Duran busca el seu lloc en la negociació del pacte fiscal

MadridAl documental 'Cataluña-Espanya', el filòsof Xavier Rubert de Ventós afirma: "Hi ha aquella frase hegeliana que diu que per abraçar-se cal ser dos. A mi m'agradaria abraçar-me a Espanya, però primer me n'he de separar". No tothom ho veu així, però la inflexibilitat del govern Rajoy comença a provocar punts polítics de no retorn en aquells que han intentat amb tenacitat teixir ponts entre Barcelona i Madrid.

La via pactista que ha abanderat el líder d'Unió i secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, n'és una de les principals damnificades. Per acabar-ho d'adobar, l'aprovació al Parlament d'una proposta de finançament similar al concert, inassumible per Rajoy, dibuixa un panorama en el qual Duran té un encaix difícil.

De moment, no està definit el paper del número dos de CiU en la negociació. El Govern manté que ha de ser un procés "de president a president entre Mas i Rajoy", i que, per tant, no hi ha espai per a ell. El líder d'Unió ha decidit prendre's un temps per reflexionar i guardar silenci fins al setembre.

Podeu llegir-ho a l'ARA Premium.