Judici del cas Pujol: l'enviat d'Interior a Andorra revela qui va ordenar-li contactar amb la BPA

Acaba la sessió d'avui del judici: es reprendrà demà a la tarda

Després del repàs del calendari i dels testimonis que han estat citats, el president del tribunal dona per conclosa la sessió d'avui. Finalment, hi ha un canvi de cara a demà: no hi haurà sessió de matí i les declaracions dels testimonis es reprendran a partir de les 16.30 hores. El tribunal manté el "compromís" de no allargar-se més de tres hores.

La sessió de demà ha de servir per als testimonis que declaren des de l'estranger. De moment, n'hi ha sis de confirmats.

Un testimoni que havia de declarar el dilluns 23 va morir "fa dos anys"

Abans de donar per conclosa la sessió d'avui, el president del tribunal, José Ricardo de Prada, ha repassat el calendari de les pròximes sessions.

El dilluns 23 de març hauria de declarar Francis Albert Gendre, que està relacionat amb la construcció d'un centre comercial a Perpinyà. Ara bé, l'advocat de Jordi Pujol Ferrusola, Cristóbal Martell, ha fet notar que a la causa "consta la seva mort". Des dels seients del públic, el primogènit ho corrobora: "És mort des de fa dos anys".

La defensa dels Pujol renuncia a l'últim testimoni del dia, l'exsecretària del consell d'administració de BPA

La sessió del judici d'avui havia d'acabar amb la declaració de Roser Castelló, que va ser secretària del consell d’administració de BPA. Fa quinze dies, Bonifacio Díez Sevillano –inspector en cap jubilat de la Policia Nacional i exagregat d'Interior a Andorra– va assegurar que tenia "bona amistat" amb ella. Ara bé, Cristóbal Martell, com a advocat de Jordi Pujol Ferrusola, i els advocats dels seus germans han renunciat al seu testimoni.

"Disculpi que l'hàgim tingut tot el matí esperant, han renunciat al seu testimoni en l'últim moment", li ha anunciat el president del tribunal, José Ricardo de Prada, que li ha demanat "expresses disculpes". "Ja està disculpat", li ha respost ella.

Higini Cierco respon al fiscal: "La por era monumental"

Igual que va fer ahir amb Joan Pau Miquel, el fiscal Fernando Bermejo ha preguntat a Higini Cierco per què el 2014 no van denunciar les coaccions i pressions de la policia patriòtica. "La por era descomunal, va ser una situació extraordinària", ha justificat.

Ahir Joan Pau Miquel es va expressar en uns termes semblants: "No és tan habitual que et notis coaccionat i pressionat per un estat tan poderós com l'espanyol", va dir.

"Em semblava una pel·lícula de terror dolenta"

Higini Cierco ha recordat la conversa que va tenir el 2014 amb Celestino Barroso, que era agregat d'Interior a l'ambaixada d'Espanya a Andorra. "Em va dir que tenia una certa urgència. El missatge va ser que havíem de parlar amb persones a Madrid perquè si no el banc moriria", ha exposat. "Tot el que em va dir va ser realitat, va ser exactament el que va passar", ha afegit.

Ell li va dir que no tenia funcions executives i va instar-lo a parlar amb Joan Pau Miquel, el conseller delegat de Banca Privada d'Andorra (BPA). Això coincideix amb el relat que aquest va fer ahir. Mentre Celestino Barroso feia el trajecte de cinc minuts des del despatx familiar d'Higini Cierco, ell va trucar a Joan Pau Miquel per explicar-li-ho: "La conversa que havia tingut amb ell em semblava dantesca i d'una pel·lícula de terror dolenta, de bojos", ha indicat.

Posteriorment, hi va haver tres trobades a Madrid entre Joan Pau Miquel i Marcelino Martín Blas –que era cap de la unitat d'afers interns de la policia espanyola–, cosa que –a parer d'Higini Cierco– acredita que l'independentisme català era una "preocupació extraordinària" del govern espanyol.

Torn per a Higini Cierco, propietari de BPA

El penúltim testimoni és Higini Cierco, propietari de BPA. El 2016 va denunciar als jutjats andorrans que havia sigut coaccionat per la policia espanyola per donar informació bancària de manera il·legal dels Pujol o de polítics independentistes.

Ell va ser qui va rebre Celestino Barroso el dia que van començar les coaccions a BPA. "Em va dir que deia coses anòmales i estranyes", va recordar ahir Joan Pau Miquel. I ell també va ser al famós casament a La Camarga de Madrid l'estiu del 2014 en què va coincidir amb Eugenio Pino i Marcelino Martín Blas.

Javier Mascarell avala la intervenció de Jordi Pujol en un projecte a Eivissa

Javier Mascarell ha parlat de Life Marina Ibiza. Ha explicat que Jordi Pujol Ferrusola va aportar "contactes de persones que podrien tenir interès a invertir" i ha assenyalat que era "normal" que aquesta tasca d'intermediació fos remunerada.

Igual que ha fet amb altres testimonis, Ana Bernaola ha posat en dubte que es regalés un pis al primogènit. "No es regalava res, era un negoci", ha deixat clar el testimoni. "L'única virtut pel fet de ser accionista o haver participat en l'operació era tenir dret a l'elecció de compra a preu de mercat", ha afegit.

L'antepenúltim testimoni és Javier Mascarell, un testimoni de la defensa d'Alejandro Guerrero

Mateix escenari, però canvi de pantalla. Ara és el torn de Javier Mascarell Sanchís, un testimoni proposat per la defensa d'Alejandro Guerrero. Representava Triple O, l'accionista majoritària a Life Marina Ibiza i Life Promoted VIC, projectes que estan sota la lupa de l'Audiència Nacional. Ell és coneixedor dels detalls de les inversions empresarials a Eivissa, Vic i l'Hospitalet i de la intervenció de Jordi Pujol Ferrusola. Comença interrogant-lo Ana Bernaola, advocada d'Alejandro Guerrero.

Continuen desfilant els testimonis relacionats amb BPA

Un nou testimoni declara des dels jutjats d'Andorra. És el torn de Josep Antoni Ribero, que va ser responsable dels serveis centrals de Banca Privada d'Andorra (BPA).

Marta Pallerola també justifica la creació d'una fundació a Panamà

A preguntes del fiscal, Marta Pallerola ha explicat que el 2010 la família Pujol va moure els diners que tenia a Andbank a Banca Privada d'Andorra (BPA). Hi va haver moviments en efectiu, però la "majoria" van ser per transferència.

Així mateix, ha tornat a referir-se al fet que el 2011 Jordi Pujol Ferrusola va optar per crear una fundació panamenya. És un tema que també va aparèixer ahir durant el judici. "Estava preocupat i volia més anonimat", ha recordat.

L'advocat del primogènit, Cristóbal Martell, ha recordat que el detonant d'aquesta preocupació va ser el cas Falciani, que va ser "un robatori de dades per part d'un gestor suís", segons ha recordat la testimoni. Martell ho ha presentat com la "desconfiança cap a eventuals trencaments del sigil dels empleats", una cosa que les fundacions "ajudaven a mitigar". I Marta Pallerola ho ha corroborat.

Torn per a Marta Pallerola, gestora dels Pujol a BPA

Continuen les declaracions dels gestors bancaris dels Pujol a Andorra. La tercera a declarar és Marta Pallerola, que va ser gestora de la família de l'expresident de la Generalitat a Banca Privada d'Andorra (BPA) del 2010 al 2014.

El següent és Joan Jové Torruella, el segon gestor bancari de la família Pujol

Després de la declaració de Josep Maria Pallerola, ara és el torn –també des dels jutjats d'Andorra– de qui va ser el seu successor com a gestor bancari de la família Pujol: Joan Jové Torruella. Ell es va encarregar dels comptes dels fills i l'esposa de l'expresident de la Generalitat a Andbank del 2001 al 2010, quan van traspassar els diners a Banca Privada d'Andorra.

Pallerola defensa el sistema de compensacions: "Ningú ha reclamat, jo no m'inventava les coses"

Josep Maria Pallerola ha detallat el sistema de compensacions de diners que funcionava a Andorra en aquella època. "No hi havia el control que hi ha ara. Si un senyor necessitava diners aquí a Andorra, si era de molta confiança, trucava al banc i se li arreglava, passava a vegades, ha exposat a preguntes del fiscal Fernando Bermejo.

Més tard, l'advocat de l'estat José Ignacio Ocio li ha tornat a preguntar i ell ha insistit: "Si vostès han mirat els comptes dels clients, el que està en un lloc està en un altre. Ningú m'ha reclamat que no li quadren els comptes o que li falten o li sobren diners". "Els diners es movien, jo no m'inventava les coses", ha afegit. "Era legal i a mi ningú se m'ha queixat que no li quadren els comptes", ha respost a preguntes de Cristóbal Martell, l'advocat del primogènit.

En un altre moment, ha justificat que en aquella època era "normal" portar diners en efectiu a Andorra: ells es limitaven a comprovar que els fons no provinguessin de les armes, les drogues o el terrorisme.

Josep Maria Pallerola, el "mossèn" de la família Pujol

El fiscal ha preguntat a Josep Maria Pallerola per la famosa nota manuscrita que Marta Ferrusola –l'esposa de l'expresident de la Generalitat– va enviar a la Banca Reig d'Andorra. "Reverend mossèn, soc la mare superiora de la congregació, desitjaria que traspassés dos missals de la meva biblioteca a la biblioteca del capellà de la parròquia", deia l'escrit.

"Alguna vegada Jordi Pujol Ferrusola li va dir mossèn col·loquialment?", li ha preguntat Fernando Bermejo. I ell ha reconegut que sí. El primogènit deia que feia "cara de capellà". "Recordo que em deien mossèn una mica en to de broma", ha afegit.

Jordi Pujol Ferrusola va dir a Pallerola el 1990 que portava 100 milions i escaig de pessetes de la deixa de l'avi Florenci

El fiscal Fernando Bermejo ha preguntat a Josep Maria Pallerola pel "primer contacte" que va tenir amb Jordi Pujol Ferrusola quan va obrir el primer compte. "Va venir i em va portar una partida de diners en efectiu. Quan li vaig preguntar de què eren, em va dir que era la deixa de l'avi, que es repartia entre la mare i els germans", ha relatat. A quant ascendia? Ha recordat que eren cent milions i escaig de pessetes.

Qui va crear els comptes de tots els fills de l'expresident de la Generalitat va ser el primogènit, però uns dies més tard, els seus germans van anar-hi a "arreglar el contracte". "Està tot signat pels germans i la mare", ha puntualitzat. Qui feia les operacions era el fill gran, que hi anava "sovint".

Torn per a Josep Maria Pallerola, el primer gestor dels Pujol a Andorra

Després de la declaració d'Antonio Alcaraz Magro, que ha sigut breu, arriba una de les declaracions més esperades de la setmana: Josep Maria Pallerola, el primer gestor bancari de la família Pujol a Andorra. Va ser-ho del 1990 al setembre del 2001.

Celestino Barroso nega coaccions: "Mai he amenaçat ningú"

A preguntes del fiscal, Celestino Barroso ha negat que coaccionés Joan Pau Miquel per aconseguir informació de Banca Privada d'Andorra. "Mai he amenaçat ningú, en absolut", ha subratllat. Així mateix, ha emmarcat en la normalitat que ell es reunís amb el conseller delegat de BPA.

– ¿Entre les seves funcions hi havia la d'intercanvi d'informació amb autoritats policials i financeres?

– Sí, per descomptat.

– ¿Eren habituals les reunions amb entitats financeres quan hi havia investigacions de blanqueig?

– Si se sol·licitava, es feia.

Qui va ordenar a Barroso contactar amb BPA?

A preguntes de Cristóbal Martell, l'advocat de Jordi Pujol Ferrusola, Celestino Barroso ha revelat qui li va donar la instrucció o l'ordre de posar-se en contacte amb Banca Privada d'Andorra (BPA). Primer, ell va parlar amb el propietari de l'entitat, Higini Cierco, i després amb l'aleshores conseller delegat, Joan Pau Miquel. Va ser Pedro Esteban, que era comissari en cap de la Brigada Provincial d'Informació (BPI) de Catalunya, qui va ser l'artífex de la investigació filtrada al diari La Razón, amb les fotografies dels DNI dels 33 jutges de Catalunya que van signar un manifest a favor de la consulta sobiranista.

Fa anys, un àudio publicat per El Món va assenyalar la policia patriòtica com a coneixedora d'aquesta filtració. Era una gravació del 4 de març del 2014 en què Eugenio Pino –aleshores director adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional– parlava amb el comissari Marcelino Martín Blas –que era cap de la Unitat d’Afers Interns–, amb el cap de la Brigada d’Informació de la Policia a Catalunya –Pedro Esteban– i amb el comissari jubilat José Manuel Villarejo.

A la reunió, a més de defensar la investigació dels magistrats, explicaven que es van esborrar els registres de les consultes de les bases de dades per no deixar-ne rastre. A més, també parlaven sobre de quina manera s’havia d’explicar com s’havia dut a terme la investigació. Arran d'això, fa un mes l'Audiència de Madrid va demanar reobrir la causa per la filtració de fotos dels DNI dels 33 jutges.

Es reprèn el judici amb la declaració de Celestino Barroso

Torn per a Celestino Barroso, que va ser agregat d'Interior a l'ambaixada d'Espanya a Andorra del 2014 al 2017 i és el cinquè membre de la policia patriòtica que declararà al judici. Ahir Joan Pau Miquel –exconseller delegat de BPA– va relatar que va anar al seu despatx per transmetre-li un "missatge de Madrid" i va reviure les seves pressions: "Em deia que si no col·laboràvem amb l'estat espanyol, el banc moriria". Ell tenia influència al SEPBLAC –el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries– i el va advertir que "uns americans" se'n farien càrrec "després d'haver-li fet una destralada".