De la legalització del PCE als 'whatsapps' de Feijóo: als festius també es juga a fer política

BarcelonaDissabte Sant. Una jornada que en el calendari litúrgic convida al recolliment i al silenci, però que en la història política de l'estat espanyol evoca una de les maniobres d’escacs més audaces de la Transició. Just un Dissabte Sant com el d’avui, ara fa quasi 39 anys –el 9 d’abril del 1977–, el govern de l'expresident espanyol Adolfo Suárez va sacsejar els fonaments de l’Estat amb la legalització del Partit Comunista d’Espanya (PCE). En un context de màxima tensió amb l’Exèrcit i amb la figura de Santiago Carrillo, secretari general del PCE en aquell temps, encara a l'ombra, Suárez va triar estratègicament un dia en què, tradicionalment durant el franquisme, no es podia fer pràcticament res i l'activitat administrativa i mediàtica estava sota mínims. “Es tracta de buscar dates assenyalades on la gent mira a un altre costat”, explica, en conversa amb l'ARA, Salvador Martí, catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Girona. En concret, en aquella època en què "no hi havia ni el fax i el desfasament informatiu era molt gran", el Dissabte Sant era un dia ideal per evitar una reacció immediata de l’establishment, afirma l’expert. 

Aquesta estratègia de "calmar el foc" mitjançant el calendari no és una relíquia del passat, sinó una pràctica viva en la comunicació política actual. L’exemple més recent el trobem en el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que va triar el passat 24 de desembre del 2025, en plena nit de Nadal, per fer públics els missatges enviats a la jutgessa de la dana, buscant clarament que la polèmica quedés diluïda entre torrons i celebracions familiars. No és un cas aïllat: la reforma dels delictes de sedició i malversació es va aprovar un 22 de desembre, coincidint amb el sorteig de la Loteria de Nadal, un dia en què l’atenció del país està fixada en els bombos de la sort i no en el Codi Penal.

En el context català, també recordem la suspensió de l'expresidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, el 28 de juliol del 2022, just a les portes de l'aturada estiuenca, o la reforma constitucional de l'article 135 de la Carta Magna que va aprovar el Congrés de Diputats l'agost del 2011 per limitar el dèficit, fruit d’una pressió europea que va forçar un canvi estructural i va retallar la sobirania econòmica espanyola, mentre la ciutadania era a la platja. La praxi, però, traspassa fronteres: als Estats Units, els "Christmas Eve Pardons" (indults de la vigília de Nadal) han estat utilitzats sistemàticament per presidents com Bush o Trump per alliberar aliats polítics amb un cost mediàtic reduït. Una tàctica que també l'han replicat països com el Brasil amb l’expresident Jair Bolsonaro.

L’art de passar de puntetes per la realitat

Salvador Martí assenyala que, tot i que avui vivim en una societat hiperconnectada, la lògica de la distracció encara funciona per la nostra saturació cognitiva. "La utilitat dels humans és limitada; quan hi ha més de dos o tres esdeveniments, la gent es complica", afirma el catedràtic, recordant que els experts en comunicació saben que els ciutadans no poden estar pendents de més de dues o tres coses a l'agenda mediàtica alhora. Ara bé, destaca Martí, si fa 40 anys el repte era la desconnexió total, "no hi havia telèfons mòbils, ni internet, ni tan sols fax", avui el problema és el "soroll" informatiu: es llança una notícia polèmica confiant que "en tres dies la gent se n'oblidarà" davant l'allau de nous inputs.

En la literatura acadèmica, aquesta gestió del silenci i l'atenció és un pilar fonamental. Manuel Castells, catedràtic de sociologia, al seu llibre Comunicació i Poder, ja advertia que l'agenda mediàtica està profundament "performitzada" per aquells que tenen la capacitat de fabricar la realitat. Com conclou Martí, a vegades es tracta de qüestions rellevants per a la vida quotidiana que "passen de puntetes per l'agenda" perquè ens han programat per mirar cap a una altra banda.