L'"entesa de país" que uneix el PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP: què és?

BarcelonaEsquerra no va portar cap proposta de resolució que defensés el referèndum d'autodeterminació en el debat de política general de la setmana passada –va votar a favor de les de Junts i la CUP–, però sí que en va escriure una que apostava per tirar endavant una "entesa de país" que servís per resoldre el conflicte polític. Més enllà que continuïn defensant un referèndum, els republicans entenen que el "país està en un altre moment" ara mateix. "El Parlament constata la necessitat d'impulsar una gran entesa de país en defensa de la democràcia, per la resolució del conflicte polític i per avançar en la sobirania nacional i social de Catalunya. Una entesa que interpel·la al conjunt de la societat catalana amb la participació dels agents socials i la societat civil", deia la proposta. La iniciativa va reunir 107 vots del PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP. Una majoria àmplia de la qual els republicans van treure pit, però que a hores d'ara encara no hi ha concreció de com es materialitzarà. S'han fet passos una setmana després d'aquesta votació? Quina diferència hi ha amb la convenció nacional que ERC va pactar per la investidura de Salvador Illa?

L'acord signat entre republicans i socialistes fa poc més d'un any contenia el compromís d'impulsar una "convenció nacional per la resolució del conflicte polític". De fet, s'havia de constituir en el primer ple al Parlament de la legislatura. Tant el PSC com ERC, però, ja van admetre la tardor passada que aquest termini no es compliria. I més d'un any després, aquesta eina continua aparcada i sense opcions que es pugui materialitzar perquè el principal partit de l'oposició, Junts, no veu amb bons ulls sumar-s'hi. Segons el pacte d'investidura, a banda de la convenció en si, que havia de reunir el màxim de quòrum polític, el Govern havia de crear una oficina que "assegurés els recursos humans, tècnics i materials per desenvolupar les seves tasques", una eina que tampoc s'ha posat en marxa. Amb l'"entesa de país", ara Esquerra hi veu una "porta oberta" perquè aquesta iniciativa prosperi després del fracàs de la convenció nacional. "És una gran notícia que la porta s'obri i que hi hagi trajecte i camí per recórrer", afirmava el portaveu d'ERC, Isaac Albert, en roda de premsa dilluns.

De fet, des del partit asseguren que la idea de la convenció és la "mateixa" que l'entesa, però ara creuen que es demostra que la proposta té un suport més "transversal". De fet, lamenten que la convenció no hagi tingut sortida pel fet que sorgís d'un pacte amb el PSC. "Els instruments agraden més o menys segons qui els planteja", afegia Albert dilluns. Ara bé, ¿ERC ha fet passos per fer tangible la proposta? De moment no, però fonts de la formació asseguren que "ho han de fer". Des de Junts confirmen que no han tingut cap contacte amb els republicans per aquesta qüestió i, tot i votar a favor de la proposta, no volen entrar a valorar-la. Des de la CUP argumenten el seu suport al text pel fet que "tenia vocació de trobar punts en comú amb la resta de formacions", però també admeten que era poc concret.

Les eines prèvies

Amb el final del Procés, l'independentisme ha viscut una etapa de desorientació. Esquerra va ser el primer partit que va obrir la via de la negociació amb l'Estat, a la qual després s'hi ha afegit Junts. Els dos partits han intentat, sense èxit, que el PSOE s'avingui a negociar un referèndum en les respectives taules de negociació que han obert. Ara bé, els republicans també han obert la via catalana per forçar el PSC a discutir una sortida per resoldre el conflicte polític. Una via que recorda a algunes de les iniciatives que s'havien obert abans de la consulta del 9-N i de l'1-O. L'any 2013 es va constituir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, del qual ja no va formar part el PSC en un moment de convulsió del partit, que va acabar amb diversos càrrecs abandonant la formació perquè apostaven, precisament, pel dret a decidir. Els socialistes tampoc van adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum, que es va constituir a finals del 2016, gairebé un any abans de celebrar-se l'1-O.