En directe
El judici de la família Pujol

El judici a la famíla Pujol, en directe

Segueix amb l'ARA tota l'actualitat de la causa contra la família de l'expresident

José Luis Prada, relacionat amb la compra de dues finques a Palamós

També declararà José Luis Prada, que va ser administrador de PROMOPALAMOS SL, una empresa que apareix en una de les operacions que el jutge José de la Mata atribueix a “transferències de diners” cap a Jordi Pujol Ferrusola i membres de la seva família a canvi de “gestions o de tràfic d’influències”.

En aquest cas, Mercè Gironès va adquirir dues finques a Palamós per 217.000 euros el 2002 i se les va vendre tres anys després per 4,8 milions d’euros sense que hi hagués “res que afegís valor real” –en paraules de l’instructor– que ho justifiqués, a banda de l’inici d’un procediment de requalificació urbanística. Entremig, hi va haver un canvi de qualificació d’ús del sòl, que va passar de no urbanitzable a urbanitzable delimitat.

Xavier Tauler Ferré, l’amic del primogènit que va estar a punt d’acompanyar-lo al banc dels acusats

El segon testimoni serà l’empresari Xavier Tauler Ferré, amic de la infància de Jordi Pujol Ferrusola. Va estar a un pas de seure al banc dels acusats al judici del cas Pujol. El 2014, el jutge Pablo Ruz el va imputar per delictes de blanqueig de capitals, contra la hisenda pública i falsedat en document mercantil.

El juliol del 2020, el jutge José de la Mata el va processar. El maig del 2021 la Fiscalia Anticorrupció va deixar-lo d’acusar i va sol·licitar que s’arxivés la causa contra ell, però Podem –que era acusació popular– sí que el va acusar i el jutge Santiago Pedraz va enviar-lo a judici. Tanmateix, el novembre del 2024 els liles van retirar-se com a acusació popular i ell ha acabat evitant ser jutjat. Avui compareix com a testimoni.

Santiago Ballesté, un empresari del Baix Llobregat

El primer testimoni de la sessió d'avui serà Santiago Ballesté, que és un destacat empresari del Baix Llobregat. Actualment, és membre de la Junta Directiva de Foment del Treball. Era propietari de Talleres R Ballesté E Hijos SL, una societat que va pagar 32 milions de pessetes a IMISA –una de les empreses que compartien Jordi Pujol Ferrusola i Mercè Gironès–.

Amb la mirada sobre Copisa Constructora Pirenaica

Sobre Copisa Constructora Pirenaica SA, el jutge José de la Mata va posar la lupa en el fet que hi va haver pagaments “sense cap justificació” i “sense mòbil econòmic racional”.

Per exemple, dos pagaments de 69.600 euros fets a IMISA el 2009 per intermediació en venda de plantes solars: “La intermediació és negada absolutament pels propietaris de la societat venedora, que van identificar a la persona que sí que va intervenir en l’operació com a intermediari”. O un pagament de 148.000 euros a Project Marketing CAT per intermediar en la venda d’accions de CEVALLS SA y CEACSA: “El venedor de les participacions nega conèixer a Jordi Pujol Ferrusol així com que intervingués per a res en aquesta operació, identificant a la persona que sí que ho va fer”.

En aquest sentit, també testificaran José Luis Goyeneche, que va ser apoderat de Copisa Constructora Pirenaica SA fins al febrer del 2012, i Joan Carles Savall, que va ser secretari no conseller de Copisa Constructora Pirenaica SA i va ser-ne apoderat del maig del 2009 al gener del 2023.

Un dels socis del fill gran dels Pujol reconeix haver-li pagat 112 milions de pessetes sense contractes

Martí Odriozola i Marcé

Bon dia. Recuperem aquest espai en directe per seguir la sisena jornada del judici a la família Pujol, que tindrà lloc a les 10 h a la seu de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares.

Està previst que hi declarin set testimonis, amb especial èmfasi en Copisa Constructora Pirenaica SA. És una empresa que entre el 2004 i el 2012 va pagar 358.000 euros a Project Marketing CAT i 1,3 milions d’euros a IMISA –Iniciatives, Marketing i Inversions–, dues de les empreses de Jordi Pujol Ferrusola.

Declararan, entre d'altres, Xavier Tauler Ferré, un amic de la infància de Jordi Pujol Ferrusola que va ser conseller delegat de Copisa Constructora Pirinaica, i Orlando de Prorrata-Doria Botey, que és el CEO de Copisa Constructora Pirenaica SA des del 2012.

A l’ARA seguirem minut a minut el més rellevant de les declaracions.

Acaba la cinquena sessió del judici a la família Pujol

Després de la breu declaració d'Ignasi Armengol, el president del tribunal, José Ricardo de Prada, posa el punt final a la cinquena sessió del judici del cas Pujol. Només hi han assistit presencialment dos dels acusats: Jordi Pujol Ferrusola –el fill gran de l'expresident de la Generalitat– i l'empresari Francesc Robert Ribes.

El judici es reprendrà demà a les deu del matí amb set nous testimonis. Un d'ells serà l'empresari Xavier Tauler Ferré, que és amic de la infància de Jordi Pujol Ferrusola.

Ignasi Armengol es desmarca d'un conveni relacionat amb el primogènit

A preguntes del fiscal Fernando Bermejo, Ignasi Armengol ha assegurat que no recorda res del conveni que el 2011 van signar TMB i World Wide Ecofuel: "Jo era director d'autobusos, hi havia una estructura d'equip directiu molt gran. El que em diu vostè poden ser convenis amb alguna empresa. Jo no formava part ni del departament de previsió de compres, ni adquisicions. No he format part del comitè, ni tenia signatura en cap compra ni adquisició", ha apuntat. Malgrat això, el fiscal li ha recordat que hi ha correus electrònics intercanviats amb el primogènit en els quals tots dos en parlaven.

Sigui com sigui, Ignasi Armengol ha mostrat confiança total en l'actuació de TMB: "Estic absolutament confiat que els tràmits d'adquisició es van fer molt bé".

L’últim testimoni és el director general de Fira Circuit

Finalment, és el torn d'Ignasi Armengol, que és l'actual director general de Fira Circuit, l’empresa que gestiona el Circuit de Catalunya. Abans havia sigut director general de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, que coordinava els fons públics per a la Copa Amèrica de vela.

Prèviament havia passat per altres empreses de l’entorn de l’Ajuntament de Barcelona: va ser director d’operacions de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) del 2004 al 2007 i director de la xarxa de busos del 1990 al 2011 i va ser director general de Barcelona de Serveis Municipals entre el 2011 i el 2017. A més, del 2017 al 2020 va ser mànager general de First Tansit (una companyia pública d’autobusos) a Panamà i del 2020 al 2022 va ser director internacional de Vectalia (una empresa de transport terrestre).

Segons el jutge José de la Mata, va facilitar a Jordi Pujol Ferrusola l’entrada a TMB en l’operació amb Word Wide Ecofue. Era una empresa de fabricació de motors ecològics. Malgrat que els tècnics no van apreciar “cap tipus de millora significativa” amb l’ús dels dispositius, es va subscriure un conveni de col·laboració per part de TMB. El magistrat creu que el primogènit va obtenir un lucre de 17.000 euros.

Salvador Heras va acordar un "fix mensual" amb el primogènit de 200.000 pessetes

Salvador Heras tenia relació amb Jordi Pujol Ferrusola perquè les dues famílies estiuejaven a pobles propers entre ells. Va arribar un moment que tots dos van decidir "col·laborar en diferents projectes" que podien fer "conjuntament" en una relació que es va convertir en simbiòtica: "Jo li aportava i ell m'aportava".

Eren projectes relacionats amb gestions comercials d'instal·lació d'empreses al port de Barcelona i a la Zona d'Activitats Logístiques. "Jo cobrava unes quantitats més o menys fixes de diferents clients. Li demanava ajuda a ell i vam decidir partir-nos per la meitat els diners que jo cobrava. No em demanava res més a canvi. Teníem un fix mensual de 200.000 pessetes", ha explicat. D'aquí surten els 14,5 milions d'euros que Heras va pagar al primogènit.

A més, Salvador Heras ha negat que demanés a Jordi Pujol Ferrusola que intercedís per ell amb Artur Mas i Felip Puig per aconseguir un contracte públic a favor de l’empresa Auseba.

El quart testimoni és Salvador Heras

Es connecta ara Salvador Heras Cortés, consultor extern a Indra. Era administrador de 3-80 Nous Associats SL, una empresa que operava al port de Tarragona i va tenir moviments monetaris amb Jordi Pujol Ferrusola.

No li consta activitat real de la societat que va constituir a Costa Rica

El fiscal Fernando Bermejo ha preguntat a Vicente Agramunt si va tramitar la constitució d'una societat a Costa Rica el 2010. És Blueshield Capital Group. Ha explicat que l'hi va demanar una agència de Mèxic, però que no li van donar detalls sobre el projecte i que no va tenir reunions amb Jordi Pujol Ferrusola quan es va constituir. "Va arribar a tenir alguna activitat real?", li ha preguntat. "A mi no em consta", ha contestat.

Torn per a Vicente Agramunt, el presumpte testaferro del primogènit

El següent a testificar és l'advocat Vicente Agramunt. Un antic informe de la UDEF –la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal– el presentava com un testaferro de Jordi Pujol Ferrusola, que l’hauria utilitzat per ocultar els diners de les seves presumptes activitats delictives. El document, al qual va tenir accés Europa Press, apuntava que el 2013 Agramunt va crear una societat que “va ser emprada per dur a terme operacions de rentat de fons procedents del narcotràfic a gran escala”. I el vinculava amb Blueshield Capital Group, una societat anònima creada a Costa Rica el 2010 per “ocultar, convertir o transferir” els béns o guanys de les “presumptes activitats delictives” del primogènit i el seu “entramat familiar”.

Així mateix, Agramunt va seure al banc dels acusats per la trama Gürtel. Era advocat de Francisco Correa a Miami, va ajudar-lo a obrir comptes per les seves societats i Correa el va assenyalar com a autor de l’estructura. A l’escrit d’acusació de la Fiscalia, constava com a responsable civil.

Punt final a la declaració de Joan Anton Sánchez Carreté: 15 minuts de recés

Després d'una hora i vint minuts, acaba la declaració de Joan Antón Sánchez Carreté com a testimoni. El president del tribunal, José Ricardo de Prada, anuncia un recés fins a les 12.50 hores. Abans d'acabar, està previst que declarin tres testimonis més:

  • Vicente Agramunt, el presumpte testaferro de Jordi Pujol Ferrusola.
  • Ignasi Armengol Villa, actual director general de Fira Circuit i exdirector de la xarxa de busos de TMB.
  • Salvador Heras Cortés, que era administrador de 3-80 Nous Associats SL, una empresa que operava al port de Tarragona.

Martell i Campaner tornen a posar l’escorcoll de la UDEF a sobre de la taula

Després dels interrogatoris del fiscal Fernando Bermejo i l'Advocacia de l'Estat, és el torn de Cristóbal Martell, l'advocat de Jordi Pujol Ferrusola, que ha tornat a preguntar pel llapis de memòria que la UDEF –Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal– va trobar al seu despatx quan va escorcollar-lo l'octubre del 2015. En un únic USB hi havia informació bancària de tots els germans Pujol, però, segons ha recordat ell, la interlocutòria del jutge José de la Mata, "deia clarament que si hi havia un pen drive amb documentació d'altres persones, havia de ser apartada". I què va fer ell? "Vaig entregar l'únic pen drive amb la creença que es compliria el que deia la interlocutòria", ha dit.

Les declaracions complementàries de la família Pujol

Joan Anton Sánchez Carreté també ha recordat quin va ser el seu paper quan va saber que la família Pujol tenia comptes a Andorra. Primer, Xavier Melero i Alberto Carrillo, que eren advocats dels Pujol, el van convocar a una reunió per veuer com s'havien de regularitzar els fons que tenien a Andorra i que no havien declarat a Hisenda. "Em van demanar la meva opinió i que si calia fer [declaracions] complementàries, que jo coordinés als assessors per fer-les. A partir d'allà, se'm va facilitar un seguit de documentació sobre comptes bancaris a Andorra, perquè jo pogués coordinar i preparar al que correspongués a les declaracions complementàries", ha apuntat.

I l'octubre del 2015, quan la UDEF va escorcollar el seu despatx, va trobar-hi la memòria USB en el qual els advocats de família Pujol li van remetre informació perquè pogués "comprovar si les complementàries" que "s'havien fet amb documentació parcial i a correcuita" el juliol del 2014 "estaven ben fetes o calia rectificar alguna cosa".

La seva feina com a assessor i l’escorcoll al seu despatx

Joan Anton Sánchez Carreté ha detallat quina era la seva feina en relació amb l'impost de Societats. "Vostè observava si les societats tenien una estructura real i mitjans materials?", li ha preguntat el fiscal Fernando Bermejo. I ell ha puntualitzat que el fet que fossin ingressos fiscals "no exigia tenir uns mitjans materials o personals determinats", sinó que només havia de mirar si "aquells ingressos eren ingressos". "L'assessor fiscal no entra a considerar si aquells ingressos són adequats o no a l'estructura, en això no hi entrem", ha subratllat. I ha esgrimit que en activitats d'intermediació, que eren les habituals de les empreses del primogènit, "no es necessita mitjans materials i humans significatius".

Sobre l'escorcoll al seu despatx, ha relatat que ell tenia documentació de la instrucció del cas Pujol perquè el primogènit i Mercè Gironès van encarregar-los ser els "representants i assessors" de les societats de la família davant la inspecció d'Hisenda. "Al despatx hi havia tota la documentació d'aquestes empreses dels anys objecte d'investigació", ha exposat. Va tenir constància dels comptes que tenien a Andorra "poc abans" del 7 de juliol del 2014, el dia de la portada d'El Mundo.

Per a qui treballava Sánchez Carreté?

Al principi de la declaració, Joan Anton Sánchez Carreté ha explicat que va començar sent assessor fiscal de Jordi Pujol Soley i Marta Ferrusola –la seva dona– el 1983. Posteriorment, Jordi Pujol Ferrusola –el primogènit– i Mercè Gironès –que era la seva dona– van convertir-se en clients del seu despatx, que s'encarregava de l'impost de Societats de tres de les seves empreses: IMISA, Project Marketing i Active Translation. No va ser fins al 2014 quan s'hi van dirigir altres fills de l'expresident de la Generalitat.

Les defenses dels Pujol van posar en dubte l’escorcoll al despatx de Sánchez Carreté

Durant les qüestions prèvies, l’advocat de Jordi Pujol Ferrusola, Cristóbal Martell, i el de Josep Pujol, Jaime Campaner, van demanar la nul·litat de l’escorcoll al despatx de Joan Anton Sánchez Carreté. Martell va denunciar que la UDEF va justificar-lo basant-se en dos fets “falsos” i “inexistents”: que Carreté estava implicat en el cas Kepro –un frau fiscal immobiliari relacionat amb l’adquisició de dues finques a Diagonal Mar i altres solars a s'Agaró– i que estava relacionat amb operacions dels Pujol a Suïssa.

Campaner va denunciar que s’havia aprofitat irregularment la informació que procedia de les comissions rogatòries a Andorra. En canvi, en el seu moment, el jutge José de la Mata va sostenir que la informació es va obtenir de manera “independent” i va ser senzillament “coincident” amb les dades que van aportar les autoritats andorranes.

En canvi, l’Advocacia de l’Estat va al·legar que la petició es basava en les “minucioses dades” dels informes de la UDEF i en les “clares contradiccions” de Sánchez Carreter quan va declarar com a testimoni el novembre del 2014. A parer seu, tenia “plena cobertura legal” i va ajustar-se “plenament” als “principis d’idoneïtat, excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”.

Torn per a l’assessor fiscal de la família Pujol

El segon testimoni del dia és Joan Anton Sánchez Carreté, l'assessor fiscal de la família Pujol. Durant la instrucció, va declarar com a testimoni sobre 48 documents amb informació bancària dels moviments dels Pujol a Andorra d’entre el 1995 i el 2014 que guardava en una memòria USB –amb el nom Kingston DT 101– que la UDEF li va intervenir en l’escorcoll al seu despatx professional l’octubre del 2015. L’octubre del 2014 va dir que no sabia res dels comptes de la família Pujol a l’estranger.

Condemnat dues vegades per delictes relacionats amb el frau fiscal, va assegurar al Parlament que l’Agència Tributària “abusa” de l’acusació de delicte fiscal per tal de recaptar fons. Primer s’havia negat a declarar. Va ser indultat el juliol del 2009 per José Luis Rodríguez Zapatero d’una condemna de l’Audiència de Barcelona per un delicte contra la Hisenda Pública a dos anys de presó menor i multa de 1.200 euros per uns fets del 1994.