Lorena Roldán suspèn fins i tot entre els votants de Cs
El CEO publica una enquesta sobre el debat de política general sense guanyadors
BarcelonaCom és habitual, el debat de política general va obrir el curs polític l'última setmana de setembre i, com comença a ser costum, els ciutadans el van seguir sense interès i de manera molt crítica amb tots els responsables polítics. Ningú aprova, segons l'enquesta que ha fet pública aquest dijous el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) -centrada en aquell debat-, i ningú és percebut com el guanyador del debat. Segons les dades, però, es pot intuir qui va ser la principal derrotada a l'hemicicle: Lorena Roldán suspèn fins i tot entre els votants de Ciutadans.
La líder del partit taronja a Catalunya obté un 1,72 de nota mitjana entre els enquestats, però la dada més preocupant per a ella arriba quan només es tenen en compte els electors que es confessen votants de Ciutadans. Roldán suspèn amb un 4,5 i és la única que no arriba a l'aprovat entre els votants del seu partit. Probablement un dels moments més recordats de la seva intervenció en el debat de política general va ser el de la fotografia de l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil a Vic l'any 1991.
"En aquest país ja hem vist vessada massa sang, ja hem vist on poden arribar l'odi i la ideologia radical. Ja s'han justificat massa assassinats polítics", va expressar des del faristol de l'hemicicle del Parlament, alertant d'una possible deriva violenta de l'independentisme. El 71,4% dels enquestats creu que les intervencions de la líder de Ciutadans van ser superficials i el 75% opina que van ser demagògiques (un 53,1% i un 52,8% opinen el mateix de Quim Torra, respectivament). A més, només el 22% considera que va demostrar tenir coneixement sobre els problemes reals dels ciutadans.
La resta de portaveus parlamentaris que van participar en el debat també suspenen, tot i que obtenen l'aprovat entre els votants del seu partit. Alejandro Fernández (PP), per exemple, és el segon que obté pitjor puntuació general (un 2,45), però arriba al notable (7,5) quan es pregunta només als que es confessen votants del Partit Popular.
Els líders que millor valoració aconsegueixen en aquell debat són el president del grup d'ERC, Sergi Sabrià, i el diputat de la CUP Carles Riera, tots dos amb un 4,61 i tots dos amb més puntuació entre els votants de JxCat que entre els d'Esquerra i la CUP, respectivament. El president del grup de Junts per Catalunya, Albert Batet, obté un 4,56, i passa per davant del president del Govern, Quim Torra, que és quart amb un 4,33. Torra només aprova entre els votants dels tres partits independentistes -de fet, els comuns els suspenen a tots, excepte Jéssica Albiach, que s'ha de conformar amb un 5-, i la millor nota l'hi posen els de JxCat (7,85).
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta (4,18) i la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach (4,18) completen el rànquing de valoració dels líders polítics.
Sis de cada deu catalans creu que no hi va haver guanyadors
El president de la Generalitat acostuma a ser qui guanya el debat de política general. Ho demostren les successives enquestes que, any rere any, es fan després del ple que obre el curs polític. Però Quim Torra ja va demostrar l'any passat que no convencia la ciutadania i el 2019 segueix instal·lat en els pitjors resultats des que el 2005 es va començar a preguntar per aquest debat. Només l'11% dels enquestats considera que el president en va ser el vencedor. Una xifra calcada a la del 2018. En canvi, creix de manera exponencial el nombre de catalans que creuen que el debat "no el va guanyar ningú". Ja són pràcticament sis de cada deu els que ho defensen (57,5%), quan l'any passat el percentatge superava per poc el 40%.
Miquel Iceta (3,1%), Sergi Sabrià (1,9%), Carles Riera (1,6%), Jéssica Albiach (1,3%) són altres dels líders polítics que una part dels enquestats considera que van ser els guanyadors del ple de finals de setembre.
Un ple en el qual cada cop primen més "les crítiques, els retrets i les acusacions entre uns i altres" (91,5%) i no pas "les propostes per solucionar els problemes del país" (4,1%). En els últims set anys aquests dos percentatges s'han anat allunyant de manera accelerada: el 2012 el 54,3% dels catalans consideraven que els polítics optaven més per les crítiques i el 34,4% consideraven que prioritzaven les solucions.