Falangista? El canvi de nom d'un carrer obre la caixa dels trons a Argentona

Argentona té un carrer amb dos noms. No és que la via canviï de nom per la seva longitud. El passeig de la República té exactament la mateixa ubicació que el passeig del Baró de Viver. No cal dir que això fa anar de corcoll els repartidors que han de portar algun paquet a un veí que hi viu. Però aquest no és el motiu que ha portat el regidor de Patrimoni a acabar amb aquesta duplicitat i que ha obert la caixa dels trons al municipi maresmenc.

El 2018, en ple auge del Procés, el consistori, governat per la CUP d'Eudald Calvo, va aprovar amb els vots a favor d'ERC i ICV i un regidor no adscrit, canviar el nom de passeig del Baró de Viver pel de passeig de la República, però mantenint tres rètols amb el primer nom. El canvi es va fer sense informar-ne els veïns, que, tot i la sorpresa, tampoc van posar el crit al cel. Només dos d'ells van presentar recurs, que el consistori mai va contestar. Set anys després, el germà de l'exalcalde i regidor de Patrimoni, Bernat Calvo, va estimar el recurs i va convocar recentment una audiència amb els veïns. Sense resoldre aquests recursos no es podia donar validesa a l'acord del ple. "Era la nostra obligació", assegura en declaracions a l'ARA, sense amagar que és partidari de restituir el nom original.

Els veïns, que han patit tot aquest temps problemes a l'hora de fer tràmits administratius, han secundat el canvi. El resultat ha estat que 77 veïns han donat suport a restituir el nom original i només 6 han defensat mantenir l'actual. "Els números són massa contundents com per obviar-los. Si el resultat hagués estat ajustat, no canviaríem la denominació", deixa clar. I confessa que "no és un rebuig a la República, sinó a com es va fer el canvi". El debat de fons és, però, a quin baró de Viver es refereix. L'edil defensa que només pot ser el primer, Darius Romeu i Torrents (1849-1905), un polític liberal que va ser president de la Diputació de Barcelona. "El nom del carrer es posa el 1901 i, per tant, no té cap vinculació ni amb la dictadura de Primo de Rivera ni amb el franquisme", ressalta Calvo, per diferenciar-lo del segon baró, que sí que va col·laborar amb l'alçament i el règim feixista. I posa com a prova que el primer ajuntament democràtic del 1979 no el tragués del nomenclàtor.

L'ANC i el Consell de la República, que portaran al pròxim ple –on s'ha de validar la restitució– una moció per revertir-la, no ho veuen igual. Les dues entitats consideren que el franquisme només recuperava noms afins al règim i es remeten a la decisió que van adoptar els falangistes quan van ocupar l'Ajuntament a punta de pistola: “Sustituir la nomenclatura de las plazas y calles de esta villa que glorifican personalidades o hechos incompatibles con el Glorioso Movimiento Nacional por denominaciones concordantes con el programa ideológico del mismo”. Així, els colpistes van canviar el nom del carrer Gran per Avenida del Caudillo; de Prat de la Riba per 18 de Julio (dia de l’alçament); de Fermín Galan per José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange Española i fill del dictador Miguel Primo de Rivera, i de Pi i Margall per Barón de Viver, entre d'altres que havien instaurat els republicans.

"Herència del franquisme"

En qualsevol cas, les dues associacions conclouen que restituir el nom del passeig del Baró de Viver és, en paraules del secretari Albert Vila, "una imposició i una herència del franquisme". "Que es refereixi al primer o segon baró de Viver és indiferent, no importa en absolut", afegeix. Les mateixes entitats subratllen que si no s’hagués produït el cop d’estat que el baró de Viver va secundar, o si els republicans haguessin guanyat la guerra, molt probablement encara ara el passeig es diria Pi i Margall. I en qualsevol cas, recorden que la Baronia de Viver és un títol monàrquic i "la monarquia borbònica és la continuïtat del franquisme". Calvo defensa que al rètol es dirà que fa referència al primer baró. Per a les entitats, afegir l'any de naixement i defunció a la placa és "blanquejar" el franquisme i ressignificar seria explicar que van ser els falangistes qui van imposar aquest nom.

Calvo ja ha exposat que tenen la intenció de reubicar el nom d'aquest passeig a un altre espai de la vila i que no desapareixerà del nomenclàtor municipal. "Proposaré que sigui el carrer de l'Ajuntament o a la plaça nova que es farà a l'entrada del poble, per on entra tothom, i no hi haurà conflictes amb cap veí", assenyala el regidor. "No es tracta de posar el nom de República a un lloc digne, sinó que Argentona no accepti el nom que van imposar els falangistes i que honora un feixista que es va beneficiar de les dues dictadures", rebaten les associacions. Tampoc entenen que una decisió tan important no s'hagi obert a tots els habitants després de denunciar que un dels recursos el va presentar un conegut espanyolista o que l'Ajuntament, que s'ha mantingut neutral, no hagi fet pedagogia entre els veïns.