El Govern aparta del focus mediàtic el departament d'Igualtat i Feminisme
Després de les polèmiques de l'anterior legislatura amb ERC, els socialistes han optat pel perfil baix
BarcelonaDes de la legislatura passada, les reivindicacions feministes tenen una conselleria pròpia al Govern, i des de la seva creació, les propostes del departament encapçalat per Tània Verge van ocupar titulars, compareixences i fins i tot polèmiques –com l'ús de totis–. Ara, amb el nou departament capitanejat per Eva Menor, el focus mediàtic de la conselleria s'ha reduït. Si bé l'executiu manté bona part de les mesures iniciades per l'anterior equip, la comunicació –i també d'algunes noves mesures– sol quedar en un segon pla. Es tracta d'un canvi que també s'ha produït al govern espanyol: de la projecció d'Irene Montero de Podem a Ana Redondo del PSOE, que tot just les darreres setmanes després de gairebé dos anys de prendre possessió del càrrec ha estat a l'ull de l'huracà per les polseres antimaltractament.
En el pla de govern, l'executiu de Salvador Illa engloba el feminisme en una de les cinc grans prioritats de l'executiu. Pere Aragonès també ho fixava com una de les transformacions que volia dur a terme el seu govern. En el cas dels republicans, el feminisme era un dels quatre eixos que fixaven l'acció de govern i sota aquest terme s'englobaven altres qüestions referents a la igualtat, mentre que els socialistes al seu pla de govern situen el feminisme com una prioritat, però barrejada en un mateix nivell amb termes com equitat social i benestar. De fet, el departament d'Igualtat es va mantenir arran d'un compromís que ERC va arrencar al PSC en les negociacions per a la investidura d'Illa.
"És evident que l'actual departament té menys visibilitat que l'anterior", exposa la catedràtica d'estudis de dret i ciència política a la UOC Ana Sofía Cardenal. L'explicació, segons el professor de ciència política de la Universidad Carlos III Pablo Simón, és que fa uns anys el feminisme era "una bandera guanyadora". Ara, però, el "corrent de fons", diu Cardenal, és completament contrari a les idees d'aquest moviment. A més, Simón apunta a la ruptura cada cop més evident dins el feminisme com a factor que fa que als partits els resulti més arriscat fer una defensa aferrissada de determinats posicionaments en què no hi ha consens ni dins el mateix moviment. Aquest desacord provoca que la carpeta es converteixi en un tema "espinós", que "lluny de cohesionar la base, pot dividir-la", i una cosa que podia funcionar per guanyar suport, "es pot convertir en un bumerang", explica Simón.
Por a la reacció?
El fet que la conselleria tingui menys activitat mediàtica és "una forma de no visibilitzar les posicions de defensa del feminisme i dels drets de les minories, malgrat que el partit del govern les defensi", explica Cardenal, però també adverteix que el PSC té una posició "més central" que ERC en aquesta carpeta, i que el perfil de la consellera és "diferent". Simón apunta que en l'àmbit estatal ha passat el mateix: la successora d'Irene Montero al capdavant del ministeri d'Igualtat, Ana Redondo, té un perfil menys activista, i no ha estat notícia fins ara.
Tant Cardenal com Simón vinculen també el perfil baix del Govern pel que fa al feminisme a una voluntat d'evitar la reacció que pugui produir la promoció d'algunes mesures. Fonts de l'equip de l'anterior departament lamenten que això suposa fer "una concessió a l'auge de la contrareacció global", mentre la politòloga experta en extrema dreta Anna López adverteix que la moderació en el discurs i l’acció legislativa “no frena l’extrema dreta”: “El soroll mediàtic i la mobilització continuen igual, i fins i tot reforcen la seva percepció de poder”. Ara bé, des del departament d'Igualtat i Feminisme actual asseguren que "no té res a veure" l'auge de posicionaments contraris al feminisme amb com enfoquen la seva acció comunicativa, i consideren que "no és necessari rebaixar el to". Si hi ha diferències entre les dues conselleries, apunten, és perquè són equips i persones diferents.
Canvis al departament
Més enllà de la comunicació, fonts de l'anterior conselleria d'Igualtat i Feminisme assenyalen un canvi en com el departament afronta certes qüestions. D'una banda, perquè a la conselleria la proporció de gent provinent dels moviments socials ha disminuït "notablement" –a diferència de l'anterior mandat–, amb una aposta per càrrecs més orgànics del PSC, asseguren les fonts. En aquest sentit, Simón recorda el "senyal inequívoc" que va suposar el canvi de nom del departament, que va perdre el plural amb l'arribada dels socialistes: si bé amb Verge el nom era departament d'Igualtat i Feminismes, amb Menor és departament d'Igualtat i Feminisme. Cardenal també apunta que el PSC "representa el feminisme clàssic", mentre que Verge representava "més aviat un feminisme nou i transgressor". Justament fruit d'aquest canvi ideològic, fonts de l'anterior equip expliquen que en el darrer any com a mínim tres càrrecs tècnics han abandonat el departament per discrepàncies polítiques.
D'altra banda, les mateixes fonts també asseveren que tot i que s'està donant continuïtat a polítiques impulsades per l'equip anterior, algunes –com la campanya per disposar de productes menstruals gratuïts a les farmàcies– no s'estan promocionant com caldria, i d'altres de noves suposen fer "seguidisme de l'Estat" sense tenir en compte les eines que ja existeixen. Des del departament, però, asseguren que estan treballant en molts àmbits i amb accions concretes. Malgrat no especificar quines són aquestes accions, es remeten al pla d'acció de la conselleria, en què el departament fixa a l'inici del mandat les mesures que vol impulsar al llarg de tota la legislatura.