L'empresariat i Junts després de la reducció de jornada i l'adeu de Giró

BarcelonaJunts ha tombat aquesta setmana la reducció de la jornada laboral, escoltant les peticions de les organitzacions empresarials catalanes –Foment, Pimec, Cecot i Femcat, a més de la presidenta del Cercle d'Economia–. D'altra banda, fa una setmana l'exconseller d'Economia Jaume Giró trencava amb Junts enmig de crítiques a la direcció del partit. Qui també va ser director general de la Fundació La Caixa, de gen pragmàtic, va tenir-hi discrepàncies sobretot des de la trencadissa del govern de coalició amb ERC, i quan va plegar va carregar contra una política "tàctica" que impedia la "col·laboració entre les forces principals", també amb el govern de Salvador Illa. Tot i que els acords entre socialistes i juntaires també són un anhel d'una part de l'empresariat, com va demanar el Cercle en les seves jornades d'aquest any, i també Foment, aquests acords estan lluny de materialitzar-se. Com és la relació de Junts amb l'empresariat? Què ha suposat l'adeu de Giró?

"Quan Giró se'n va és el moment de màxim pragmatisme i influència", sostenen fonts de Junts consultades per l'ARA, que consideren que ara Junts té un "paper determinant" al Congrés que fan servir "a favor de Catalunya". Unes altres fonts coneixedores reblen el clau recalcant que, "mentre els set diputats siguin influents, les patronals continuaran pressionant Junts per aconseguir coses, tot i que els critiquin en privat per les formes vehements". Aquesta rellevància ha impulsat la relació amb els diversos sectors econòmics, just en un moment en què Junts també s'ha desplaçat cap a la dreta, amb una defensa sense complexos de polítiques liberals. Més enllà de la reducció de jornada o del reclam de rebaixar impostos a Catalunya i Espanya, en múltiples aspectes s'ha alineat amb l'empresariat: es va copsar la sintonia quan, amb l'argument de salvaguardar una milionària inversió de Repsol al Camp de Tarragona, va rebutjar l'impost extraordinari al sector. Després hi va haver una gran trobada amb la companyia.

També sobre la implementació de les energies renovables o l'allargament de les energies nuclears, en què van permetre que prosperés una proposta al Congrés. I amb les patronals, en múltiples matèries, han teixit bones relacions. No és casual que la cúpula de Foment es reunís amb Puigdemont a Waterloo, igual que Pimec i Cecot. També s'ha reunit amb el Consell de Gremis i amb sindicats com la Intersindical i la UGT, amb el seu líder Pepe Álvarez, que ha volgut pressionar a favor de la reducció de jornada, sense èxit.

Relacions intenses

Fonts juntaires relaten que el partit té "relacions amb tots els sectors, sindicats, patronals, pimes, cambres de comerç" i que fa servir "la influència" a Madrid per "defensar el model econòmic i social". Un model que, tot i que sempre formés part de l'ADN del partit, admeten que "en moments determinants pels accents que calia posar s'amagava més el projecte de país". És a dir, havia quedat en un segon pla en els anys del Procés. Precisament, una de les aliances que més ha intentat cuidar el partit de Puigdemont és amb les petites i mitjanes empreses, així com amb els autònoms. Ara bé, aquestes fonts també avisen que actuen "buscant el punt d'equilibri que necessita el país", contradient el líder republicà, Gabriel Rufián, que els va acusar de corretja de la patronal. Altres fonts coneixedores dels sectors econòmics relaten que "es pacten moltes esmenes i petites lleis" amb sectors econòmics, o "s'endarrereixen" iniciatives.

La línia econòmica és un dels recursos de Junts per guanyar terreny a Illa. Per exemple, amb la defensa del Hard Rock o el projecte tarragoní d'hidrogen verd, que els fa constatar que "hi ha una certa societat que s'esperava que Illa fes una cosa que no ha sigut i ara s'adonen de la importància de Junts". L'equip econòmic juntaire és de les primeres espases del partit, amb el mateix Puigdemont al capdavant, a més del secretari general, Jordi Turull; la líder a Madrid, Míriam Nogueras; el president del grup de Junts al Parlament, Albert Batet, i el vicepresident del partit Toni Castellà. Des de Junts consideren que estan treballades "les relacions amb empreses, àmbits reguladors clau i tot un poder econòmic i decisori rellevant", amb presència a Renfe, Aena i diverses empreses i reguladors com la CNMC. "Estem més colats que mai", conclouen.

L'adeu de Giró: un sotrac?

Ara bé, malgrat aquesta simbiosi, hi ha fonts dins el partit que creuen que cal un reenfocament de les "prioritats" i de l'estratègia, ja que "la Catalunya del 2025 no té res a veure amb la del 2017". Això passaria pel que defensava Giró en la seva carta de comiat: "centralitat política" i "capacitat de pacte amb el Govern". És a dir, més enllà de les relacions amb l'empresariat a Madrid, ser influents en la legislatura espanyola però també en la de Catalunya. L'exconseller lamentava aquesta divergència estratègica.

L'adeu de Giró ha suposat un sotrac sobretot per al món juntaire municipal, relaten fonts coneixedores, a més de l'estupor del sector empresarial, amb qui l'exconseller d'Economia mantenia una molt bona relació. Es tractava d'un perfil en què aquests sectors es veien representats: "No és positiu que un actiu tan important hagi renunciat", relaten algunes fonts municipals.

Les mateixes fonts defensen que "poden conviure diferents ànimes dins el partit" amb una visió "integradora i de suma", perquè "si no cada vegada ens farem més petits". Per això, demanen a la cúpula actual de Junts "generositat i fer sentir important tothom", perquè "potser no han fet sentir Giró prou important pel que podia aportar". Fonts pròximes del cercle d'amistats de l'exconseller expliquen a l'ARA que Giró "ha obert un període de reflexió de dos mesos per veure què farà". Per ara, està rebent "moltes trucades del món privat i polític, i de tot arreu", i d'aquí cinc o sis setmanes haurà aclarit què vol fer.