Extremadura branda de nou els ‘privilegis’ de Catalunya

MadridEn un altre temps, gens llunyà, Catalunya era la força de xoc quan s’obria una nova batalla per al finançament autonòmic: el govern de la Generalitat -del color polític que fos- es desgastava i la resta de comunitats n’acabaven recollint els fruits. Ara les prioritats polítiques són unes altres i el PP, amb majoria als dos costats de la taula de negociació, s’ha quedat sense escut protector. Extremadura, però, ha tornat a recórrer al vell discurs dels presumptes privilegis dels catalans per pressionar el ministeri d’Hisenda de cara al nou model de repartiment. Ahir va presentar un memorial de greuges per fer-se sentir davant de Cristóbal Montoro. La discussió que ara començarà serà especialment dura perquè la crisi obliga a fer jocs de mans amb els recursos que ja hi ha. Sense posar-ne de nous sobre la taula.

Poc abans que l’executiu extremeny presentés els números, l’expresident autonòmic socialista Guillermo Fernández Vara -que quan governava feia servir un discurs semblant- avisava els seus compatriotes que el “problema no es diu Catalunya, el problema d’Espanya es diu Espanya” per censurar que entressin en un estira-i-arronsa entre territoris, avui gairebé tots governats per la dreta. Una crida que el seu successor en el càrrec, José Antonio Monago, no va escoltar.

“Que cadascú busqui els seus arguments per negociar”, va etzibar ahir el conseller d’Economia extremeny, Antonio Fernández, a la presentació d’un estudi, titulat Balanza de Extremadura, de poc més de trenta pàgines. Un document que intenta consolidar l’estereotip sobre un sistema injust que perpetua l’endarreriment d’aquella comunitat. De manera gràfica, l’executiu va triar com a imatge de la falta d’infraestructures una travessa del 1886 que encara està en servei a la línia ferroviària Ciudad Real - Badajoz.

En el seu balanç, Extremadura hi apareix com “la gran oblidada”, situada en la desena posició pel que fa a finançament per habitant (2.600 euros). Catalunya, en canvi, seria la que rep més diners (4.340 euros). Sumant a les aportacions pròpies del sistema les que s’hi han afegit més tard -com el fons de liquiditat autonòmic i el pagament a proveïdors-, els catalans també encapçalen el rànquing del 2013, amb 32.789 milions. Extremadura ocupa la tretzena posició, amb 2.876 milions d’euros. Es tracta, però, d’una suma incorrecta, perquè engloba transferències corrents i crèdits, com el FLA o les línies ICO, que es tornen amb interessos i que, a més, tenen un caràcter finalista.

Unes balances trampa

El document, però, obvia una part important: ¿què aporten els ciutadans de cada territori al conjunt de l’Estat? Són unes balances sense un dels dos plats. Per això els seus autors van rebatejar-les amb el nom de “balances reals”, contraposant-les als números “teòrics” amb què treballen les administracions que han de repartir els recursos. Aquesta trampa explica que els resultats estiguin als antípodes del dèficit fiscal que han certificat els comptes fets per la Generalitat, pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero i, fins i tot, per l’executiu de la Comunitat de Madrid. De fet, els càlculs de Monago insisteixen a carregar contra l’arc mediterrani -de manera especial els Països Catalans- i passen de puntetes sobre la capital espanyola. El president madrileny, Ignacio González, també ha pres la iniciativa aquesta setmana per reclamar un tractament fiscal just per a la seva comunitat autònoma, fins i tot carregant contra el concert econòmic basc i navarrès.

El delfí d’Esperanza Aguirre passa per un moment de debilitat política. Manté males relacions amb l’entorn del president espanyol i la seva gestió ha rebut sonores clatellades. Per això ara no es pot permetre sortir malparat de la negociació d’un nou finançament. La seva estratègia passa per marcar perfil propi davant de Montoro. Els comptes del seu govern asseguren que els madrilenys tenen un saldo negatiu de 12.881 milions, un 8% del PIB. A diferència d’Extremadura, però, reconeix que altres comunitats considerades riques, com Catalunya, també estan mal finançades. Als catalans els atribueix un saldo negatiu del 5,5%, a través del càlcul de càrrega-benefici, que imputa a tot el territori la part proporcional de les despeses generals de l’Estat. Es tracta d’unes xifres que encaixen, més o menys, amb les que s’han elaborat a Barcelona. Amb dades del 2010, l’exconseller d’Economia Antoni Castells xifra el dèficit fiscal català entre el 8,5% i el 4,8% (un cop corregit l’efecte del dèficit) en funció de quin sistema s’utilitza. Sense neutralitzar, la xifra decau.

L’interior contra el Mediterrani

En aquest debat, la polarització del PP respon, doncs, a realitats geogràfiques. Extremadura ha teixit complicitats amb els governs de l’Aragó, la Rioja, Castella i Lleó i Galícia per fer que en el nou model pesin més els criteris de dispersió geogràfica i envelliment. Per això al document que van presentar ahir se subratllava que en el balanç global s’ha de tenir en compte altres variables, com el fet que molts dels extremenys han marxat a treballar a altres territoris. A l’altra trinxera, els barons de les Illes, el País Valencià i Múrcia.

Les comunitats tenen fins demà per fer arribar al ministeri d’Hisenda un informe de valoració del model actual. S’obre la batalla.

Monago esquiva les retallades dels altres

Quan el govern de l’Estat va fixar el límit de dèficit asimètric a les comunitats autònomes, a Extremadura se li va adjudicar el més baix, l’1%. Malgrat ser considerada tradicionalment la comunitat més pobra d’Espanya, els seus comptes públics estan sanejats gràcies a les transferències que rep de l’Estat. El govern de José Antonio Monago, del PP, que governa gràcies a un pacte amb IU que el 2011 va desallotjar del poder per primer cop el PSOE, pot desplegar una agenda de polítiques socials i xecs que ja voldrien molts altres territoris amb rendes més altes. Inverteix en sanitat per damunt de la mitjana i ha pogut rebaixar el tram autonòmic de l’IRPF per a les rendes menors de 24.000 euros. Després que Zapatero retirés el 2011 el xec nadó del govern central, Extremadura n’ha pogut mantenir un de 1.400 euros, a més d’una deducció de 200 euros d’IRPF per a les persones vídues. Quan Rajoy va apujar l’IVA cultural al 21%, Monago va dir que discrepava i va donar ajudes al sector per compensar la pujada. També tenen deduccions a l’impost de la renda els nens menors de tres anys per les despeses en material escolar. Monago també ha anunciat l’ampliació de la cartera de serveis al sector sanitari.