Elisenda Alamany: "Sense finançament, el camí se li complicarà molt a Salvador Illa"

BarcelonaElisenda Alamany (Sabadell, 1983) arriba a l'ARA decidida a alçar el to pel tema del finançament, però també per llançar la seva carrera com a alcaldable el 2027.

Ajudi'ns a entendre en quin punt ens trobem amb les negociacions pel nou sistema de finançament. La Comissió Bilateral de l'altre dia va ser un pas endavant o un pas enrere?

— Va ser una declaració d'intencions sense més. Amb un punt de partida que havia posat ERC, és veritat, però amb molts elements en l'aire i que per a nosaltres són irrenunciables, entre els quals l'ordinalitat.

Els va sorprendre que desaparegués el concepte d’ordinalitat del document malgrat que sí que formava part de l’acord d’investidura?

— Teníem indicis que al final acabaria així. El partit socialista no entén el país ni entén la pulsió nacional que hi ha. És inacceptable que un president defensi més els interessos del PSOE que els dels seus ciutadans. I em sap greu, però el president Illa va demostrar la mateixa ambició nacional que qualsevol president de comunitat autònoma. I això és no entendre què és ser un país.

Què li demanen, exactament, al president Illa?

— El partit socialista va anar a la bilateral sense haver fet els deures. Llavors en surt un document que oblida la mare dels ous, que és l'ordinalitat. Per tant, el que és clar és que el PSC, davant del PSOE, ha renunciat a representar l'ambició que nosaltres li demanàvem. A partir d'aquí, el nostre rol és empènyer i continuar pressionant perquè aquests acords es compleixin, posant a disposició les nostres palanques de força que són els nostres diputats del Parlament i al Congrés.

L’ordinalitat, perquè s'entengui, marca que si Catalunya és la tercera que aporta ha de ser la tercera a rebre. Ara passa del tercer lloc al desè.

— I si féssim el diferencial de preus respecte a altres territoris de l'Estat, encara baixaríem fins a la catorzena. És molt important que la gent entengui que Catalunya ja genera riquesa i el que volem és redistribuir-la per generar benestar i prosperitat. Sense el finançament continuarem tenint infraestructures col·lapsades, no podrem revertir la pobresa, els nostres joves no podran accedir a un habitatge. Potser tal vegada el senyor Illa comença a entendre per què som independentistes.

Una altra pota de l’acord és la recaptació. Els experts afirmen que l'any que ve serà impossible que l'Agència Tributària de Catalunya pugui recaptar el 100% de l'IRPF.

— Som conscients que els acords als quals vam arribar són molt ambiciosos i de la dificultat concreta de poder recaptar tots els tributs. Ara, cal fer passos ferms i decidits en aquest sentit i això sí que depèn de la Generalitat. I el PSC arrossega els peus en aquesta qüestió empès per ERC.

Vostè creu que és possible que abans que s'acabi aquest mes hi hagi un acord amb el PSOE sobre els canvis legislatius necessaris per poder recaptar l'IRPF?

— No renunciarem a continuar treballant en la mateixa direcció que havíem previst. Per tant, hi haurà una proposició de llei que blindi legislativament la recaptació dels nostres tributs. Nosaltres tirarem endavant, liderarem, pressionarem i empenyerem i tant de bo es puguin afegir més actors en aquesta defensa.

Junts va amenaçar amb tombar el finançament. Es creuen aquesta amenaça?

— A mi m'agradaria més veure Junts fent que no pas criticant allò que fan els altres. I és un costum que darrerament han adquirit. Tot i això, estic convençuda que acabarem trobant un camí on puguem defensar plegats un avenç nacional com és un nou finançament per a Catalunya.

Seria més fàcil aquest acord sense María Jesús Montero al capdavant del ministeri?

— Sí, i també seria més fàcil si hi hagués un president al govern de la Generalitat que tingués més ambició nacional que el president de Múrcia.

Perquè quedi clar: què passa si el tema del finançament queda bloquejat i no hi ha avenços?

— No serà una situació fàcil per al senyor Illa. No hi haurà nous acords si això no està resolt perquè és una qüestió de mínims. Ja ho vam veure amb els pressupostos, sense finançament se li complicarà molt el camí a Salvador Illa.

Què li ha semblat la imputació de Cristóbal Montoro i tot el seu equip?

— És Espanya. Fixi's que també sembla un acudit de mal gust que els inspectors d'Hisenda ens diguin que un nou model de finançament singular obriria la porta a la corrupció i que l'antic ministre d'Hisenda ens demostri que el corrupte era ell.

Vostè creu que Sánchez podrà acabar la legislatura?

— Crec que Pedro Sánchez està molt desgastat i crec que tindrà les coses molt i molt difícils per exhaurir la legislatura.

I vostès li posaran gaires traves?

— Pedro Sánchez haurà de complir amb ERC i demostrar que els escàndols que ha tingut al seu costat són casos aïllats de corrupció. Nosaltres no tenim cap interès que el PP i Vox arribin al govern de l'Estat, entre altres coses perquè seria un drama per al nostre país, però això depèn més de Sánchez que d'ERC.

Si haguéssim de fixar dues o tres prioritats d'ERC abans d’acabar la legislatura espanyola, quines serien?

— La llei d'amnistia i el finançament singular ho són. Són les dues fites que ens hem marcat i a les quals Sánchez haurà de donar resposta.

Parlem de Barcelona. Vol liderar la llista d'Esquerra Republicana el 2027?

— Hauré de passar els processos com qualsevol altre militant de base, però a mi m'agradaria ser alcaldessa per recuperar l'equilibri de la ciutat. Crec que els darrers governs no han entès la ciutat, la seva personalitat, la seva identitat, el seu caràcter. La gent està preocupada perquè la ciutat els expulsa, per la despersonalització que pateix. Per tant, l'objectiu és no ser una ciutat de souvenirs, de carcasses i de salons d'ungles. Hem de fer que Barcelona sigui Barcelona.

El problema és que la gent no deixarà de venir-hi...

— Sí, però des de Maragall que la política sobre el turisme que s'ha fet a Barcelona s'ha delegat. És a dir, que no la fa l'Ajuntament de Barcelona, la fa Turisme de Barcelona, que és un consorci. Però no hi ha un lideratge públic. La política turística l’estan fent els hotelers.

Quin balanç fa de la seva col·laboració amb l'alcalde Collboni?

— Collboni ha vingut a pacificar la ciutat després del mandat de Colau, però no hi ha hagut grans idees ni projectes i aquí nosaltres hem aprofitat l'oportunitat, també perquè els altres actors polítics s'han esborrat del mapa. Hem situat tres reptes que creiem que són capitals com l'emergència lingüística, el turisme i l'accés a l'habitatge. I, per tant, en aquest sentit sí que estic satisfeta de la feina que ha fet Esquerra a Barcelona els darrers dos anys.

I, des d'aquest punt de vista, no hauria estat millor formar part directament del govern municipal?

— Creiem que on som més útils a la ciutat ara mateix és a l'oposició.

I després de les eleccions vinents?

— Ningú es presenta a unes eleccions per no governar. El 2027 farà vint anys que ERC no governa a Barcelona. I això es nota.

Com està Esquerra després del congrés tan disputat que van tenir?

— La meva sensació és que la gran majoria de la gent ha girat full, està concentrada en els reptes que tenen per a les eleccions del 2027.

Com està la investigació del cas dels cartells?

— Encara és a la comissió de garanties, als òrgans formals de control del partit.

Però hi ha un calendari previst, un horitzó?

— No. Encara no.

—