Inés Arrimadas tria ‘El club dels poetes morts’, de Peter Weir

“Oh, capità! El meu capità!” No, no és la salutació amb què els militants de Ciutadans reben el president del partit, Albert Rivera, sinó el vers del poema de Walt Whitman que els alumnes del professor Keating reciten drets dalt del pupitre en la famosa escena final d’ El club dels poetes morts. És un vers, per cert, que Whitman va escriure en homenatge a Abraham Lincoln, que va dir una vegada: “Tots podem suportar l’adversitat, però si voleu posar a prova el valor d’un home, doneu-li poder”. Inés Arrimadas, cap de llista de Ciutadans, confessa la seva predilecció per la pel·lícula de Peter Weir, que descriu el profund impacte que els mètodes pedagògics d’un nou mestre de literatura anglesa -interpretat per Robin Williams- tenen en els alumnes d’una rígida i exclusiva acadèmia. “Carpe diem! ”, exclamen els nois, seduïts per l’atractiu dels incentius a curt termini. “Aprofita el moment” també podria ser el lema dels Ciutadans d’Arrimadas i Rivera, a qui les enquestes situen a l’alça com a probable tercera força del Parlament. El club dels poetes morts és una pel·lícula de capçalera per a molts adolescents, època de maximalismes i romanticisme desbocat. En fer-se grans, els pòsters del film van caient de les parets dels joves. Potser perquè un s’acaba convertint en allò que no volia ser abans, o potser perquè deixa de trobar-li la gràcia a la rebel·lia de saló. Arrimadas, però, encara no ha estripat el seu carnet del club dels poetes difunts.