Manuel Marchena no està tan lluny de Pedro Sánchez

MadridManuel Marchena (Las Palmas de Gran Canaria, 1959) va prendre una decisió que l'acompanyarà durant tota la seva trajectòria professional. És la renúncia l'any 2018 a presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Suprem quan es va publicar que l'exportaveu del PP al Senat Ignacio Cosidó es vantava en un missatgeque el seu partit controlaria la sala segona de l'alt tribunal espanyol "per la porta del darrere". Per això, quan Pedro Sánchez l'ha citat amb posterioritat a la Moncloa per tornar-li a plantejar presidir l'òrgan de govern dels jutges, sempre ho ha rebutjat. Marchena, fiscal de carrera i ara un dels magistrats més prestigiosos de l'Estat, malda per desempallegar-se d'una taca que qüestiona la independència que va reivindicar en la seva carta de renúncia.

Aquest context ajuda a explicar que Marchena hagi publicat un llibre –La justicia AMENAZADA (Espasa)– en el qual calcula molt bé la crítica, evita explicitar causes judicials concretes, noms i cognoms de polítics i no mostra adhesions categòriques ni cap al PP ni cap al PSOE. Ara bé, qui ho vulgui, pot entendre entre línies. Un dels capítols més extensos és on aborda la figura del fiscal general de l'Estat, titulat "De qui depèn el fiscal... doncs ja està", que remet a aquella frase de Pedro Sánchez en campanya electoral el 2019. Ara bé, Marchena creu que la visió que desprèn la declaració l'han compartit "diversos dirigents polítics, si no tots", però que no l'han exterioritzat. Sosté que aquesta figura no seria convenient que fos "independent" perquè podria constituir-se en una mena de "quart poder", així que opta pel concepte "d'autonomia funcional". Precisament, el mateix que va utilitzar el ministre de Justícia, Félix Bolaños, quan va presentar l'última reforma per despolititzar el ministeri públic.

Una de les reformes que també prepara el govern espanyol –i que comparteix Marchena– és que els fiscals assumeixin les instruccions judicials, i no els jutges. Això planteja un problema amb el fet que el fiscal general l'esculli l'executiu, perquè tindria la clau per obrir o clausurar una investigació penal, una "arma amb què somia el poder polític". Així, no hauria de ser candidat algú que d'entrada té sospites de parcialitat. En té Álvaro García Ortiz? Marchena no ho diu, esclar, però sí que reflexiona sobre el fet que el Consell General del Poder Judicial el declarés no idoni per al càrrec en un informe no vinculant, i també el fet que una part important de la Junta de Fiscals de Sala demanés la seva dimissió arran de la seva imputació. "Quan els controls jurisdiccional i intraorgànic donin repetides mostres de distanciament [...], haurà d'entendre el missatge que no tot s'hi val per imposar el seu agraït criteri en defensa dels interessos governamentals", apunta. Més enllà de canvis legals, però, Marchena creu que l'autonomia d'un fiscal general depèn de la seva "honestedat".

L'acció popular

Marchena fa temps que defensa que l'acusació popular no l'haurien d'exercir partits ni sindicats, que utilitzen aquesta eina amb finalitats propagandístiques. El govern espanyol ha presentat una iniciativa per limitar-ho, que també inclou, això sí, uns efectes retroactius que implicarien la seva sortida de causes com la que afecta Begoña Gómez. Aquí l'autor hi veu una "flagrant inconstitucionalitat". "Una iniciativa legislativa encaminada a restringir l’accés del ciutadà al procés penal mai s’hauria de plantejar com la recerca d’una solució per evitar que determinats responsables polítics o persones vinculades a ells puguin respondre dels fets imputats", avisa.

Tornant al CGPJ, Marchena no es mulla amb relació a l'elecció dels vocals que plantegen el PP i el PSOE, i sí que apunta que no hi ha models a Europa que siguin "satisfactoris" per evitar la ingerència política. "Aquesta perniciosa pràctica troba el millor exemple en un missatge de WhatsApp en què un portaveu parlamentari treia pit del control polític que li permetria la designació de qui en aquelles dates apareixia com el candidat amb més probabilitats d'assumir la presidència del CGPJ", escriu quan evoca la seva amarga experiència. Ni menciona el seu nom, ni el del dirigent polític, ni tampoc la formació política. Expressament, també eludeix que va arribar a la presidència de la sala segona del Suprem l'any 2012 amb el vot de 12 vocals conservadors. Marchena, doncs, evita evidenciar l'alineació amb la dreta i, en alguns plantejaments, no està tan lluny de Sánchez.