La Fiscalia demana jutjar per terrorisme 13 membres dels CDR
Veu acreditat que el 2019 planejaven atemptar, malgrat que la policia no va poder demostrar que tinguessin explosius
La Fiscalia de l'Audiència Nacional reclama processar tretze membres dels CDR, nou dels quals van ser detinguts el 23-S del 2019 en el marc de l'operació Judes per pertinença a organització terrorista. A nou d'ells el ministeri públic afegeix els delictes de tinença i fabricació d'explosius, segons ha avançat El Confidencial i ha confirmat l'ARA. La Fiscalia considera acreditat que els encausats haurien format una "organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l'objectiu del qual seria el de dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats, utilitzant explosius i substàncies incendiàries fabricats als dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars" com a resposta a la sentència sobre els líders de l'1-O.
L'escrit de la Fiscalia estipula que la seva meta final com a organització "era aconseguir la independència de Catalunya utilitzant la violència en la seva màxima expressió i forçant de manera coercitiva les institucions a concedir per la via dels fets la separació de Catalunya de la resta d'Espanya". El tinent fiscal Miguel Ángel Carballo, ponent de l'escrit, considera que aquest suposat grup tindria com a objectiu "subvertir l'ordre constitucional de forma material, mitjançant una estratègia planificada i organitzada". La finalitat dels encausats, prossegueix l'escrit, era "l'apel·lació directa a la desobediència i a l'execució d'accions de característiques habitualment tumultuàries que pretenen imposar una realitat de fets consumats per mitjà de la presa de control del territori i l'afectació de sectors estratègics econòmics i de proveïment".
Objectius seleccionats
La Fiscalia estableix que la creació d'aquesta cèl·lula estava motivada per "la necessitat de comptar, dins de l'estructura dels CDR, amb un grup clandestí d'individus de la màxima confiança i que es mostressin totalment entregats a «la causa» per encarregar-se de la realització de les accions més sensibles". El ministeri públic assegura que en el moment de la seva desarticulació, l'organització havia recollit informacions precises sobre els seus possibles objectius i havia desenvolupat actes preparatoris, "consistents en una tasca de reconeixement d'objectius, vigilància i control d'instal·lacions policials, presa de fotografies i vídeos dels objectius predeterminats".
Entre els objectius seleccionats hi hauria la Comandància Naval, el Govern Militar i la Delegació del govern espanyol a Barcelona, així com la Fiscalia del TSJC o la comandància de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca. A un dels investigats se li va intervenir del telèfon mòbil set vídeos i 75 fotografies de l'edifici. Una de les accions que s'atribueix als encausats és la intenció d'ocupar el Parlament, atès que es localitzen plànols de l'edifici i material per assegurar comunicacions i punts de logística per resistir-hi dins.
Els investigats, a més de dedicar-se a la producció de termita, segons la investigació, "feien experiments per a la síntesi d'altres tipus de substàncies incendiàries o explosives, així com proves de llançament d'artefactes o d'ignició de la mateixa termita" en laboratoris habilitats als seus domicilis. Aquesta argumentació topa amb el posicionament de l'Audiència Nacional, que va deixar en llibertat amb fiances simbòliques els encausats tres mesos després d'entrar a la presó, perquè posava en entredit que se'ls pogués acusar de formar part d'una organització terrorista i que, tot i que alguns dels detinguts disposaven de "substàncies precursores", no eren "en elles mateixes explosius". L’Audiència Nacional esmenava d'aquesta manera l'acusació contra els integrants dels CDR arrestats en una causa que la Fiscalia vol tirar endavant seguint exclusivament els atestats policials.
"S'evidencia que l'estat espanyol no vol dialogar"
Les defenses dels encausats denuncien la "intencionalitat política" amb què apareix aquest escrit del ministeri públic, a les portes de la taula de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat. "La Fiscalia depèn del govern espanyol i decideixen tirar endavant amb aquesta causa que no s'aguanta per enlloc, evidenciant que l'estat espanyol no vol dialogar i que segueix tenint l'independentisme en el punt de mira", critiquen en declaracions a l'ARA, i afegeixen: "No han après que els agradi o no als Països Catalans hi haurà independentistes fins que guanyem, malgrat pretenguin perseguir-nos i empresonar-nos".