178 'si´' i 172 'no': el Congrés aprova l'amnistia i s'inicia el tortuós camí del Senat

Jaume Asens posa en dubte que Carles Puigdemont pugui assistir al ple d'investidura

El membre dels comuns i negociador de l'amnistia, Jaume Asens, ha posat en dubte avui que Carles Puigdemont pugui assistir de forma presencial al debat d'investidura català, tal com ell mateix va insinuar ahir. "És possible, però és molt difícil", ha remarcat Asens recordant que els jutges espanyols faran tot el possible per dilatar l'aplicació de la llei i que el calendari és molt just (s'aprovarà a finals de maig quan passi pel Senat, després de les eleccions). En canvi des de Junts s'insisteix que aquesta és una possibilitat molt certa i que treballen amb aquesta hipòtesi.

Oriol Junqueras creu que Yolanda Díaz no deu estar "gaire contenta" amb els comuns

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha dit avui que la vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, no deu estar "gaire contenta" amb el vot negatiu dels comuns als pressupostos de la Generalitat i tot el que ha comportat, com ara l'avançament electoral i el bloqueig dels comptes de l'Estat per a 2024. Junqueras ha insistit que ERC governa en interès de la gent mentre altres actuen per "interessos partidistes", en relació als partits que han tombat els pressupostos. Respecte a les acusacions que Aragonès ha avançat les eleccions per impedir que Carles Puigdemont pugui ser candidat, Junqueras ha recordat que si fos per ells l'amnistia ja s'hauria aprovat fa un mes i mig.

Abraçades entre diputats de Junts i ERC després de l'aprovació de l'amnistia

Al pati del Congrés, després d'haver-se aprovat la llei d'amnistia al ple, diputats de Junts i ERC s'han abraçat. Ho ha fet Míriam Nogueras amb Teresa Jordà i Pilar Vallugera, i també Jordà amb Marta Madrenas. " És un moment que els fruits de treballar plegats els recollim i els hem de recollir plegats. Tots ens hem de beneficiar de treballar pel país i aparcar les sigles", ha afirmat la portaveu parlamentària de Junts, en declaracions als mitjans. Nogueras ha insistit que la llei que el seu partit va rebutjar el 30 de gener només "recollia uns pocs" i que amb les modificacions incorporades la setmana passada, "recull aquests pocs i la resta de persones". Esquerra, en canvi, considera que no hi ha hagut canvis substancials.

El Congrés aprova l'amnistia i inicia el tortuós camí del Senat

El Congrés ha aprovat la llei d’amnistia amb 178 vots a favor i 172 en contra. Els partits que hi han votat afirmativament són: PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, Podem, BNG i el diputat no adscrit, José Luis Ábalos. Negativament ho han fet el PP, Vox, Unió del Poble Navarrès i Coalició Canària. S’han produït dues votacions: una sobre el dictamen que va sortir de la comissió de justícia, que requeria majoria simple, i una sobre el conjunt de la norma, que al ser orgànica necessitava de majoria absoluta. Aquesta s'ha fet per crida. Ara la llei d’amnistia passa al Senat, on el PP presumiblement la mantindrà retinguda durant dos mesos, abans que hagi de tornar al Congrés per aixecar el veto que els conservadors imposin a la cambra alta.  

El Tribunal Constitucional rebutja suspendre el ple sobre l'amnistia com reclamava Vox

La secció quarta del Tribunal Constitucional, integrada per dos magistrats progressistes (Ramón Sáez i María Luisa Balaguer) i un conservador (Enrique Arnaldo) ha decidit aquest matí no suspendre in extremis el ple del Congrés en què es vota la llei d'amnistia. Ho havia exigit com a mesura cautelaríssima Vox, que havia impugnat la decisió de la mesa del Congrés, presidida per Francina Armengol, de retornar la norma a la comissió de Justícia un cop va ser rebutjada el passat 30 de gener al ple pel vot negatiu de Junts. Arnaldo ha anunciat que emetrà un vot particular.

Comença la votació per crida de la llei d'amnisita

Després que s'hagi aprovat el dictamen de la llei d'amnistia, ara comença la votació per crida del conjunt de la norma. Cada diputat s'ha d'aixecar quan escolti el seu nom i comunicar el sentit del seu vot. La primera votació ha sigut de 178 sís i 172 nos. Presumiblement, aquesta segona votació, que requereix de majoria absoluta, obtindrà el mateix resultat.

Feijóo: "L'amnistia divideix Espanya i Catalunya en dos"

"No tenen cap dret a demanar-nos que ens agenollem i el PP no ho farà", ha reblat Alberto Núñez Feijóo en la seva intervenció, en la qual s'ha erigit en la "veu dels espanyols" que no es resignen a "veure ensorrada la democràcia del seu país", i ha aprofitat també per proclamar-se com a "veu dels catalans" constitucionalistes, als quals ha cridat a votar els populars a les eleccions anticipades del del 12 de maig.

El conservador ha disparat a Sánchez, que no era en aquell moment a l'hemicicle, i de qui ha dit que no s'atreveix a "donar la cara" per una llei que ha estat la seva "única manera" de ser investit i continuar com a president. "Ho han acatat tot [...], i si d'aquí un mes els demanen una cosa o una altra, també ho faran. Bé, si el senyor Puigdemont vol", ha dit. El conservador ha defensat que l'amnistia "no és reconciliació, sinó submissió" i ha afegit: "L'amnistia divideix Espanya en dos".

Davant d'aquest escenari Feijóo ha advertit que aquesta llei "no passarà el filtre" del Senat, de la justícia ni de cap altra institució perquè, a parer seu, no té encaix en la Constitució. I ha acabat amb un avís: "El mes important: aquesta llei no passarà cap d'aquests filtres, però sobretot no passarà el filtre del carrer, creguin-me, el carrer el tenen perdut".

Yolanda Díaz seu al costat d'Urtasun i no al seu lloc: gest de campanya?

Un altres gest que es pot interpretar en clau de precampanya electoral a Catalunya és el que ha protagonitzat la líder de Sumar, Yolanda Díaz. Durant el ple de l'amnistia ha decidit seure al costat del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i no al seu lloc, que seria al costat de la número 2 del PSOE, María Jesús Montero. Qui s'ha situat a l'escó de la ministra de Treball i vicepresidenta segona del govern espanyol és el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. D'aquesta manera, s'ha escenificat una mena de distanciament entre els socis de govern a l'Estat, l'endemà que es recriminessin entre ells el vot diferenciat en els pressupostos de Pere Aragonès i que ha propiciat l'avançament electoral.

El PSOE defensa que l'amnistia "uneix i vertebra" Espanya

El portaveu del PSOE, Patxi López, ha fet una defensa tancada de la llei d'amnistia com a mesura que "busca obrir un temps de reconciliació i retrobament", cosa que ha contraposat amb la política del PP. "Desgraciadament, prefereix la revisió, el conflicte, continua defensant el quant pitjor pel país, millor pel PP", s'ha queixat. El polític basc, però, ha augurat que en un futur els conservadors veuran positiva l'amnistia, tal com ha passat amb altres lleis que ha aprovat el PSOE i que el PP havia rebutjat, com la del matrimoni homosexual. "Els vam sentir cridant «visca els nuvis» a la boda de [Javier] Maroto", ha destacat López. En aquest sentit, ha demanat al PP que "deixi de mentir" dient que el PSOE "trenca Espanya", i ha asseverat que les normes que aproven els socialistes "uneixen i vertebren" l'Estat.

Crits de "Koldo, Koldo" durant la intervenció de Patxi López (PSOE)

"Koldo, Koldo, Koldo!", s'ha pogut sentir a l'hemicicle del Congrés durant la intervenció del portaveu del PSOE, Patxi López, que ha iniciat el seu discurs carregant contra el PP pel fet que posi Francina Armengol a la picota pel cas de corrupció sobre presumpte cobrament de comissions per la venda de mascaretes per part de l'exassessor de José Luis Ábalos. "Gràcies, senyora Armengol i senyora presidenta", ha començat López quan ha pres la paraula, i ha criticat que la dreta li demani explicacions quan no apareix el sumari i, en canvi, sí que hi apareix el portaveu dels conservadors al Congrés, Miguel Tellado. "Només és legítim el que l’interessa al PP. És inadmissible la falta d’institucionalitat", s'ha queixat el polític basc.

Abascal (Vox): "A Espanya cogovernen Mohamed VI i Puigdemont"

No ha decebut el líder ultra, Santiago Abascal, a tot aquell qui buscava el clàssic discurs incendiari de Vox en relació a l'amnistia, que ha definit com "el major acte de corrupció de la democràcia" espanyola, basat en la "compra de vots i el favor personal".

"La majoria pírrica d'aquesta cambra votarà una llei una amnistia que trepitja la igualtat dels ciutadans [...] Però arribarà molt aviat el dia en què Espanya recuperi la seva unitat, els espanyols recuperin la llibertat igualtat i dignitat robada, en què els acusats seguin al banc i en què els criminals visquin entre reixes i no asseguts en un escó", ha reblat.

El seu discurs, però, ha arrencat criticant el fet que Pedro Sánchez no estigui en aquests moments a l'hemicicle i acusant-lo d'haver "venut la sobirania dels espanyols", i en aquest sentit ha afirmat que ara mateix Espanya és un "cogovern entre Mohamed VI i Puigdemont", a qui ha atribuït reparteixen la política exterior i interior estatal, respectivament. "Marroc i els separatistes decideixen els destí i diners dels espanyols", ha insistit.

Vidal (comuns) ataca els jutges per l'amnistia i ja fa campanya des del Congrés

La portaveu dels comuns al Congrés, Aina Vidal, ha carregat durament contra la dreta per votar en contra de l'amnistia i contra els jutges per intentar-la torpedinar. "Avui no es trenca res. Qui perd són els jutges que utilitzen els tribunals per guanyar juridicament el que perden a les urnes", ha manifestat la diputada de Sumar.

Vidal no ha desaprofitat els seus minuts al faristol per iniciar la campanya de les eleccions al Parlament del 12 de maig des de la cambra baixa. "Una Catalunya amb un teixit econòmic i productiu viu i respectuós amb els límits del planeta, o una Catalunya que aposti per la ludopatia, el consum de drogues i l'aigua que ja no tenim. Perquè no se què esperen que sigui un casino. Una Catalunya mestissa i fraterna o una Catalunya de Sílvia Orriols". ha plantejat de cara als comicis.

Vallugera (ERC): "El següent pas és l'exercici del dret a l'autodeterminació"

La diputada republicana Pilar Vallugera ha posat en valor que l'amnistia acabi sent avui "negre sobre blanc" després de quatre anys "dient que aquesta llei ha d'existir". Tot i això, ha remarcat que és una part "necessària però no suficient per resoldre el conflicte" polític.

"Sabem que hi hauria qüestions d'inconstitucionalitat i prejudicials [...], però esperem que un cop [la llei] sigui vigent, la seva aplicació sigui immediata i ens torni a posar en condicions d'afrontar la següent passa del conflicte, que és l'exercici del dret a l'autodeterminació, fa molt que ho reclamem i no ho deixarem de reclamar", ha dit, reiterant: "No pararem fins a l'exercici del dret a l'autodeterminació".

Junts respon a les crítiques sobre l'amnistia: "Està feta a mida de la repressió"

Junts replica al PP que l'amnistia que avui s'aprova al Congrés no s'ha fet "a mida de l'independentisme", sinó "a mida de la repressió que els defensors de la sacrosanta unitat d'Espanya han aplicat des de l'extrarradi de la democràcia". El diputat Josep Maria Cervera ha criticat tot el que s'ha fet "a mida" contra el Procés: "comptes falsos, notícies fake, informes policials, clavegueres, policies i guàrdies civils, rei, fiances i multes, espionatge, infiltrats, sedició, malversació, traïció, jutjats, jutges, judicis", ha enumerat el diputat, denunciant que tot això s'hagi fet "a mida". "Se’ls fa llarg? Més llarga se’ns fa la repressió a nosaltres, les condemnes a mida, les inhabilitacions a mida, la presó a mida i els exiliats a mida".   

Iñarritu (EH Bildu) celebra que els "problemes de territorialitat" surtin dels tribunals amb l'amnistia

Jon Iñarritu, portaveu d'EH Bildu al Congrés, ha celebrat l'aprovació de l'amnistia per part del Congrés com un "pas endavant i positiu per a tots". Així, ha posat en valor que una majoria de la cambra baixa tingui clar que "la qüestió catalana s'ha de treure dels tribunals, però no només, també altres problemes de territorialitat".

El diputat abertzale, que ha advertit que la norma té "molts enemics" i que encara s'haurà d'enfrontar a "obstacles" polítics i judicials quan avui el Congrés li doni llum verda, ha aprofitat per furgar en les contradiccions del PP amb la desjudicialització. "Els indults són constitucionals o quan els donen la resta ja no?", ha preguntat a Alberto Núñez Feijóo, fent extensiu aquests canvis d'opinió a l'amnistia.

El PNB dona suport a l'amnistia per "abordar la qüestió territorial des del diàleg"

El PNB ha explicitat el seu vot favorable a la llei d'amnistia com a mesura que permetrà que es "consolidi la convivència" a Catalunya, tal com defensa el PSOE, però no només. El diputat Mikel Legarda ha subratllat que la desjudicialització del Procés ha de servir perquè "torni a la política" la qüestió territorial, que ha considerat "no resolta" ni a Catalunya ni a Euskadi. Així, ha demanat que s'abordi "amb processos de diàleg" l'encaix dels territoris amb "aspiracions culturals i polítiques d'autogovern i rellevants sectors independentistes".

El BNG veu reconegudes en l'amnistia les "aspiracions col·lectives" de Catalunya, Euskadi i Galícia

Primer torn per al grup mixt, amb breus intervencions de UPN i Coalició Canària durament en contra de la llei d'amnistia. La diputada canària Cristina Valido, a més, ha aprofitat per criticar els pactes amb l'independentisme, denunciant que l'avançament electoral a Catalunya hagi portat el govern espanyol a renunciar als pressupostos per al 2024.

Per contra, el portaveu del BNG, Néstor Rego, ha posat en valor la norma que s'aprova avui al Congrés i ha dit que va més enllà de Catalunya, ja que representa una "voluntat d'avançar en la democratització" de l'estat espanyol, aposta per la resolució dels conflictes per "vies polítiques" i reconeix les "aspiracions col·lectives" de les nacions no només catalana, sinó també basca o gallega.

Arrenca el ple del Congrés que aprovarà la llei d’amnistia

 El ple del Congrés que aprovarà el text definitiu de la llei d’amnistia ja està en marxa. El debat extraordinari comença després que s’hagi celebrat una sessió ordinària en què s’ha debatut un projecte de llei que regula les formacions artístiques. És el segon cop que la llei d’amnistia s’enfronta al ple de la cambra baixa després que el 30 de gener Junts la rebutgés i, amb el seu ‘no’, la fes tornar a la comissió de justícia, que va aprovar un nou dictamen fa una setmana, acordat entre PSOE, ERC i Junts.

L’intent del PP de frenar els últims retocs incorporats dijous passat -a través d’un escrit a la mesa de la comissió de justícia, reunida just abans del ple- no ha prosperat. La presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha explicat que la votació no serà abans de les 13 hores. Aquest cop la norma té tots els suports necessaris garantits i el Congrés l’enviarà al Senat, on s’hi estarà dos mesos. La previsió és que la cambra baixa l’aprovi definitivament a finals de maig.    

Ábalos assisteix al ple i votarà 'sí' a l'amnistia

L'exministre José Luis Ábalos, al grup mixt després d'haver estat expulsat del PSOE pel cas Koldo, ha arribat al Congrés per assistir en el primer ple des que ja no forma part del grup socialista. Esquitxat però no investigat formalment per la trama de presumptes comissions il·legals durant la pandèmia, preveu votar a favor de la norma per a l'oblit judicial del Procés.

Junqueras i Vilagrà segueixen el ple des de la tribuna del Congrés

El president d'ERC, Oriol Junqueras, i la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, ja són a la tribuna del Congrés per seguir el debat i aprovació de la llei d'amnistia. Ha volgut assistir a la votació de la norma, que beneficiarà el líder republicà, el dia després que el Parlament tombés els pressupostos del Govern d'ERC i el president Pere Aragonès convoqués eleccions per al 12 de maig.