Habitatges protegits per a càrrecs municipals: polèmica a l'Ajuntament d'Alacant
S'investiga la possible adjudicació de pisos públics a treballadors del consistori i els seus familiars, alguns dels quals s'haurien pogut llogar o vendre
ValènciaUn pis per a la regidora d'Urbanisme, Rocío Gómez; altres per als dos fills i el nebot de la directora general d'Organització Interna, Contractació Pública i Gestió de Fons, María Pérez-Hickman; un més per a l'arquitecte municipal Francisco Nieto i, l'últim, per a la dona del tècnic de la conselleria d'Habitatge que va validar els expedients. Aquest seria el balanç provisional de la polèmica adjudicació de pisos públics protegits entre diversos càrrecs municipals de l'Ajuntament d'Alacant.
L'escàndol s'ha vist agreujat per les denúncies de lloguer i venda d'uns immobles que compten amb una ubicació molt preuada a la platja de Sant Joan i que disposen de piscina, gimnàs i pistes de padel-tennis. Tant és així, que aquest dijous a les cinc de la tarda se celebrarà en un ple extraordinari i monogràfic tal com havien reclamat els grups de l'oposició, que ja han aconseguit la dimissió de Gómez i Pérez-Hickman.
Fins al moment, la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament –governats tots dos pel PP– han intentat espolsar-se qualsevol responsabilitat i han derivat la investigació a la Fiscalia. L'última en fer-ho ha sigut la vicepresidenta primera i consellera d'Habitatge, Susana Camarero, que ha confirmat la falta de documentació en "alguns" dels expedients dels 140 adjudicataris, que podrien incomplir els requisits exigits. En concret, no han aportat informació sobre les propietats i els ingressos de la unitat familiar adduint que existeix separació de béns, quan en realitat la llei obliga a incloure la documentació de tots els convivents. Es tracta d'un element clau, atès que els criteris de concessió són que els beneficiaris no tinguin un altre habitatge, que el pis adjudicat sigui utilitzat com a primera residència i que els ingressos anuals de la unitat familiar no superin els 54.600 euros anuals.
El mateix funcionari
Segons Camarero, tots els expedients tenen el denominador comú d'haver estat tramitats i supervisats pel mateix funcionari. L'empleat públic, que ha sigut suspès temporalment de feina i sou, fins i tot va avalar l'adjudicació d'un dels habitatges a la seva pròpia dona, arquitecta municipal, ometent el seu deure d'inhibir-se i ocultant dades rellevants de la unitat de convivència de la qual ell forma part. La vicepresidenta ha detallat que el funcionari, al qual ha qualificat d'ovella negra, també va donar per bons altres expedients sense les dades econòmiques del cònjuge. Davant aquests fets, la Generalitat ha informat que revisarà tots els casos.
La consellera també ha valorat un altre vèrtex de l'escàndol, com són les denúncies pel lloguer –amb mensualitats de fins a 1.600 euros– i la venda –amb preus de fins a mig milió d'euros, la meitat dels quals en diner negre– dels pisos, tot i que la normativa ho prohibeix. Segons Camarero, dels 140 habitatges, la Generalitat només ha rebut una petició de venda i tres sol·licituds de lloguer. Sobre la seva resposta, ha remarcat que només s'autoritzaran si es compleixen els supòsits de la llei. Aquests són que hi hagi un contracte laboral a l'estranger o la cura de persones dependents en una altra ciutat.
Per la seva banda, l'Ajuntament d'Alacant també ha defensat que el seu paper es limita "a vendre el sòl a un preu taxat" a les promotores immobiliàries i que són aquestes les encarregades que es compleixin els criteris d'adjudicació. No obstant això, el consistori no ha aclarit amb quina informació comptava quan va encarregar un informe intern del Servei local de Gestió Patrimonial que el 27 de gener va alertar sobre possibles "conflictes d'interès" en l'adjudicació dels pisos respecte a empleats i càrrecs municipals que podien haver participat en el procés. En concret, que hi havia algunes persones que mantenien relacions de parentiu o un altre vincle amb empleats o càrrecs de l'Ajuntament que van poder participar en fases rellevants de l'expedient.
Atesa la magnitud de la polèmica, Compromís ha reclamat una comissió d'investigació a les Corts que aclareixi per què es beneficia amb habitatge públic "persones amb sous de gairebé 70.000 euros". Per la seva banda, Esquerra Unida i Podem han assenyalat directament el govern valencià per elevar fins als 54.600 euros anuals, el 2024, la renda de les persones que poden ser beneficiàries dels pisos públics protegits, podent arribar als 66.300 si es compleixen alguns requisits.