La dreta colla el govern espanyol per la polèmica de les polseres antimaltractament

BarcelonaLa polèmica per les polseres antimaltractament ha obert una nova batalla entre el govern espanyol i el PP. Els conservadors carreguen contra l'executiu pel que qualifiquen de "fracàs" i demanen la dimissió o cessament de la ministra d'Igualtat, Ana Redondo. En aquesta línia, demà portaran al Congrés una proposta per reprovar-la. Mentrestant, Redondo assegura que els dispositius que es fan servir per garantir el compliment d'algunes ordres d'allunyament en casos de violència masclista –a Catalunya se'n fa un ús molt baix en comparació amb altres indrets de l'Estat– han funcionat "en tot moment". També insisteix en aquesta idea la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, que aquest matí ha defensat que si bé el sistema "no és infal·lible", és "segur", i ha acusat el PP de mentir i causar "por i incertesa".

Tot plegat comença arran del que recull la memòria de la Fiscalia General de l'Estat, presentada aquest setembre pel fiscal general, Álvaro García Ortiz. Al document s'explica que durant el 2024 algunes fiscalies com les de Castelló i Pontevedra van posar de manifest "múltiples fallades" en les polseres. Segons relata la memòria, hi va haver una "potencial desprotecció de les víctimes" quan, al fer-se un canvi en el prestatari del servei, es va deixar de disposar d'algunes dades relatives a l'ús dels dispositius per part dels investigats o de la seva ubicació. Una situació que el ministeri d'Igualtat no va comunicar i que és l'origen de part de les crítiques que ha rebut la ministra.

Quines explicacions ha donat el ministeri?

Tot i aquesta incidència, la ministra va enviar fa pocs dies un missatge de tranquil·litat a totes les dones protegides amb aquest dispositiu, assegurant que "els dispositius funcionen correctament" i que les "disfuncions" produïdes per la itinerància de dades "es van solucionar el 2024". "Elles poden estar tranquil·les perquè estan protegides i segures", deia Redondo. Des del ministeri, a més, apunten que durant el 2025 no s'ha registrat cap incidència en aquests dispositius.

Quin és l'abast de la incidència?

Fins ara, però, no se sap ni el moment exacte en què es va produir la incidència, ni quant va durar, ni a quants dispositius va afectar. En tot cas, des que es va posar en marxa aquest sistema de protecció cap dona que disposava d'una polsera ha estat assassinada pel seu maltractador.

Què hi diu l'oposició?

Davant les poques concrecions del ministeri, el PP s'ha afanyat a demanar la "depuració de responsabilitats", i ho ha aprofitat per denunciar la "incompetència" de l'executiu. Els conservadors demanen a la ministra que dimiteixi i, en cas que no ho faci, consideren que el govern espanyol l'hauria de cessar. A més, aquest dimecres la formació portarà al Congrés una proposta per reprovar Redondo.

De la polèmica també n'ha sortit esquitxada l'exministra d'Igualtat Irene Montero, actual eurodiputada de Podem, ja que el canvi d'empresa arran del qual es va produir la incidència es va fer mentre ella ocupava la cartera. Montero ha denunciat aquest matí en una entrevista a TV3 que la polèmica és "una gran mentida" de la dreta judicial, política i mediàtica, i ha dit que el que es va produir "no són fallades en les polseres", sinó "una incapacitat temporal d'accedir a l'històric de trencaments de les ordres d'allunyament".

Quin impacte ha tingut a Catalunya?

De moment es desconeix el nombre de dispositius afectats per l'errada en el sistema. A Catalunya entitats que treballen amb víctimes de violència masclista consultades per l'ARA afirmen que no els consta cap incidència sobre aquesta qüestió. Amb tot, l'ús de les polseres a Catalunya és força reduït. Les últimes dades disponibles a través de la delegació del govern espanyol contra la violència de gènere són del juliol d'aquest any. Andalusia és la comunitat autònoma amb més polseres actives, amb 1.635 en funcionament. En segon lloc se situa el País Valencià, amb 502, i Catalunya és a la cua, amb tan sols 80 dispositius actius.