Espanya, a punt de tancar un acord amb el Regne Unit sobre Gibraltar
El Penyal vol posar fi a una negociació de cinc anys amb la incorporació a l'espai Schengen com a territori associat
LondresOptimisme a Gibraltar, prudència cautelosa a Madrid i silenci expectant a Londres i Brussel·les. Un dels molts capítols oberts arran del Brexit, la incerta situació del Penyal i dels seus ciutadans, sembla a punt de resoldre's després de cinc anys de negociacions entre els diferents governs implicats, a més dels representants del territori, de sobirania britànica. El ministre principal, Fabian Picardo, ha assegurat en declaracions a la premsa britànica: "Ara ja podem veure la línia d’arribada".
Per materialitzar el pacte, fonts de Londres apunten que Espanya estaria disposada a aparcar la reclamació de la sobirania però no a renunciar-hi. I les mateixes fonts indiquen que un dels esculls finals és l'exigència espanyola de moure la frontera a l’únic aeroport de Gibraltar, situat molt a prop del pas terrestre. Oficialment, els agents que la controlarien podrien ser de Frontex, l’agència de la UE, encarregats de fer els controls de passaport a totes les arribades, però a la pràctica serien espanyols.
"Estem al 99% del camí. Estem a tocar, a la distància d'un petó", insistia Picardo a Radio Times. I si finalment es ratifica un acord, Gibraltar podria esdevenir membre associat de l’espai Schengen, la zona europea de lliure circulació que inclou 29 països, 25 dels quals membres de la UE. Tot plegat permetria, en paraules de Picardo, que els gibraltarencs recuperessin la llibertat de moviment “de què gaudien quan eren ciutadans europeus”.
Des de la consumació del Brexit, Gibraltar és l'exemple clàssic de com les qüestions de sobirania i del suposat orgull nacional –tant dels britànics com dels espanyols– passen per damunt dels interessos econòmics i socials dels habitants, tant els del Penyal com els del Camp de Gibraltar, quinze mil dels quals travessen cada dia una tanca de moment oberta per poder treballar a l'altra banda. Des del 31 de gener del 2020, tot i la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, Espanya ha insistit que no pot fer els ulls grossos més temps i que la situació s'ha de resoldre.
Dilluns vinent, a Londres, la Unió Europea i el Regne Unit celebren una cimera per, en principi, ratificar un pacte de defensa, energia i comerç, sempre a falta de llimar serrells sobre pesca i mobilitat juvenil. Aquest divendres, de fet, en unes converses bilaterals en el marc de la reunió de la Comunitat Política Europea, que tindrà lloc a Tirana (Albània), s'espera que el primer ministre, Keir Starmer, i representants de la Comissió Europea posin fil a l'agulla en el que s'interpreta com un reinici de les relacions entre Londres i Brussel·les després del Brexit.
La doble "traïció", de Sánchez i Starmer
Però per donar per reiniciades aquestes relacions, Espanya vol que també s'enllesteixi, definitivament, el dossier gibraltareny. El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ho ha comentat explícitament a Londres aquesta mateixa setmana, en declaracions a la BBC: "La relació entre el Regne Unit i la Unió Europea és una relació integral, una relació global, no una relació de triar i remenar. Hi ha moltes, moltes coses de les quals hem de parlar, Gibraltar inclòs. Per tant, si hi ha una negociació molt més àmplia [com l'acord a què s'espera arribar dilluns], Gibraltar n’hauria de formar part. Perquè Gibraltar no està resolt. No hi ha cap acord. Hem de resoldre la qüestió de Gibraltar per poder tenir una relació completa entre la Unió Europea i el Regne Unit."
La qüestió de la sobirania sobre el Penyal és l'escull definitiu que, juntament amb les quotes pesqueres i la mobilitat juvenil, podria fer descarrilar els acords que s'haurien de signar dilluns a Londres. El que és gairebé inevitable és que tant a Madrid com a Londres, es resolgui com es resolgui l'afer –aparcar la sobirania, en un cas, o cedir la potestat a policies espanyols per controlar la frontera, en un altre–, els dos primers ministres, Pedro Sánchez i Keir Starmer, s'hauran de sentir com els diuen "traïdors". No en va, Robert Jenrick, ministre de Justícia a l'ombra pel Partit Conservador, publicava aquest dimecres a la premsa conservadora un article titulat "Vendre’s la lleial Gibraltar podria ser la pròxima gran traïció de Starmer." A Madrid, el llenguatge encara pot ser més dur.