Junts, el canvi i "l'hora dels adeus"

MadridPer una vegada, tota l’atenció del Madrid polític no està centrada per uns dies en l’activitat dels tribunals. Ara interessa prioritàriament què farà Junts amb els seus set vots al Congrés el que quedi de legislatura. La decisió s'hauria de prendre aquest dilluns, 27 d'octubre, a Perpinyà, on es reunirà la direcció del partit presidit per Carles Puigdemont. L’expectació és màxima després que la portaveu de la formació, Míriam Nogueras, dediqués la part final del seu discurs a la cambra, dimecres passat, a dir que “potser s'hauria de parlar menys de canvis d’horaris i començar a parlar de l’hora del canvi”.

Un missatge una mica críptic, per què no diu ni quan ni com, al qual Pedro Sánchez va respondre unes hores més tard amb una altra frase dedicada a l’intercanvi d’advertiments. El líder socialista va demanar a Junts que sàpiga distingir entre un canvi per “avançar” i un altre per “involucionar”, si la transformació de l'escenari ha de ser en benefici del PP i Vox. Una escena, en definitiva, que ens recorda les imatges dels boxejadors que arriben al ring donant cops de puny en l’aire i dient que el rival s’ha d'anar preparant per a la pallissa que rebrà. Tot molt del gust de la política que es fa ara, infinita font d'inspiració dels guionistes de programes com el Polònia, per la facilitat amb què es pot trobar la versió còmica d'aquesta mena de situacions.

Ara bé, convindria que aquest cop no tot quedés en una mera representació. Junts fa bé de buscar protagonisme, però hauria d'evitar decebre. No es pot passar la legislatura dient que ve el llop per després girar cua sense mossegar ni emportar-se res a la boca. I tampoc pot estrènyer fort les mandíbules per obtenir com a resultat la pèrdua de totes les dents. Dit d’una altra manera, el que no serveix per a res és passar-se tot l'estiu i l’inici del nou curs al setembre anunciant una tardor de bombons amb sorpresa per acabar apareixent amb la safata buida. La imatge d'aquesta reunió a Perpinyà no es pot quedar en una fotografia de record i una tornada d’uns cap a Waterloo i uns altres cap a Barcelona després d’una agradable estada a la capital del Rosselló. Ja n’hi va haver prou amb la insistent reclamació perquè Sánchez presentés una qüestió de confiança al Congrés i la retirada a última hora d'aquesta iniciativa sense gaires explicacions. Això ho vam veure el febrer passat, i no sembla que Junts obtingués grans beneficis de pressionar els socialistes amb aquesta iniciativa, ni de desdir-se'n després.

Lluny de Jordi Pujol

Que Junts no és una formació socialdemòcrata ja ens ho havia semblat fa temps. Estan molt lluny els anys en què Jordi Pujol parlava elogiosament del model suec. Ell mateix explicava més tard que no li havia quedat més remei que fer-ho així, en uns moments en què no s’havia de renunciar a cap vot, ni tan sols als del progressisme moderat. Ara, l’aliança que va permetre la investidura de Pedro Sánchez havia de registrar esquerdes tard o d'hora, perquè és difícil que socialistes i juntaires vegin igual com s'ha de resoldre el gravíssim problema de l'accés a l'habitatge o com ha de ser el règim fiscal aplicable als autònoms, per exemple. L'estabilitat del pacte depenia fonamentalment de l'aprovació i l'efectivitat de la llei d’amnistia i dels progressos que s'obtinguessin en matèria d’autogovern.

El balanç en els dos capítols mencionats és ben pobre. Encara que la norma sobre el perdó als líders del Procés està teòricament vigent, el fet és que no s'ha aplicat al delicte de malversació i Puigdemont segueix sense poder tornar a trepitjar territori espanyol lliurement, perquè persisteix una ordre de detenció donada a tots els cossos de seguretat del país. Hi ha raons per pensar que el Constitucional donarà empara al líder de Junts, però és incert què farà després el Suprem.

La sala penal que va jutjar els líders independentistes encara podria dirigir-se a la justícia europea per qüestionar l’aplicació de la llei d’amnistia. És ben cert que, com diu Sánchez, no està a les seves mans aconseguir ara mateix que es compleixi la voluntat del legislador sobre aquesta norma. Junts pot tenir la convicció que s’ha jugat amb el ritme de les decisions judicials sobre la mencionada llei, però el govern no podria fer gaire més per assegurar la plena aplicació de l’amnistia en els pròxims mesos. El que s’ha de plantejar Junts és quin seria el pronòstic del que queda del mateix procediment amb un govern dirigit pel PP i condicionat per Vox, com pronostiquen moltes enquestes.

Aquest és el sentit de la paraula “involucionar”, utilitzada per Sánchez per referir-se al risc que plantegen els advertiments dels juntaires sobre la possibilitat que hagi arribat “l’hora del canvi” o, si volem utilitzar una fórmula ben tradicional, “l’hora dels adeus”. Ja deveu saber que l’origen d’aquesta expressió és una cançó popular escocesa. La tercera estrofa de la versió més utilitzada en català diu: “No és un adeu per sempre / és un adeu per un instant; / el cercle refarem/ i fins potser serà més gran”. Pel que diuen les enquestes, aquest pronòstic del cercle més gran semblaria ara dubtós. L'original escocesa ho fa anar d’una altra manera. La lletra parla de dos vells amics, i diu: “Tots dos hem bandejat el corrent / des del migdia fins al sopar / però amples mars han rugit entre nosaltres / des dels vells temps”. Això que “amples mars han rugit entre nosaltres” sembla una descripció més ajustada a la realitat. S'hauria d'afegir que els rugits han aparegut “entre nosaltres”, però tant o més “al nostre voltant”.

El govern espanyol ha volgut reaccionar a la pressió de Junts obtenint una declaració conjunta amb el govern d'Alemanya sobre l'oficialitat del català a les institucions europees. Tots dos es comprometen a obrir un diàleg per obtenir aquest objectiu. És interessant, però pot ser l’inici d’un camí amb un punt d'arribada incert. Veurem què surt de Perpinyà, però el primer pas hauria de ser aclarir què passa amb els pressupostos. Si no s’aproven, creixeran les especulacions sobre eleccions abans de l’estiu. El PP, que les vol demà mateix des del començament de la legislatura, està patint força per diversos costats, com els d’Extremadura i Andalusia. Sánchez tindrà a partir d'ara més temptacions de convocar les urnes en el moment menys pensat.