Junts s'emmiralla en Baviera per exigir al PSOE el traspàs d'immigració

BarcelonaFa més d'un any que el PSOE i Junts van iniciar la negociació per traspassar les competències en matèria d'immigració a la Generalitat. Ells mateixos es van imposar tancar un pacte abans d'acabar el 2024, però no va ser possible. "Queda poc", diuen totes les fonts, però hi ha un escull que fins ara no han aconseguit driblar els negociadors: el control de les fronteres. Junts reclama que se n'encarreguin els Mossos d'Esquadra, però aquesta és una cessió a què es resisteix el ministeri de l'Interior, que comanda Fernando Grande-Marlaska. "Qui arriba ha de rebre primer un «bon dia»", va subratllar la portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, en una entrevista recent a Catalunya Ràdio.

Segons diverses fonts consultades per l'ARA, el model en el qual s'emmiralla Junts en aquesta negociació amb el PSOE és el d'Alemanya i, en concret, el de l'estat de Baviera, que té un cos de policia fronterera pròpia. Des d'Alemanya, fonts coneixedores del sistema institucional aclareixen que hi ha una "superposició" de facultats i que en tot moment hi ha una coordinació entre els diferents estadis administratius. Tot i que la competència de control de fronteres és exclusiva del govern federal, aquestes fonts indiquen que els estats federats poden arribar a adquirir competències en el tema. És el cas de Baviera, que l'any 2018 va recuperar un cos fronterer propi arran de l'auge dels fluxos migratoris, sobretot per la seva situació geogràfica en la ruta dels Balcans.

Va ser un canvi en la legislació aprovat al Parlament regional amb la voluntat del primer ministre de la CSU, Markus Söder, de donar més sensació d'ordre i seguretat a les fronteres d'Àustria, la República Txeca i Suïssa. Una via que també havia de servir per intentar frenar l'auge de l'extrema dreta d'Alternativa per a Alemanya (AfD), que en aquell moment experimentava un fort creixement en aquest land. De fet, Söder va impulsar aquesta mesura pocs mesos abans de les eleccions –va ser acusat per la resta de forces de populista–, que va acabar guanyant malgrat caure en diputats. En les eleccions posteriors (2023), Alternativa per a Alemanya va passar de quarta a tercera força a Baviera i, segons els sondejos, en aquests moments se situaria segona en les eleccions al Parlament federal del pròxim 23 de febrer.

D'acord amb la informació que dona la policia de Baviera en la seva pàgina web oficial, des de l'1 d'agost del 2023 està operatiu un acord administratiu entre el ministeri federal de l'Interior i el govern de l'estat bavarès per tal que la policia regional controli el trànsit transfronterer. Cosa que vol dir, aclareixen fonts sobre el terreny d'Alemanya, controls a prop de la frontera dins de territori propi. La policia de Baviera també compta amb unitats d'investigació per combatre la "immigració il·legal", a part de l'augment de la presència policial i els controls independents de la policia federal, amb qui asseguren, però, que mantenen la coordinació.

Seguint aquest model, doncs, la policia de Baviera, que equivaldria als Mossos d'Esquadra a Catalunya, sí que té facultats de control fronterer. Ara bé, amb límits: una sentència de l'any 2020 del Tribunal Constitucional de Baviera deixava clar que el control de les fronteres era una competència exclusiva de l'estat federal. De fet, les fonts alemanyes consultades asseguren que l'estat federal es reserva tot el que té a veure amb la nacionalitat, la concessió de la ciutadania, la residència i l'assentament de persones refugiades i desplaçades, mentre que els estats federats gestionen el que té a veure amb la integració, com l'educació, la cultura, l'habitatge, la seguretat i l'ordre.

Una excepció

Diversos experts consultats remarquen l'excepcionalitat de descentralitzar la política migratòria, entesa com el control de fronteres i el dret a la ciutadania. Sergi Pardos-Prado, catedràtic de ciència política de la Universitat de Glasgow i membre del comitè assessor de migracions del Regne Unit, explica a l'ARA que aquest tipus de polítiques normalment estan en mans de l'estat central perquè afecten el demos, és a dir, qui forma part o no del corpus nacional. A més, també assegura que descentralitzar aquest tipus de qüestions pot portar a "ineficiències", sobretot pel que fa al mercat laboral. Una altra cosa, remarca, és la gestió que es fa d'aquesta nova població, que normalment sí que és una gestió en mans d'entitats subestatals, ja que solen tenir competències relacionades amb el benestar de la població.

L'excepció més clara d'aquest model, assenyala, és el Quebec, que sí que compta amb un sistema d'immigració propi diferenciat del Canadà. Abonen la mateixa idea Núria Franco, experta en immigració i nacionalisme i professora a la UOC, i el professor lector de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra Marc Sanjaume, que ha fet diverses estades acadèmiques al Canadà.

Franco, que adverteix que en general la gestió de la migració hauria de comptar amb més coordinació entre administracions i amb decisions més compartides, explica que el Quebec té un sistema de punts propi per atreure un determinat perfil d'immigració: per exemple, donar preferència a qui parla francès. Marc Sanjaume apunta que el Quebec "té els poders de selecció de la immigració a excepció de l'asil polític" per un acord amb el govern federal del 1991. Un model que també han adoptat altres províncies del Canadà. Aquests poders, segueix Sanjaume, han estat utilitzats per part del govern quebequès per donar prioritat a migrants de parla francesa i controlar així en certa manera el perfil dels nouvinguts. Per això, bona part d'aquesta nova població, afirma, procedeix d'Haití i de les excolònies franceses, és a dir, de la Francofonia. "A partir d'això va canviar l'origen de les persones que arribaven al Quebec", aclareix Franco. Ara bé, això vol dir que el Quebec té control de les fronteres? Franco afirma que no, que això està reservat al Canadà. "És molt difícil pensar que un estat cedirà les competències substantives del control de fronteres, que és bàsicament el que el distingeix d'una organització internacional", resol.