Més fugues al PP de Barcelona: perd el seu número dos, Juan Milián, que se'n va al Senat

BarcelonaLa batalla al PP de Barcelona no ha cessat i, de fet, ha anat "a més", tal com ja va informar l’ARA. Així, han emergit nous moviments enmig de les tensions entre el líder del partit a la ciutat, Daniel Sirera, que és de la màxima confiança del líder estatal, Alberto Núñez Feijóo, i múltiples quadres locals, també dins del grup municipal. Després de la dimissió de la regidora Àngels Esteller, que va causar un ampli malestar entre el nombrós grup de detractors de Sirera, ara és una peça clau barcelonina i de l’estructura catalana que se'n va del grup municipal. Es tracta de Juan Milián, segons ha avançat Nació i ha confirmat l'ARA. La seva renúncia està decidida perquè anirà al Senat, com a relleu de Lorena Roldán en la plaça de senador de designació autonòmic, que aterrarà a la mesa del Parlament del pròxim dimarts. La decisió es produeix per la petició interna que ha rebut i la bona consideració que rep a la direcció estatal, segons múltiples fonts consultades. Però no es pot obviar la forta tensió que hi ha hagut al grup municipal i el fet que ell s'hagi trobat al mig del front entre Sirera i quadres barcelonins i pròxims a l'exregidor Alberto Fernández, a més de la direcció provincial. El malestar intern era i és palpable, segons ha constatat l'ARA, i la guerra interna barcelonina havia provocat més d'un maldecap a Milián, que deixarà el consistori barceloní, segons ha pogut saber aquest diari.

Múltiples fonts confirmen que Milián, que fins ara ha estat el portaveu al consistori, era "apartat" de les decisions i de la tasca municipal del dia a dia, que estava controlat per Sirera i el seu entorn de confiança. Una prova de les cessions que va haver de fer Milián és una renúncia especialment dolorosa per a ell, però que hi va accedir per evitar el conflicte, segons fonts coneixedores: ja va veure com les coses es complicaven més quan va haver de renunciar a presidir el consell del districte de les Corts per ser reemplaçat per la regidora Sonia Devesa, de la màxima confiança de Sirera i que va substituir Esteller al consistori. El motiu real, segons diverses fonts, era per anivellar els sous del grup municipal, tot i que Milián és un cortsenc de pedra picada, mentre que Devesa és de l'Eixample.

Fugues enmig de la guerra

La renúncia de Milián és una nova fuga que escapa de Sirera, dirigent que acumula un grapat de problemes interns, però també és un cop a la línia de flotació del PP català. Milián no és una persona qualsevol al partit a Catalunya, sinó que és coordinador d’acció política. És un membre de la direcció autonòmica que manté una gran sintonia política amb el líder català, Alejandro Fernández, amb qui comparteix la línia liberal econòmica. No debades, va ser ell qui va desenvolupar el concepte de Fernández del "Procés espanyol", que seria la rèplica a l'Estat de la crisi política de l’independentisme la dècada passada. Això també evidencia les tensions de Sirera no només amb quadres barcelonins i pròxims a l’exregidor Alberto Fernández Díaz com pot ser Esteller, sinó també amb membres del sector "liberal" del partit, del qual forma part Milián i també Fernández. Ara bé, Milián, que és també exdiputat i nebot del fundador del PP Manuel Milián Mestre, prové d'una línia més aviat catalanista, a diferència de l'espanyolisme clàssic del líder català.

Amb aquest gir, la direcció catalana dona una sortida a Milián a Madrid, on té molt bona consideració per la seva tasca intel·lectual i ideològica que duu a terme al PP, a la fundació FAES –fundada per Aznar– i alguna contribució a Reformismo 21, apadrinada per Feijóo. Ben situat, a més de ser senador, el seu radi d’influència podria arribar als despatxos de Génova, on Feijóo ho decideix tot. De fet, el fins ara regidor ja va ser premiat pel dirigent gallec en el congrés del partit del juliol, quan va ser nomenat vocal de la junta directiva estatal. Un moment en què també es va veure confirmat l’idil·li de Feijóo amb Sirera, a qui va nomenar ponent del congrés i el va incorporar al comitè executiu, un òrgan una escala superior, només per sota del comitè de direcció, que és el nucli dur de la cúpula.