L'estratègia de Sánchez perquè es parli del que ell vol

MadridA les portes d'un any amb cites electorals en diverses comunitats autònomes –Castella i Lleó i Andalusia i els interrogants d'Extremadura i l'Aragó–, Pedro Sánchez sembla instal·lat en un marc de precampanya, tot i que a escala estatal insisteix que no avançarà els comicis i portarà la legislatura fins al 2027. Fa setmanes que el president espanyol enllaça anuncis i posa sobre la taula temes amb càrrega ideològica que el distancien del PP, a fi de contrarestar la presumpta corrupció que l'envolta i la seva fragilitat parlamentària, accentuada ara per les amenaces de Junts de trencar les relacions. Sánchez mira d'imposar un relat que el beneficiï, mentre que Alberto Núñez Feijóo malda per retratar un executiu esgotat que no té un altre camí que convocar els espanyols a les urnes.

L'últim intent de desviar el focus ha consistit a plantejar a la Unió Europea el debat sobre el canvi horari. Aquesta matinada de diumenge els rellotges s'endarrereixen una hora i el president espanyol subratllava dilluns que aquest fet "altera els ritmes biològics" i, a més, no té un impacte en l'estalvi energètic. Per aquest motiu, va reclamar fer valer una votació del Parlament Europeu de 2019 que apostava per no haver de canviar les agulles dos cops l'any. A l'Estat, els grups de l'oposició s'han pres amb certa burla el plantejament de Sánchez perquè s'ha interpretat que és un tema menor.

Sánchez sorprenia amb aquesta qüestió, però setmanes enrere ja havia intentat marcar l'agenda, per exemple, amb l'avortament. La Moncloa va aprofitar una polèmica votació del PP a l'Ajuntament de Madrid sobre la falsa síndrome postavortament per entrar-hi a fons: ha reclamat formalment a totes les comunitats autònomes que elaborin el registre obligatori de metges objectors de consciència i iniciat el procés per intentar blindar la interrupció voluntària de l'embaràs a la Constitució. Encara en matèria sanitària, el PSOE també està intentant explotar l'escàndol amb els cribatges de càncer a Andalusia.

Fa dues setmanes també va recuperar la polèmica sobre les universitats privades amb l'aprovació d'un reial decret que limitarà la discrecionalitat als governs autonòmics a l'hora d'avalar la creació de nous centres. El que es pretén és revertir l'infrafinançament de les universitats públiques i evitar les conseqüències de la proliferació d'universitats privades de dubtosa qualitat: el nivell se'n veu ressentit i es produeix un efecte crida per a estudiants amb recursos, cosa que té una incidència directa en el preu de l'habitatge.

Precisament, el que havia de ser una de les principals banderes del nou curs per a Sánchez, l'habitatge, s'ha convertit aquesta setmana en un problema dins la coalició. Sumar ha elevat el to per la falta d'ambició del PSOE en aquest àmbit –fins i tot ha suggerit que la ministra Isabel Rodríguez s'aparti– i el cap de l'executiu de l'Estat s'ha vist obligat a negociar amb el seu soci de govern prendre alguna mesura en relació amb els contractes de lloguer que venceran pròximament i que, en molts llocs on no s'aplica el topall de preus –allà on governa el PP–, pot propiciar una pujada de preus inviable per a moltes famílies.

Un altre dels últims maldecaps imprevistos ha sigut a compte de l'augment de quotes dels autònoms, que malgrat estar prevista en la reforma del sistema aprovada amb el PP l'any 2022, ha agafat al sector amb el peu canviat. La ministra Elma Saiz ha hagut de recular i ja es planteja congelar-les.

Contrast amb Illa

Si es compara amb Catalunya, Sánchez i el president de la Generalitat, Salvador Illa, es troben tots dos amb enormes dificultats per tirar endavant els pressupostos de cara al 2026, si bé la manera d'encarar aquesta situació de debilitat és ben diferent. Illa no està sotmès a una operació de desgast duríssima com la que pateix el líder del PSOE perquè l'oposició independentista es troba en hores baixes –i una part, ERC, és soci del govern–, mentre que la dreta espanyola està envalentida en tots els fronts possibles: al Congrés, als tribunals o als mitjans de comunicació. Tant se val que la Fiscalia investigui la crisi dels cribatges de càncer a Andalusia o que Extremadura s'aboqui a eleccions anticipades per la incapacitat del PP de tirar endavant uns comptes –com Sánchez–, perquè en determinats sectors mediàtics acaben predominant les maniobres de guerra bruta de l'entorn de Leire Díez i, naturalment, els avenços en la causa Ábalos/Koldo/Cerdán.

Sánchez haurà de comparèixer aquest dijous que ve al Senat a la comissió d'investigació sobre aquest cas i ja ha avançat que respondrà. Serà el segon president en exercici que declara en un fòrum d'aquestes característiques, amb l'únic precedent de José Luis Rodríguez Zapatero a la comissió d'investigació sobre els atemptats de l'11-M el 13 de desembre del 2004. El PP hi trobarà un president en mode precampanya.