Com funciona Vox i per què encara no ha expulsat el díscol Ortega Smith?

BarcelonaVox està condicionant de ple la política al País Valencià, però també han fet trontollar la legislatura a Extremadura –negant-se a cedir a les pretensions del PP– i la incertesa plana arreu d'Espanya. El PP transita entrebancat amb Vox a l'aguait, que a diferència dels múltiples barons territorials amb accents diversos dels populars, compta amb una unitat de criteri i una jerarquia molt marcada. Com funciona el partit de Santiago Abascal? Per què encara no ha expulsat Javier Ortega Smith, l'únic díscol dels fundadors que ha continuat tocant el crostó, però roman a la formació?

El partit d'extrema dreta funciona amb un principi d'autoritat fort, que alguns defineixen "com un exèrcit" i els crítics ho ridiculitzen parlant de "secta". Així, les dissonàncies es resolen amb expulsions o dimissions entre els que no hagin volgut acatar el criteri de la cúpula. Per això, és estrany que encara no s'hagi ensenyat la porta de sortida a Ortega Smith, líder de Vox a l'Ajuntament de Madrid i un dels fundadors de l'organització. En aquest sentit, és important el factor Ortega Smith per entendre la manera d'operar de la formació a hores d'ara, més subtil que en les constants "purgues" que Ortega Smith protagonitzava quan era secretari general, com encara es recorda internament segons fonts consultades. L'octubre de fa dos anys va protagonitzar una dura crítica a la cúpula amb un avís directe en un moment de diverses baixes i un resultat electoral a la baixa: "Vox no va néixer com un modus vivendi, com una agència de col·locació d'amics", va advertir llavors, advertint que no podia ser "el fi de ningú".

Dos anys després la pugna amb la cúpula ha continuat i ha patit diverses degradacions orgàniques, deixant de ser vicepresident de la formació per ser un mer vocal, si bé fa tres anys ja havia patit un revés perdent la secretaria general. Però aquest novembre ha deixat de ser portaveu adjunt al Congrés –que ho passa a ser Carlos Hernández Quero, de només 34 anys– i s'ha rebel·lat públicament, també amb una entrevista, a la Cope: ha dit que era una decisió "injusta", "equivocada" i que no podia "entendre". Per ara, qui va ser purgador no acaba de ser purgat. Purgues que no han arribat a qui va ser clau per a l'expansió del partit en ple Procés, mentre que sí que han estat expulsats dirigents com la fins ara portaveu a l'Ajuntament de Palència, Sonia Lalanda, a més de la crisi amb la cara visible a Castella i Lleó, amb la dimissió de Juan García-Gallardo.

De l'expulsió al pinyol de les decisions

Fonts consultades de la formació deixen clar que encara no s'ha expulsat Ortega Smith per diverses raons: una d'elles és que "té dos càrrecs electes", regidor i diputat. Tot i que no se sap "quan se'l desplaçarà, la tendència és apartar-lo perquè sempre marca perfil i desafia la direcció nacional", diuen les fonts. Per ara, "el que es podia fer ja s'ha fet" –rellevar-lo de portaveu adjunt–, "és un bon moment" de creixement per a Vox i valoren que "cal ser intel·ligent i triar el moment" per a la purga, si cal. Però queda clar que "està en rebel·lia i arribarà el moment de fer-lo fora, perquè és un tema d'egos i de no acceptar el seu nou rol". Amb la retirada del càrrec de portaveu adjunt, ja han "donat un cop sobre la taula perquè se n'assabenti, però ell intenta tensar més la corda" i el pròxim pas coincidirà amb el període electoral del 2027 perquè l'anàlisi de la direcció és que "no té sentit" que continuï formant part del comitè executiu nacional. També està en joc el lideratge de la candidatura municipal madrilenya, on tots els escenaris estan oberts, perquè "electoralment ja no suma", a parer de diverses veus del partit, i no veuen que un díscol pugui encapçalar una llista. Per això, eventualment i si les tensions es poden calmar, podria haver-hi un pacte de formar part de la llista en llocs de sortida, però ara mateix l'ambient de tensió és màxim.

De fet, fins i tot Abascal ha canviat de lloc Ortega Smith al Congrés. "Ja no està darrere del Santi", comenta una veu coneixedora, que rebla que "té números de ser apartat". "Encara no se l'ha fet fora per no tensionar més ni donar-li protagonisme", diuen. A diferència d'Ortega Smith, Hernández Quero és "un valor a l'alça", que ve precisament de la sala de màquines com a redactor de discursos, justament amb tòtems del partit com l'assessor d'Abascal, Kiko Méndez Monasterio, que va adonar-se del potencial per captar "vot obrer", cosa que fa temps que treballen, especialment a Catalunya intentant fer forat en feus socialistes.

La gestió comunicativa del cas Ortega Smith, o el fet que tampoc s'hagi expulsat l'exportaveu Iván Espinosa de los Monteros –Ortega és amic seu i va assistir a la presentació del seu laboratori d'idees dretà, Atenea– evidencien una manera de fer que té un segell que no és de ningú més que del quintet de les decisions de Vox perquè al partit no es mou res si no ho decideixen ells sota el lideratge d'Abascal. A més del líder i de l'actual secretari general, Ignacio Garriga, hi ha persones clau com el cervell de la comunicació del partit, Álvaro Zancajo, a més de l'assessor Kiko Méndez Monasterio, i de la mà dreta de Garriga, Montserrat Lluis, que és secretària general adjunta. Si aquestes cinc peces no mouen un dit, ningú es mou al partit, segons ha constatat l'ARA. Hi ha un control ferri.

Tots ells formen un grup de coordinació que posa ordre de cara als missatges que cal deixar anar, els temes a prioritzar així com si cal fer una estratègia ofensiva en algun àmbit, de pressió al PP o de silenci per no enterbolir alguna negociació entre mans. Tot queda controlat, de la mateixa manera que Lluis és la filtradora de les iniciatives municipals i autonòmiques perquè hi hagi "un missatge únic". Zancajo és clau, però Méndez Monasterio també, que comparteix una empresa de comunicació amb Gabriel Ariza, persona que també és important en aquest àmbit de Vox i el pare del qual és Julio Ariza, propietari del canal El Toro TV, pròxim a Vox. Dins d'aquest grup, Abascal, Lluis i Garriga, formen el comitè d'acció política per marcar les estratègies bàsiques de la formació. Garriga, a més, s'encarrega del territori amb Lluis, mentre que la línia internacional i el pes en les aliances el té l'eurodiputat Jorge Buxadé.