El jutge Peinado s'inspira en la sentència del Procés per lligar la causa de Begoña Gómez
Imputa per malversació la secretària general de Presidència, Judit Alexandra González Pedraz
MadridEl jutge Juan Carlos Peinado manté viva la causa contra Begoña Gómez, l'esposa del president espanyol, Pedro Sánchez. Aquest dimecres el magistrat ha rebutjat arxivar la causa i ha fet un altre moviment: ha imputat un altre càrrec de la Moncloa, l'actual secretària general de Presidència i exdirectora del departament de Coordinació Tècnica i Jurídica, Judit Alexandra González Pedraz. Peinado la cita a declarar el 12 de novembre, en què li comunicarà els fets que se li imputen i que és investigada per un delicte de malversació. Una de les potes d'aquesta causa és la contractació de l'exassessora de Gómez, Cristina Álvarez, per la qual el magistrat manté imputats pel mateix delicte la mateixa Álvarez, Begoña Gómez i el delegat del govern espanyol a Madrid, Francisco Martín Aguirre, que abans tenia un càrrec a Presidència. La tesi del jutge és que la contractació d'aquesta assessora feta amb diners públics servia en realitat per gestionar afers privats de Begoña Gómez. Per justificar aquest delicte, en la interlocutòria que s'ha fet pública aquest dimecres, el jutge recorre a la sentència del Procés per malversació.
Així, Peinado explica que la malversació no només és la que es recull en l'article 432 del Codi Penal, que és també "la més habitual", i que apunta al fet "d'apropiar-se amb ànim de lucre, o consentir-ho a un tercer amb igual ànim, del patrimoni públic que tingui a càrrec seu". Recorda que en la sentència del Procés també es va recórrer a la possibilitat del "dol eventual", és a dir, quan es fa una administració de diners públics de manera "deslleial". Peinado, en aquest sentit, cita un dels fragments de la sentència del Procés: "El delicte de malversació de fons públics, subjecte a una important reforma operada per la llei orgànica 1/2015, del 30 març, sanciona ara, no només conducta d'apoderament o sostracció, sinó l'administració deslleial de fons públics".
En aquest sentit, recorda que altres sentències han establert que aquesta modalitat de malversació "reprova la conducta de l'autoritat o funcionari públic encarregat del patrimoni públic que, trencant els vincles de fidelitat i lleialtat que li corresponen per l'exercici de la seva funció i abusant de les funcions del seu càrrec, causa un perjudici al patrimoni administrat". Així, afegeix que en aquesta modalitat hi caben actuacions com ara "l'assumpció indeguda d'obligacions", que és el que considera que ha passat en la causa de Begoña Gómez.
L'exemple d'Exteriors
Peinado posa d'exemple la condemna de Raül Romeva, llavors conseller d'Exteriors, per no atendre els mandats del Tribunal Constitucional i evitar "l'aplicació de fons públics al referèndum il·legal i, sobretot, la incontrolada utilització de recursos públics amb aquesta mateixa finalitat". Segons el jutge, en la sentència del Procés no es condemna "el normal exercici de les activitats del Diplocat" –les quals controlava el conseller d'Exteriors– ni tampoc l'obertura de delegacions a l'exterior, sinó "la manifesta deslleialtat d'aplicar fons públics a l'abonament de les despeses que es van generar com a conseqüència d'una consulta referendària que va ser considerada il·legal pel Tribunal Constitucional".
El jutge, en aquest sentit, recorda que la jurisprudència derivada d'altres sentències estableix: "El propòsit d'enriquiment no és l'únic possible per a la realització del tipus dels delictes d'apropiació. En particular el delicte de malversació és clar que no pot ser d'una altra manera, perquè el tipus penal no requereix l'enriquiment de l'autor, sinó, en tot cas, la disminució il·lícita dels fons públics o béns assimilats".
D'aquesta manera, Peinado utilitza el concepte de fer un ús "deslleial" de fons públics amb la contractació de l'assessora de Begoña Gómez, perquè considera que es va extralimitar en les seves funcions. "Qualsevol de les persones que tingui la capacitat de controlar les tasques realitzades per les persones contractades o designades per a funcions concretes vinculades a un servei de caràcter públic, i que ho conegui, per ser notori i de domini públic, pot cometre, podent-ho evitar i no fent-ho, aquesta modalitat de malversació", conclou Peinado.