Espanya, i en aquella època el tenia enlluernat.

Fascinació pel professor Torres

"He descobert que rodejat de gent bona creixo, les meves ganes d'aprendre no tenen fi, la meva motivació es dispara", escrivia Urdangarin sobre Torres a l'amic que li havia donat la idea de fer servir noms grecs per a la trama que havien de teixir els dos socis. Poc s'imaginava el duc de Palma, l'any 2002, que aquest correu electrònic privat es faria públic onze anys després perquè Torres el faria arribar al jutge José Castro durant la instrucció del cas Nóos, i que tots dos s'enfrontarien, enemistats, a la justícia.

El "bon feeling " es va trencar fa cinc anys, segons va admetre Urdangarin al jutge l'any passat. "Em va robar", va declarar el duc de Palma durant l'interrogatori referint-se al seu antic professor. L'empresari valencià Miguel Zorío ja havia explicat al fiscal que Urdangarin li havia dit el 2008 que havia analitzat els comptes de Nóos i havia detectat que Torres li robava. Segons Zorío, Torres va respondre: "Urdangarin no treballa, no tenia dedicació a Nóos i hem tingut problemes en el repartiment de beneficis".

L'enfrontament entre els dos exsocis s'ha accentuat durant la instrucció del cas. Urdangarin ha descarregat tota la responsabilitat en la gestió de l'Instituto Nóos i la trama que l'envoltava al seu exsoci, i s'ha presentat com una mena de relacions públiques ingenu que no sabia què es coïa en la fundació que ell mateix presidia. Aquesta estratègia es pot desmuntar del tot si Torres, com és de preveure, es decideix a parlar. De moment el seu advocat ja ha deixat ben clar que qui tenia la majoria a la direcció de l'Instituto Nóos era Urdangarin. El duc el presidia; la seva dona, Cristina de Borbó, n'era la vocal, i l'assessor reial i secretari de les infantes, Carlos García Revenga, el tresorer. Els altres dos membres eren Torres, vicepresident, i el seu cunyat.

De moment els correus electrònics que ha lliurat al jutge a través del seu advocat ja han demostrat que el gendre del rei sabia més del que admetia. I fins i tot han fet tremolar l'entorn de Joan Carles I de Borbó: han causat la imputació de Revenga i hi surten els noms de l'assessor jurídic de la casa reial i comte de Fontao, José Manuel Romero, i de l'amiga del rei Corinna zu Sayn-Wittgenstein. De moment, la infanta Cristina se n'ha salvat. Però l'advocat de Torres ha donat a entendre que això pot canviar.

L'exvicepresident de l'Instituto Nóos, llicenciat en administració i direcció d'empreses i expert en estratègia empresarial, no parla amb el jutge Castro des del principi de la instrucció del cas. El juliol i el novembre del 2011 va fer dues declaracions en què no va aclarir els dubtes del fiscal sobre la xarxa de societats que havia creat al voltant de l'institut. L'última confessió va acabar quan va deixar anar que ja no tenia res més a dir.

L'estratègia del silenci

El febrer de l'any passat, quan el jutge el va citar, tant ell com la seva dona, Ana María Tejeiro, van optar per callar. Més tard va demanar comparèixer, però al maig es va fer enrere. Va dir que no ho faria per la "desaforada pressió mediàtica". Des de llavors Torres ha continuat callat, només ha parlat el seu advocat a través d'àcids escrits al jutge. Avui, després de la declaració de Tejeiro a primera hora del matí, pot trencar el silenci. I posar encara més Urdangarin contra les cordes.