Què diu el preàmbul de la llei d'immigració que Podem titlla de "racista"?

BarcelonaPodem s'ha mostrat bel·ligerant des del minut u amb el pacte entre el PSOE i Junts perquè la Generalitat assumeixi competències en matèria d'immigració. Entre altres coses, la secretària general de Podem, Ione Belarra, ha qualificat el pacte de "racista" i cita l'exposició de motius de la proposta com a prova, com també han començat a fer algunes veus de Sumar. Fonts de Podem afegeixen que els molesten les mencions al "risc de convivència i cohesió social", la "idea d'integrar i protegir la cohesió de la societat catalana" i que la llei parli de l'"augment de l'integrisme", informa Andrea Zamorano. Ara bé, ¿què diu exactament el preàmbul?

"Migració regular, ordenada i que posi en el centre els drets humans"

El text negociat entre socialistes i Junts arrenca assegurant que el "fenomen migratori impacta plenament en les societats europees i comporta canvis i transformacions per als quals els governs han d’estar preparats i han d'afrontar-los de manera responsable". I continua assegurant que ara aquest fenomen s'ha "intensificat" malgrat que ha estat constant en la història: "La baixa natalitat que registren les societats més desenvolupades i un increment de la natalitat en regions devastades pels efectes de la crisi i la manca de llibertats converteixen la Unió Europea en un espai necessitat i atractiu a la vegada per a la immigració". Afirmen que és "indubtable el benefici" dels immigrants en "termes culturals, socials i econòmics", a més d'aportar una "força de treball indispensable" per a sectors econòmics no prou coberts. I aposten per un model de "migració regular, ordenada i segura, que posi en el centre els drets humans".

"El risc per a la convivència"

Alhora, es diu que més enllà de l'augment dels ingressos públics derivats de les rendes de treball de les persones migrants, també s'incrementen les "necessitats" en l''’àmbit educatiu, el sanitari, el dels serveis socials, el de les infraestructures, el de l’habitatge o els usos d’espais públics". "La responsabilitat dels governs no consisteix només a atendre aquestes necessitats de manera sostenible, sinó també a evitar possibles efectes que puguin representar un risc per a la convivència i la cohesió social", declaren Junts i el PSOE en l'exposició de motius. Un risc, afegeixen, que és "alimentat per la desinformació i les mentides" i que "aprofiten ideologies radicals de diferent signe que busquen erosionar els valors" europeus. "Un radicalisme que abasta des de la xenofòbia i el racisme fins a l’integrisme religiós i el terrorisme, fenòmens davant els quals la democràcia ha de reaccionar i actuar sense complexos", sentencia.

El diferencial de Catalunya i l'"impacte" en el català

Després d'exposar el fenomen, especifiquen que els nivells d'immigració a Espanya són diferents a cada comunitat autònoma i que Catalunya és una de les que n'ha rebut més. Recorden que s'ha passat de sis milions d'habitants a vuit en poques dècades, que hi ha un 17% de població amb nacionalitat estrangera i que la xifra s'eleva al 22,4% si es té en compte el lloc de naixement. En aquest aspecte, Junts i el PSOE argumenten que això té un "impacte" en la llengua catalana, definida com a llengua pròpia a l'Estatut. "En aquest context, davant l’increment del caràcter polièdric del fenomen migratori, cal acostar la gestió d’aquest fenomen a les administracions més pròximes, com és la Generalitat de Catalunya o les entitats locals", defensen.

Després d'esmentar que l'Estatut dona competències exclusives a Catalunya en matèria de primera acollida i d'integració, remarca que la "vocació de la societat catalana de gestionar per si mateixa el fenomen migratori ve de lluny", esmentant acords governamentals de la Generalitat del 1992, la creació de la secretaria d'Immigració l'any 2000 o la llei de mesures de suport al retorn dels catalans emigrats i dels seus descendents de dos anys més tard. Per tot plegat, asseguren que hi ha "totes les condicions" perquè es deleguin les competències a la Generalitat: "La realitat específica de la situació del fenomen migratori a Catalunya; la vocació de les institucions i l’experiència d’anys de l’administració de la Generalitat; i un marc legislatiu preexistent sobre el qual es pugui desenvolupar la delegació de competències".

"Drets i deures"

El model amb què s'emmiralla la gestió catalana, diuen, és el "basat en drets inclusius, però també deures clars, tant per a les persones que hi arriben com per a la societat catalana que els acull". "És molt important que aquest marc de drets i deures també creï un marc cívic que vagi més enllà de la llengua i la cultura, i que integri una sèrie de valors lligats a la convivència, el treball, l’esforç, l’educació o la igualtat de gènere", conclouen.