Pablo Iglesias: "Dirigents d'ERC ens van demanar en privat que aturéssim el traspàs de les competències d'immigració"

MadridPablo Iglesias (Madrid, 1978) atén l'ARA a la seu del Canal Red, la plataforma que va fundar fa dos anys amb l'objectiu de "trencar l'hegemonia mediàtica" i "donar la batalla ideològica". "El periodisme a Espanya és un dels càncers de la democràcia", sosté l'exlíder de Podem i exvicepresident espanyol durant l'entrevista. Iglesias situa els mitjans de comunicació com un actor clau en el "procés de dretanització d'Espanya" que descriu al seu nou llibre Enemigos Íntimos (Navona, 2025), en el qual passa comptes amb personatges públics a qui culpa d'aquesta deriva.

La meitat dels assenyalats estan vinculats a l'esquerra. Quina part de responsabilitat té aquest espai polític?

— Moltíssima. La capacitat que ha tingut la progresía mediàtica de dretanitzar el conjunt de la societat és molt preocupant. Passa últimament també amb els independentistes a Catalunya. El discurs d'ERC d'ara contrasta amb el de fa alguns anys. Veure Gabriel Rufián criticar l'esquerra de pancarta és quelcom que jo no estava preparat per veure.

Atribueix covardia als plantejaments d'ERC tal com fa amb els de Sumar?

— El valor l'han demostrat molts cops. Un cop han arribat a la conclusió que la independència no és viable en el curt o mitjà termini, crec que el problema d'ERC és d'anàlisi. No entenen que el terreny de combat fonamental és l'estat espanyol. Per molts Mossos d'Esquadra que tinguis i per molt gran que sigui la teva estructura autonòmica, no pots competir amb la de l'Estat, que sempre estarà per sobre. El poder central s'ha de republicanitzar i és el que ha de ser objecte de combat.

Com?

— No pot ser que passin de voler construir un estat independent a dir: "Si us plau, que governi el PSC que, si no, arribarà la ultradreta". Crec que ara seria el moment de forçar una aposta en clau confederal per un model republicà que reconegui el dret a l'autodeterminació i en això poden haver-hi aliances molt àmplies a les quals el PSOE pot no tenir forma de resistir perquè no té aliances fora d'aquest bloc republicà. A mi m'agradaria que tant ERC com EH Bildu es corresponsabilitzessin d'una direcció d'Estat, que estiguessin representades en un govern de l'Estat. Podem treballaria en aquesta direcció. Crec que [Ione] Belarra i [Irene] Montero ho tenen clar.

Sense unitat a l'esquerra del PSOE no es posa en risc revalidar una coalició progressista?

— El PSOE no pot pretendre tutelar el que hi ha a la seva esquerra, que és el que ha pretès amb Yolanda Díaz. El PSOE ha d'assumir la responsabilitat d'integrar els sectors de Sumar que estan més a prop dels seus plantejaments. I Podem serà responsable amb els sectors que se'n quedin fora. Crec que poden haver-hi acords electorals, però en cap cas amb Sumar, que és un projecte fallit.

Al llibre afirma que Yolanda Díaz no es pot tornar a presentar a unes llistes electorals.

— Tindria poc sentit que descendís als jocs de la fam com a líder d'un partit molt petitó que hauria de negociar amb molts altres partits territorials com Més Madrid, els comuns, Compromís o Esquerra Unida. Me la imagino més presidint una fundació de Comissions Obreres. A més, és l'última persona que seria competitiva electoralment. A les eleccions europees es va veure que sens dubte ho seria més Irene Montero. Estic convençut que serà la candidata de Podem i de la resta de formacions que vulguin acompanyar Podem.

Quina importància té Catalunya per assolir aquest escenari?

— A les europees vam tenir més vots que els comuns tot i tenir-hi una estructura molt modesta. En unes eleccions generals crec que Montero tindria més vots que qualsevol candidat dels comuns a Catalunya. Ells veuran amb qui volen anar. La seva aliança estatal amb Sumar els està provocant que els vagi molt pitjor que quan es van aliar amb nosaltres. La simpatia que hi ha a Catalunya cap a Podem i Montero crec que definirà moltes claus en el futur.

A Ada Colau només la menciona de passada. Per què?

— No hi he tingut tanta relació personal i teníem àmbits de treball molt diferents. El seu era el municipal. Va ser una gran alcaldessa. Nosaltres sempre li vam donar suport encara que no sempre el rebíem de tornada. No em va sorprendre que s'apropés a Sumar. Va canviar molt en aquells anys i es podia sentir més còmoda en aquella tradició, però crec que li hauria agradat ser ministra i que Díaz no va respondre al suport de Colau en els termes que a ella li hauria agradat.

En el seu cas, després d'abandonar el govern espanyol, va rebre alguna oferta per ocupar algun altre càrrec?

— No em van intentar comprar de cap forma, però m'hauria agradat que ho intentessin per posar-me a prova. Ara bé, vaig entendre que jo anava en el lot de l'oferta perquè Montero fos ambaixadora de Xile perquè hi hauríem hagut d'anar amb els nostres tres fills. De fet, algun cop parlem de marxar a l'estranger per poder ser anònims. A Espanya hem de dur seguretat. I si governen PP i Vox ens poden intentar tancar a la presó perfectament. No tinc cap voluntat de ser un màrtir.

Tornaria a la política institucional?

— No. Primer pels meus fills. Quan tens un mitjà de comunicació pots defensar molt millor la teva família que amb un càrrec públic. I després perquè no m'agradava. No vaig ser feliç en l'àmbit personal exercint aquells càrrecs. Ara ho soc. El que faig m'entusiasma. No tornaria a aquell pou en cap cas.

Quant fa que no parla amb Pedro Sánchez?

— Fa uns quatre o cinc mesos. Em va trucar el número de María Jesús Montero, però quan despenjo veig que són uns nois. Vaig informar el cap d'escortes i vaig escriure un missatge a Pedro Sánchez dient-li que em semblava gravíssim. Em va dir que a Salvador Illa també li havia trucat una Montero que no era ella. Sembla que li havien hackejat el mòbil. Algun cop també ens hem felicitat el sant. Res relacionat amb la política.

Quin recorregut li augura al president espanyol?

— Té la paella pel mànec per decidir quan acaba la legislatura encara que no hi hagi pressupostos. Aquest any no crec que n'hi hagi en cap cas. Convocarà eleccions quan li convingui, però ho té molt difícil per resistir un altre cicle electoral. D'altra banda, és evident que l'objectiu de la dreta judicial, un dels actors polítics més poderosos d'Espanya, és fer caure el govern. És més enemic per a ells Sánchez que Carles Puigdemont. De fet, és força maldestre per part de la dreta espanyola no resoldre el problema processal de Puigdemont perquè ara mateix podria ser el seu aliat si el deixessin tornar tranquil·lament aplicant-li l'amnistia.

Podem continua determinat a oposar-se al pacte d'immigració amb Junts?

— Ningú demana aquestes competències si no és per fer el mal. Hi va haver dirigents d'ERC que, en privat, ens deien: "Si us plau, atureu això. No ho podem dir en públic perquè són competències per a Catalunya, però sabem quin és l'objectiu de Junts".

Fa autocrítica per les denúncies d'abusos sexuals de Juan Carlos Monedero?

— S'han tractat d'establir analogies [amb el cas d'Íñigo Errejón] i crec que no és comparable. Podem va actuar com no ha fet mai ningú i no es va dir per protegir la identitat de les víctimes. És un èxit del feminisme.