Documents desclassificats del 17-A revelen que el CNI va intentar captar Es-Satty però el va descartar
Els serveis secrets van concloure que no estava radicalitzat quan el van visitar a la presó el 2014
MadridEl Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) volia captar com a confident l'antic imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, el cervell dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del 2017, però finalment va descartar-ho. Així ho acredita la documentació desclassificada –avançada per El Món i a la qual ha tingut accés l'ARA– que el govern espanyol ha aportat a la comissió d'investigació sobre el 17-A del Congrés. "S'incideix en la seva tendència a l'engany i no subjecció al compliment de directrius. Aquesta anàlisi i les conclusions extretes de les entrevistes invalidava Es-Satty per a qualsevol activitat informativa", va manifestar l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán en una compareixença a la comissió de control dels serveis secrets de la cambra baixa el 6 de març del 2018.
Roldán també va assegurar que després de les entrevistes que es van mantenir amb ell a la presó de Castelló entre març i abril del 2014, tres anys abans del 17-A, "no es va percebre cap indici que estigués radicalitzat o en procés de radicalització". Els contactes van continuar un cop posat en llibertat –havia estat condemnat a quatre anys de presó per un cas de tràfic de drogues a Ceuta–, atès que se li va facilitar un número de contacte amb el CNI. Durant set mesos els agents d'intel·ligència no van detectar res "que permetés deduir l'existència d'un pla per executar atacs terroristes a Espanya, ni en qualsevol altre lloc". Tenint en compte que Es-Satty "continuava sent un risc per a la seguretat", va dir Roldán, el CNI va deixar de seguir-lo. A més, va afegir que cap cos policial ni servei d'intel·ligència espanyol o estranger va traslladar cap sospita sobre ell.
En la compareixença de Roldán a porta tancada i de la qual no es podia conèixer el contingut fins ara que s'ha desclassificat, el llavors director del CNI va detallar que en aquella època (2014-2015) tenia en marxa 610 investigacions relacionades amb l'"islamisme radical" i 369 vinculades a "entorns terroristes". Es tenien controlats fins a 268 imams. Pel que fa a entrevistes a reclusos en presons espanyoles vinculades a la lluita antiterrorista, com van ser les tres que es van realitzar amb Es-Satty a Castelló, se'n van fer 46 entre 2012 i 2017. Ja en aquella ocasió Roldán va qualificar de "mesquines" les acusacions al CNI d'haver suposadament ocultat informació sobre l'antic imam de Ripoll als Mossos d'Esquadra.
"És especialment vil insinuar que el CNI ha permès, per inacció o deliberadament, la comissió dels atemptats de Barcelona i Cambrils. La Divisió de Contraterrorisme va néixer amb la vocació de proporcionar la millor intel·ligència possible i evitar una nova tragèdia com els atemptats de l'11-M a Madrid. El personal del CNI, del qual també formen part catalans, no acceptarà mai una manipulació d'aquest tipus, perquè s'insinua un greu crim", va manifestar. El novembre passat Roldán va comparèixer, aquesta vegada públicament, a la comissió del 17-A i va ser categòric davant les insinuacions de la diputada de Junts Pilar Calvo: "Miri'm a la cara i digui'm que jo vaig poder evitar un atemptat i no ho vaig fer".
El contingut dels documents ha fet reaccionar Carles Puigdemont, president de la Generalitat durant els atemptats. "Vista la informació i els contactes que el cervell dels atemptats té amb entorns de gent perillosa directament vinculada al jihadisme i al finançament del terrorisme, tal com es desprèn dels informes desclassificats, per quina raó no se'l segueix i se'l monitoritza? Si no es fa, és una gravíssima incompetència que no puc entendre. I si es fa, és evident que falta molta informació per desclassificar".
La Guàrdia Civil també s'hi va entrevistar
La Guàrdia Civil també havia mantingut converses amb Es-Satty a la presó de Castelló el març, abril i maig del 2012. Posteriorment, va entrar en acció el CNI. En aquell moment Abdelbaki Es-Satty era imam suplent de la mesquita de Vilanova i la Geltrú i coneixia un clan familiar que podia dedicar-se a captar persones i enviar-les a zones de conflicte. Aquest nucli era, precisament, el que a ell li ordenava traficar amb droga. Segons el seu relat, aquest clan li havia clavat una pallissa i amenaçava la seva seguretat i la de la seva família. Davant la perspectiva d'obtenir permisos penitenciaris, va voler col·laborar mínimament amb la Guàrdia Civil i el CNI aportant certa informació sobre aquest grup, si bé sempre amb una cautela i unes reserves que van fer que els investigadors no acabessin mai de fer-li confiança.
Posteriorment, el CNI també va dubtar perquè la seva actitud era "de desconfiança cap als seus interlocutors". L'anàlisi grafopsicològica de maig del 2015 va concloure que era una persona "amb una alta intel·ligència i molta memòria, capaç de manipular amb eficàcia". "Si diu que no recorda alguna cosa sobre la qual ha d'informar, el més probable és que estigui mentint", deia l'informe. En la seva compareixença a porta tancada al Congrés, Roldán assumiria després del 17-A que els atemptats "han obligat a realitzar una anàlisi profunda destinada a establir nous indicis de radicalitat a identificar per prevenir nous atacs".