Segurament és un efecte involuntari però les accions i, sobretot, les declaracions dels dirigents del PP denoten cada vegada un estranyament més profund sobre la realitat catalana. Quan Carlos Floriano diu que els fiscals catalans estan “contaminats” està reconeixent que Catalunya ja és un planeta diferent, un lloc on no es comparteixen els mateixos valors, les mateixes percepcions, allò que els clàssics en deien el “ acervo común ”. Quan el PP denuncia un gag del Polònia demostra que no ha entès el singular sentit de l’humor i de la sàtira que fa de Catalunya una de les societats més tolerants d’Europa. Quan Jorge Fernández Díaz vincula 9-N i violència fa un ridícul espantós. I per això quan ve Rajoy només es veu amb els seus. Perquè quan parla amb Mas o altres catalans no unionistes té la sensació d’estar amb extraterrestres.