Karina Gibert, la figuerenca a qui una monja va conduir cap a la ciència i la IA

BarcelonaAquesta setmana ha tornat l'activitat plenària i ha sigut l'ocasió d'anunciar els noms dels guardonats amb la Medalla d'Or del Parlament. Ha estat premiada la Federació d'Ateneus de Catalunya i l'experta en intel·ligència artificial (IA) Karina Gibert, un cervell clau d'aquesta tecnologia al Principat i que ha participat en nombrosos estudis fets gràcies a la tecnologia, a part de fer assessoraments a múltiples governs del món, com a Catalunya, Espanya, la Comissió Europea i la Commonwealth, a més de l'OMS.

Reconeguda per la mesa encapçalada pel seu president, Josep Rull, encara recorda com els 35 anys de trajectòria amb la IA van ser aplaudits enmig d'una ponència per a tot el cos d'interventors de Catalunya sobre les oportunitats d'aquesta tecnologia en el moment en què el president de la cambra va fer l'anunci, segons relata l'acadèmica figuerenca a l'ARA. Catedràtica de la UPC, la doctora en informàtica i degana del Col·legi Oficial d'Enginyeria Informàtica de Catalunya encara està "noquejada" pel premi al seu recorregut professional amb una mirada social, que ha contribuït a la salut pública, amb millores en el tractament de malalties –ha treballat estretament amb l'Institut Guttmann per entendre diferències entre processos de rehabilitació i introduir-hi millores–. Alhora, en plena pandèmia va fer un informe amb IA per evitar desbordaments dels serveis socials i va concloure que el principal impacte d'aquell període era en salut mental. El seu grup de recerca també va impulsar la regeneració del riu Besòs, gràcies a l'aplicació de la IA i recentment Gibert ha guanyat una xarxa doctoral Marie Curie per coordinar quinze tesis doctorals per millorar el cicle de l'aigua.

Filla de família de dones de Figueres –mare separada i àvia vídua–, va créixer entre cotilles en una botiga de llenceria de la família. Li agradaven "les lletres, llegir i la lògica" i quan va acabar primària la monja superior del Col·legi Sant Vicenç de Paül, sor Àngela, es va escandalitzar quan la seva mare li va comentar el pla perquè estudiés dret. "Si aquesta nena estudia química o mates, jo l'ajudaré per a una beca", va dir la germana. Després d'una recerca acurada per escollir el grau d'informàtica, va entrar en contacte amb la IA mentre estudiava i es va assentar en un grup de recerca en IA i dades. La seva mare, però, es pensava que acabaria treballant per al Banc Sabadell, "per informatitzar els bancs de Figueres".

Assessorar i avisar

Gibert va ser assessora des del 2018 al departament de polítiques digitals a l'equip d'experts per a l'estratègia catalana de la IA. I aquí va fer tot el possible perquè hi hagués un grau universitari especialitzat en IA que enguany ja compta amb la primera promoció. Aquella experiència va fer que corregués la veu i que hagués esdevingut assessora en diversos països. L'acadèmica també va participar, des de l'Associació Catalana de la IA, en una declaració sobre la tecnologia en què era el primer col·lectiu del món que "demanava prudència en el desenvolupament econòmic empresarial", quan la intel·ligència artificial generativa –com ChatGPT– encara no havia sorgit.

"La IA generativa es pot descontrolar, tothom la té a la butxaca i genera uns perills", sosté, alhora que intenta divulgar els avantatges i limitacions –com ara que conversa bé, però no està pensada per resoldre problemes o ser enciclopèdia–. Com a dona clau en el sector, s'ha esmerçat en reduir l'escletxa de gènere, també amb nombrosos cursos i iniciatives. "Amb ajut de la IA es pot extreure coneixement a partir de dades que parlen de fenòmens complexos i entenent-los es poden prendre decisions per millorar les coses", assevera. És una de les cent dones més influents del país segons la revista Forbes i ja havia guanyat diversos premis com el nacional d'enginyeria informàtica en difusió digital el 2022.