Mor l'únic alcalde històric del PP català

BarcelonaL'únic alcalde històric del PP català ha mort. Es tracta de Lluís Caldentey, que va ser batlle de Pontons entre el 1999 i el 2018, i que ha traspassat a l'edat de 83 anys, segons ha informat el consistori del seu poble. Caldentey ha estat l'únic poder territorial històric dels populars enmig d'un mapa municipal que han dominat tradicionalment el PSC, CiU i ara Junts i ERC. "Amb la seva trajectòria i dedicació, va esdevenir una figura rellevant en la política local i va contribuir al desenvolupament de Pontons durant un llarg període de temps", lamenta l'Ajuntament, que concreta que l'enterrament serà aquest dissabte al migdia. Al municipi va encadenar cinc mandats plàcids, però a fora va fer unes declaracions polèmiques sobre l'independentisme i l'homosexualitat.

"Bona persona, culte i molt senzill, la seva vida era el seu poble i era estimat per tothom", assegura a l'ARA l'actual alcalde, el també popular i deixeble seu, Josep Tutusaus, que comenta que ha rebut molt d'afecte de les poblacions del voltant, amb una onada de mostres de condol. "A Pontons només guanya el PP a les municipals, mai guanya en altres eleccions", sosté per explicar com Caldentey va impregnar un tarannà exclusivament "centrat en el poble" i que ell després ha volgut mantenir. "Com a alcalde mai parlava de política [estatal], no li interessava gaire, només el poble", explica Tutusaus. Ho confirma el líder de l'oposició, Lluís Escardó, de Junts, que sosté que "la política nacional no li interessava" i que "només li importava el poble". "Era tot un personatge, tenia coses bones i dolentes, però es va prendre l'Ajuntament de manera professional, hi era i es feia notar i buscava el millor pel poble". Escardó, que fa 18 anys que és regidor, va formar part de l'equip de govern de Caldentey, però en va sortir amb el 9-N, quan l'alcalde no va deixar votar-hi i es van "emprenyar". Tot i això, "al final va arribar a un acord amb el consell comarcal per posar un autobús i que la gent pogués anar a votar a Torrelles de Foix".

Caldentey, que va néixer el 1941, va treballar com a enginyer en diverses empreses com Braun o Condiesel, i el seu segell polític només va ser a Pontons i al Consell Comarcal de l'Alt Penedès. En el terreny personal, casat i amb dos fills, sempre va viure vinculat a Pontons, però els darrers anys de vida va emmalaltir i es va traslladar a Barcelona. La seva família era tota natural de la petita localitat penedesenca, tot i que el seu pare era pontonenc d'adopció perquè venia de Mallorca. Sempre implicat en la vida del poble, va participar en comissions de festes fins a arribar a ser alcalde, cosa que va marcar la seva vida.

Al llarg de la seva etapa política mai va ocupar cap càrrec dins del PP català i només va formar part de la junta directiva "perquè ho diuen els estatuts", però sense prendre partit en política catalana ni espanyola. "Era un home molt de dretes i molt català, que se sentia espanyol, tenia profundes conviccions", relata Tutusaus. Caldentey tenia el costum de fer una política "personal", "amb noms i cognoms" i contacte de tu a tu: sempre portava un paper i un bolígraf a sobre pel que pogués ser. La seva màxima era "no tenir ego" i escoltar tots els veïns, segons apunta l'actual alcalde, cosa que el va portar a governar durant 19 anys i va permetre estendre el regnat al seu deixeble, Tutusaus. "Jo me l'apreciava, hi tenia sintonia en algunes coses i li cantava les quaranta en altres", afegeix Escardó, que comenta com en alguns enfrontaments amb veïns que va tenir Caldentey va acabar "transigint".

Polèmiques

Malgrat que no parlés de política espanyola ni catalana i que aconseguís el vot de nacionalistes i progressistes del poble –si no, no s'entenen els seus resultats–, sí que va fer algunes declaracions polèmiques, més enllà de la política local. Caldentey va afirmar que els homosexuals eren "persones tarades" que havien nascut amb una "deformació psíquica o física" –es va oposar al matrimoni gai–, i posteriorment va assegurar que la bandera de l'arc de Sant Martí era "tan il·legal com l’estelada". Arran de la marxa de l'expresident Carles Puigdemont a Brussel·les després de la declaració de la República Catalana des del Parlament, l'exalcalde va acusar el president de la Generalitat d’haver “abandonat” Catalunya i el va titllar de "rata". "Quan un vaixell fa aigües, els primers que l'abandonen són les rates", va dir.