Sí, a l'esquerra també va de sigles i persones

BarcelonaYolanda Díaz no es va cansar de repetir, abans de llançar Sumar el 2023, que el projecte que volia liderar no anava ni de sigles ni de persones, que volia ser una plataforma ciutadana en què els partits tinguessin un rol secundari per no perdre's en les batalles partidistes que moltes vegades han caracteritzat l'esquerra. De fet, l'actual vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball va protagonitzar una gira –el que va anomenar "procés d'escolta"– per tot l'Estat per presentar i acostar el seu projecte a la ciutadania. Res va sortir com havia promès: ja des de l'inici, Sumar es va convertir en una plataforma que girava al voltant de Yolanda Díaz i la guerra amb Podem va acaparar les negociacions per configurar el que va acabar sent una coalició electoral tradicional. Ara, bona part dels protagonistes de Sumar de fa tres anys s'han proposat reeditar un projecte comú –sota el títol provisional d'Un paso al frente– i no caure en els errors de fa tres anys. ¿És possible?

L'objectiu, expliquen els promotors, és intentar consolidar una alternativa unitària a l'esquerra del PSOE. Intentar assentar primer les bases ideològiques del projecte i després parlar de lideratge. El projecte no té una cara visible, però bona part dels focus s'han situat sobre Díaz, que ha de decidir en les pròximes setmanes quin rol vol jugar en aquest nou projecte –algunes fonts apunten que s'ha donat de termini fins a Setmana Santa per reflexionar–. La vicepresidenta segona no ha volgut ser a l'acte d'aquest dissabte, en una decisió consensuada amb la nova plataforma, asseguren fonts d'aquest espai. Per justificar-ho, l'encara líder de Sumar va tornar a les paraules que repetia abans del 2023: "Això no va de sigles ni de noms". Díaz assegurava que tot plegat va de "canviar l'estat d'ànim" de la ciutadania perquè s'impliquin en la defensa de la democràcia.

Els precedents

Ara bé, la mare dels ous sempre acaben sent les sigles i els noms, precisament. Es pot entendre que el nou Sumar vulgui posar el focus en el missatge per intentar mobilitzar l'electorat d'esquerres davant l'amenaça de l'extrema dreta. I també per intentar fugir de la tònica d'hiperlideratges que, en els últims anys, ha caracteritzat l'espai: Podem va remar sempre entorn de Pablo Iglesias, i Sumar ho va fer amb Díaz. I la prova és que ara el projecte hereu del 2023 no té un nom que emergeixi com a relleu. Només el d'Ada Colau apareix a les travesses com a revulsiu.

Consolidar un projecte ideològic a foc lent, com asseguren que han anat fent els impulsors de la nova plataforma, és un dels errors que han volgut corregir amb el nou Sumar. Però no és menys cert que dir que tot plegat "no va de sigles ni de noms" és, en certa manera, una fal·làcia. De fet, aquesta setmana hem vist que el nom també fa la cosa. Gabriel Rufián va omplir la Sala Galileo Galilei de Madrid per defensar un front comú de les formacions d'esquerres i sobiranistes. I moltes de les persones que s'hi van apropar ho van fer per la tirada mediàtica que té el portaveu d'ERC a Madrid. És la prova que travar ideològicament un projecte polític és tan important com triar qui en serà el rostre i, en el seu moment, trobar-li relleu.

Els detalls de la setmana