L’antiga Convergència es torna a encallar amb el nom del partit

BarcelonaEl trànsit entre el vell i el nou està sent especialment feixuc per a l’antiga Convergència, encallada en la polèmica sobre quin ha de ser el nom de la nova formació després que el ministeri de l’Interior rebutgés la denominació Partit Demòcrata Català, i no sembla que hagi de canviar de parer. En un intent de fer un pas endavant i superar un debat que frena el desplegament de la formació, el partit va fer arribar al ministeri un recurs en què, tot i reivindicar el seu dret d’inscriure’s amb el nom de PDC, ja plantejava altres possibles noms. El principal, Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat).

La proposta havia de servir per encarar la solució d’un conflicte que s’està enquistant i que ahir mateix el coordinador d’organització del PDC, David Bonvehí, admetia que calia resoldre “de manera ràpida i definitiva”. Tanmateix, el nou nom proposat també va néixer amb problemes. A la tarda, l’eurodiputat d’ERC i membre de MES Ernest Maragall recordava que el seu germà, l’expresident Pasqual Maragall, va inscriure el nom de Partit Català d’Europa el dia 13 de juliol del 1998: “Ho farem valer”, avisava. Tampoc Demòcrates de Catalunya -origen del conflicte de sigles- veu amb bons ulls l’alternativa proposada pel PDC, i entén que Interior tampoc acceptarà el nom per molt que s’hi inclogui la paraula europeu. Si es complís aquesta previsió, PDECat seria el tercer nom rebutjat pel registre de partits, després que ja hagi tombat Partit Demòcrata Català i Partit Català Demòcrata, la primera alternativa que, com va avançar l’ARA, va plantejar l’antiga Convergència després del veto del ministeri de l’Interior.

Avançant-se a una possible tercera negativa del registre de partits, en paral·lel la formació ha inscrit una sèrie de noms alternatius proposats per associats, entre els quals les dues denominacions que van quedar finalistes al congrés fundacional del juliol -Partit Nacional Català i Junts per Catalunya-; Més-Catalunya -una de les propostes de la direcció que, juntament amb Catalans Convergents, van ser rebutjades per les bases en aquell congrés-, i Pacte Democràtic Català.

Prioritzant el nom de PDECat perquè és el que més s’assembla al que van avalar les bases al congrés, el futur nom de la formació hereva de Convergència dependrà de com respongui el registre de partits als noms proposats. Això sí, l’última paraula la tindrà la militància, que tornarà a votar via telemàtica ja sigui per ratificar les sigles PDECat o per escollir entre la resta de noms que sí que hagi acceptat Interior. Bonvehí va defensar que aquest cop s’hagin presentat noms al registre abans de ser votats per les bases, ja que “ara cal donar solucions als associats i el partit no es pot permetre tornar a fer-los votar sobre solucions que hi ha perill que no s’inscriguin”.

Fora el preàmbul d’unilateralitat

Més enllà del debat sobre el nom, en l’escrit que el PDC va fer arribar al ministeri de l’Interior també es feia referència al preàmbul dels estatuts, l’altre front obert amb el registre. Després que el registre de partits advertís la formació que el fet que el preàmbul plantegi la via unilateral per aconseguir la independència pot xocar amb la llei de partits de l’any 2002 -aprovada en temps de José María Aznar per il·legalitzar Batasuna-, el PDC va respondre ahir negant-se a canviar ni una coma, i instant el ministeri a no incloure en el registre el preàmbul dels estatuts si no es pot inscriure en els termes proposats.

Tot plegat, un maldecap per a una formació que espera una resposta ràpida d’Interior i que no pot emprendre el vol pel temor d’haver de canviar de marca en plena promoció del nou partit. Un inconvenient abans que demà comenci la campanya de les primàries per escollir els líders territorials d’un partit que, ara mateix, encara no té nom.