L'alcalde mallorquí que reivindica Jaume I i que ha plantat cara a Rafa Nadal

Prada de ConflentL'alcalde de Manacor, Miquel Oliver, aterra a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Prada de Conflent amb avarques i una samarreta de màniga curta que deixa veure el tatuatge que té a l'avantbraç: "144". Són els dies que va governar quan va arribar a l'alcaldia per primera vegada amb Més per Mallorca, el 2015, abans que l'oposició l'hi arrabassés amb una moció de censura. Reescollit el 2019 en un municipi on tradicionalment ha guanyat la dreta del PP, Oliver es defineix com un independentista d'esquerres. De fet, és a la UCE per aquest motiu: per reivindicar la identitat cultural compartida dels Països Catalans i defensar que Manacor és "alguna cosa més" que el Llevant de Mallorca. Aquesta ha estat una de les seves obsessions des del seu despertar com a sobiranista, quan va entrar en contacte amb els moviments estudiantils tot i formar part d'una família que havia votat el PP.

"Era un vot per inèrcia que jo també vaig fer. Però passar del PP a votar opcions independentistes és una evolució a tenir en compte", exposa Oliver a l'ARA després de participar en una xerrada sobre el paper dels municipis en la construcció nacional, al costat dels batlles de la Garriga, el Masnou, Elna i Pedreguer. Allà va explicar una anècdota que va sorprendre l'auditori: quan el seu govern va proposar agermanar Manacor amb Girona, la dreta i l'extrema dreta municipal ho van qüestionar i van plantejar per què no es podia estudiar una aliança amb alguna altra ciutat espanyola. Com s'ha arribat fins aquí? "Són molts anys de polítiques populistes. L'any 2025 hi ha gent que encara posa en dubte que la Terra sigui rodona. La mateixa gent, com a concepte, és la que posa en dubte que el català, el mallorquí, el menorquí i el manacorí són la mateixa llengua", ironitza.

És el quart any que Oliver ve a la UCE —la primera vegada va coincidir amb Carles Puigdemont quan era batlle de Girona—. Davant de l'afebliment de la consciència nacional, reclama parlar més de la història dels Països Catalans: de com Jaume I va arribar a l'illa de Mallorca, però també de la repressió viscuda durant la Guerra Civil. Sobretot, davant dels intents de l'extrema dreta de "tergiversar" la història, d'una banda, i de la pressió demogràfica i turística que està "desdibuixant" la identitat de les illes, de l'altra. Oliver lamenta que aquesta pressió aboqui els mallorquins a veure's forçats a servir aquells que van venir a les illes a fer negoci i s'hi han acabat quedant. I la solució, adverteix, passa pel decreixement, però també per posar límits a les famílies que viuen de les rendes que obtenen de llogar habitatges turístics. Només així es podrà frenar la "neoiorquització" de les illes, manté.

"La política no és un ofici"

Entre regidor i alcalde, Oliver porta 16 anys a l'ajuntament. No repetirà com a candidat el 2027. Considera que la política no ha de ser un ofici i és partidari de limitar, per llei, el nombre d'anys que un polític pot estar en un mateix càrrec. Es planteja fer el salt a la política nacional? L'alcalde es posa a disposició de Més per Mallorca per a les llistes insulars o autonòmiques, però també recorda que ell té una professió al marge de la política: és tècnic de prevenció de riscos laborals. "La meva filla m'ha dit que vol ser batllessa. Jo li he dit que endavant, que això ho decidirà ella, però que, abans, hauria de fer moltes coses", diu.

A l'espera d'aclarir el seu futur, Oliver pot penjar-se la medalla d'haver plantat cara, en defensa de la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, a un dels manacorins més il·lustres, el tenista Rafa Nadal. Va ser arran del projecte d'expansió de la seva acadèmia de tenis a Manacor, que es va beneficiar d'una tramitació urbanística exprés (i va trigar uns anys a pagar el que li tocava d'IBI). "Després hi ha hagut contactes i han estat cordials. I del Rafa Nadal persona no hi tinc res a dir", resumeix.

Però sí que es manté en la posició que va defensar en el seu moment: que a Nadal —d'una família de Manacor de tota la vida— se li va fer un "urbanisme a la carta", amb aportacions tant del PP com del PSOE, per facilitar l'ampliació de la seva acadèmia. "Quan jo era regidor d'Urbanisme, hi havia gent que em venia i em preguntava com era que no podia ampliar una caseta que tenia al seu terreny davant les dificultats per trobar habitatge. I els havia de dir que hi havia una normativa a seguir, un pla territorial". L'alcalde critica que al tenista no se li apliqués aquest mateix barem.