Nóos taca primeres espases del PP

ValènciaGairebé tres anys després de l'inici de la instrucció de la peça 25 del cas Palma Arena, més coneguda com el cas Nóos, són molts els noms d'alts càrrecs del PP sobre els quals recau la sospita que en el seu moment van ser col·laboradors necessaris -el motiu que ha servit per imputar la infanta Cristina- de la suposada malversació de fons comesa pel duc de Palma, Iñaki Urdangarin.

Els càrrecs del PP que suposadament van facilitar la firma de contractes públics amb l'Instituto Nóos, primer, i amb la Fundación Deporte, Cultura y Integración Social (DCIS), després, van formar part dels governs autonòmics i dels ajuntaments dels principals feus populars. Alguns com l'expresident balear, Jaume Matas, ja han estat imputats fruit de la investigació del titular del jutjat número 3 de Palma, José Castro, però altres encara no, tot i que la seva implicació en el cas sembla que és semblant a la del mateix Matas.

En aquesta circumstància hi hauria qui va ser un dels principals barons de Mariano Rajoy i president del País Valencià, Francisco Camps, i la segona alcaldessa més important per al PP; la valenciana Rita Barberá. Segons la investigació, Urdangarin hauria firmat contractes amb aquestes dues administracions que li haurien reportat a ell i al seu exsoci, Diego Torres, gairebé quatre milions d'euros.

Matas tampoc va firmar res

Encara que ni Camps ni Barberá van firmar cap conveni per a la celebració de les cimeres Valencia Summit ni per a l'organització dels frustrats Jocs Europeus, alguns testimonis que han prestat declaració han acreditat que tots dos coneixien i donaven suport als projectes. Aquestes declaracions han fet que tant el jutge com la fiscalia es pensin seriosament la possibilitat d'imputar-los, segons fonts properes al cas. A més, aquesta opció no resulta improbable tenint en compte que Matas està imputat malgrat que tampoc va firmar directament els convenis amb Urdangarin sinó alts càrrecs del seu govern.

La imputació de Camps no seria un gran contratemps per al PP, atesa la seva irrellevància d'ençà que va deixar la presidència de la Generalitat, però sí que podria fer tremolar els fonaments de l'hegemonia popular a València la imputació del seu gran puntal, Rita Barberá. L'alcaldessa es defensa dels insistents rumors que apunten a la seva imputació dient que ella ni va votar ni va ordenar firmar res amb Nóos, alhora que es mostra tranquil·la després de la informació desvelada per l'entorn de la fiscalia de l'Estat fa unes setmanes que ho descartava. Una filtració a la qual Barberá no hauria de donar gaire credibilitat després de veure com finalment la infanta Cristina, de qui es va dir el mateix, sí que ha estat citada com a imputada.

A més de Barberá, un altre nom important del PP involucrat en el cas arran de les investigacions fetes a Madrid és el de l'exalcalde de la ciutat i actual ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón. La seva relació amb el cas Nóos deriva dels pagaments que la candidatura olímpica Madrid 2016 va fer a la Fundació DCIS per dotar de contingut social el projecte. Segons testimonis que van treballar en la candidatura i que ja han declarat davant el jutge, Gallardón coneixia el conveni firmat amb l'ONG d'Urdangarin, pel qual la fundació hauria guanyat entre el 2007 i el 2009 un total de 120.000 euros.

Malgrat aquesta informació, sembla improbable que Gallardón acabi responent en qualitat de testimoni -i menys com a imputat- per aquests pagaments a l'entitat del gendre del rei. Fonts coneixedores del cas expliquen que ni el jutge Castro ni cap de les parts personades s'ha plantejat citar-lo.