Un jurat popular per a Begoña Gómez: què implica?

MadridL'expresident espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, utilitzava el terme insòlit dijous al matí quan els periodistes li han preguntat per la decisió del jutge Juan Carlos Peinado d'enviar Begoña Gómez a un judici amb jurat popular. Si es referia al fet que una causa per malversació l'acabin dirimint nou ciutadans escollits a l'atzar, no és pas insòlit, sinó que és una aplicació estricta de la llei orgànica del tribunal del jurat del 1995. Una altra cosa és si hi ha alguna intencionalitat al darrere de la decisió. A continuació, repassem algunes claus del moviment del jutge Peinado.

Què és un jurat popular?

Nou madrilenys escollits per sorteig

El jurat popular és un tribunal integrat per nou ciutadans de la província on han tingut lloc els fets. Té atribuïda la competència de jutjar casos pels delictes següents: homicidi, amenaces, omissió del deure de socors, violació de domicili, infidelitat de custòdia de documents, suborn, tràfic d'influències, malversació de fons públics, frau i exaccions il·legals, negociacions prohibides a funcionaris i infidelitat en la custòdia de presos. En aquest cas, s'escolliran per sorteig d'una llista amb una vigència de dos anys formada per 2.300 candidats, triats també per atzar la segona quinzena de setembre de l'últim any parell, és a dir, del 2024. D'una primera selecció de 36, cada part pot recusar fins a quatre persones, fins que d'un mínim de 20 es fa el sorteig dels 9 definitius. Per condemnar, cal que 7 dels 9 hi estiguin a favor; per absoldre, es necessiten 5 vots.

Convé en un cas tan polaritzat?

Com incideix el filtre ideològic dels integrants?

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, destacava dimecres que si s'acaba arribant a judici, un tribunal "imparcial" jutjarà Begoña Gómez. "És important fer un acte de confiança en la ciutadania. Els que hi participen poden tenir biaixos, però cal confiar que es prendran seriosament la seva responsabilitat", apunta a l'ARA el professor de la Universitat Pompeu Fabra José Luis Martí. Tanmateix, admet la conjectura que "en un país polaritzat com aquest alguns tinguin ideologia conservadora i, per la informació que consumeixen i les seves pròpies opinions, tinguin una visió desfavorable de Begoña Gómez". Però l'atzar fa que hi pugui haver tants "sanchistes com antisanchistes" en l'eventual tribunal, matisa l'advocat Xavier Melero, i també cal tenir en compte l'alt grau d'apolítics entre la ciutadania. Segons el catedràtic de dret penal de la Universitat de Jaén Guillermo Portilla, s'haurien de preveure "excepcions en casos tan mediàtics perquè és complicat que els membres del jurat no en tinguin una opinió ja formada sense proves".

La decisió de Peinado és correcta?

Les fonts jurídiques consultades per l'ARA asseguren que la decisió estrictament procedimental d'aquest dimarts és correcta. El 10 de març del 2025, Peinado va obrir una peça separada del cas Begoña Gómez per possible malversació en la contractació de l'assessora Cristina Álvarez i és aquesta part del procediment la que vol que es dirimeixi en jurat popular. "Peinado tindria raó si realment existissin indicis, però no hi ha cap base per estimar aquest delicte", considera Portilla. "El problema és que no hi ha res", hi coincideix un altre expert penalista. "Una altra cosa és que la base de la malversació és una estupidesa", afegeix un catedràtic que prefereix parlar off the record. "Una malversació de recursos humans és de les menys típiques. Sembla una jugada forçada per acabar en un tribunal popular", creu un altre advocat que vol preservar l'anonimat.

Des del punt de vista tècnic, cal analitzar si és correcte "trencar la continència de la causa", afirma Melero. És a dir, haver separat en dues causes uns fets que poden estar vinculats. En el cas de Begoña Gómez, s'investiga la gestió de la càtedra que dirigia a la Universidad Complutense i Peinado li atribueix malversació —per les tasques en un afer d'àmbit privat que feia la seva assistent a la Moncloa—, tràfic d'influències i apropiació indeguda. Que una part es jutgi amb jurat popular i la resta per una sala professional pot acabar portant a sentències contradictòries, adverteix el lletrat, que entén que el recurs que ara interposi la defensa de Gómez pot anar per aquesta via.

Els precedents

L'expresident valencià Francisco Camps va ser absolt

Un advocat amb llarga trajectòria penal consultat per l'ARA subratlla que només s'ha trobat amb un cas amb jurat popular per malversació. Un altre recorda el cas de les ITV d'Oriol Pujol, que havia de jutjar-se amb aquesta institució, però es va evitar amb un pacte de conformitat. La tendència generalitzada és que hi hagi més condemnes que absolucions i pràcticament tota la comunitat penalista mostra reserves respecte als tribunals populars. "No s'ho creu ningú", resumeix un lletrat. N'hi ha pocs precedents perquè, normalment, la malversació va acompanyada d'uns altres delictes i només es jutja en jurat popular si és un únic delicte.

Entre els precedents més destacats, tot i que per un delicte de suborn, hi ha el de l'expresident valencià Francisco Camps, que va ser absolt pel cas dels vestits vinculats al cas Gürtel. El resultat va ser de 5 a 4 i el Tribunal Suprem va confirmar l'absolució. Qui té un judici previst per jurat popular és l'alcalde d'Estepona (Màlaga), del PP, per haver contractat una amiga com a assessora al consistori durant sis setmanes sense que hi desenvolupés cap tasca. També l'exalcalde d'Amposta Manel Ferré hauria de ser jutjat per aquesta via per un desviament de 24.000 euros en dietes, però la instrucció s'està eternitzant.