Diada de Catalunya 2025: 40.000 persones participen en les manifestacions de Barcelona, Girona i Tortosa

Unes 6.000 persones visiten el Parlament durant la jornada de portes obertes

Un total de 5.968 persones han visitat el palau del Parlament durant la jornada de portes obertes amb motiu de la Diada, tot i les pluges a Barcelona. El mal temps ha obligat a cancel·lar la mostra de cultura popular a càrrec d'Adifolk, però el president del Parlament, Josep Rull, ja ha reiterat la invitació a les entitats implicades perquè la facin l'any vinent.

Al llarg del dia, els membres de la mesa s'han acostat a saludar els ciutadans que han visitat els espais més emblemàtics del Parlament. El Saló de Sessions ha estat un dels més fotografiats i, enguany, també la nova senyera gegant davant del palau, inaugurada ahir i que hi onejarà de forma permanent.

La CUP carrega contra Illa, Mazón, Aliot i Prohens

La portaveu de la CUP, Su Moreno, ha carregat durament contra els presidents català, valencià i balear, Salvador Illa, Carlos Mazón i Marga Prohens, i ha fet el mateix contra el batlle de Perpinyà, Louis Aliot, pel seu "imperialisme". Mentre que d'Illa n'ha destacat que encapçala els "paladins de l'espanyolisme" i la "folklorització" de la catalanitat, de Mazón n'ha demanat la dimissió pel "projecte de la mort" que va causar 228 morts, atribuint-li les defuncions de la DANA. En el seu repàs de l'estat dels Països Catalans, ha lamentat que "es normalitzin" les votacions sobre la llengua al País Valencià i les Illes Balears, i ha avisat de "l'objectiu de fer-nos desaparèixer com a poble". Moreno ha destacat que "l'alternativa existeix" i que "es construeix des dels barris, els pobles, es fa al carrer". Després d'haver cremat les banderes espanyola, francesa i israeliana, l'acte ha acabat amb crits de "Visca Terra Lliure" i el cant dels himnes català i balear, l'audició de la Muixeranga –l'himne valencià no oficial– i La Internacional.

Crema de banderes d'Espanya, França i Israel

L'esquerra independentista ha acabat la manifestació amb la tradicional crema de les banderes d'Espanya i França, a la qual s'ha afegit la d'Israel. "Ni França ni Espanya, Països Catalans"

"Del riu fins al mar, Palestina vencerà"

La manifestació de l'esquerra independentista esdevé un clam per Palestina i contra Israel i el "feixisme". Després d'una llarga lloança als membres cupaires de la flotilla amb destinació a Gaza, han entonat el càntic "Del riu fins al mar, Palestina vencerà" contra "l'estat sionista i assassí d'Israel". Però la portaveu del sindicat SEPC, Tània Roig, ha avisat que és el moment de "la batalla" perquè "el poble català no pot quedar en mans dels amics d'Israel, Abascal i Le Pen".

"La memòria antifeixista del nostre poble es tornarà a aixecar per tombar-los", ha etzibat, carregant contra els de "la vara, la sotana i els rosaris".

Més de mil persones assisteixen a la manifestació de l'esquerra independentista

Un total de 1.200 persones omplen la manifestació de l'esquerra independentista, segons la Guàrdia Urbana. Encara continua davant del Born.

Cremen fotos de Felip VI i una bandera espanyola a Tortosa

Crema de fotos de Felip VI i una bandera espanyola, com a protesta, a Tortosa. Els assistents han cridat consignes contra el monarca.

Arranca la manifestació de l'esquerra independentista

La manifestació de l'esquerra independentista ha arrencat aquest dijous al voltant de les 18.00 hores a la plaça Urquinaona de Barcelona. Sota la pancarta "El combat és sempre ara", membres de la CUP, Arran, Alerta Solidària, el sindicat COS, Endavant i el SEPC desfilen ara amb crits de "Fora feixistes dels nostres barris", "Guerra per la terra" o "Ni França ni Espanya, Països Catalans".

L'ANC xifra en 100.000 el total d'assistents a les manifestacions de Barcelona, Girona i Tortosa

L'ANC ha xifrat en 100.000 els assistents a les tres manifestacions independentistes a Barcelona, Girona i Tortosa. Segons l'entitat, la ciutadania "ha tornat a donar una lliçó" a aquells que donen per mort el moviment amb un "èxit" de participació. Aquesta xifra contrasta amb la que han donat els ajuntaments d'aquestes tres ciutats, que sumen un total de 41.500 persones. De fet, l'Assemblea ha dit que "no acostuma a donar xifres", però que n'ha volgut posar per "no deixar en mans d’aquells que volen acabar amb la nació el relat de la mobilització".

"Independentment de les xifres, la manifestació de l'Onze de Setembre és any rere any la manifestació més important d'aquest país, i un clam clar que la voluntat independentista perdura", ha afegit l'entitat.

Les entitats independentistes reclamen unitat als partits: "Us hi empenyerem com vam fer fa deu anys!"

El president de l'ANC, Lluís Llach, ha demanat unitat als partits independentistes en nom de totes les entitats que donen suport a la manifestació per la Diada de l'Onze de Setembre. "Unitat. Des del carrer, les entitats us reclamem que trobeu camins d'entesa [...]. Us hi empenyerem com vam fer fa deu anys, sabem curar-nos les ferides", ha dit en el discurs final de l'acte per la marxa. Llach ha reclamat a les formacions polítiques tornar a dur la força de l'independentisme a les institucions per tal que tornin a assumir el seu "paper vertebrador de les aspiracions nacionals". "Els uns sense els altres no arribarem enlloc", ha avisat.

Llach crida a la "desobediència cívica" davant la "vulneració de drets"

El president de l'ANC, Lluís Llach, ha cridat a la "desobediència cívica" davant la "vulneració de drets" per part de l'Estat. "Necessitem organitzar-nos, enfortir-nos, estructurar la nostra lluita no violenta i recordar que davant la vulneració de drets fonamentals tenim el dret a la desobediència cívica", ha defensat. En aquest sentit, ha recordat l'experiència de l'1-O: "L'èxit de l'1 d'Octubre va raure en la desobediència". Llach, en aquest sentit, ha defensat la "desobediència civil organitzada, persistent i obstinada" per "convertir els espais de resistència en espais de contrapoder, d'autoorganització i de construcció nacional".

Girona vibra amb el discurs de Lluís Llach

La Copa gironina és plena de gom a gom de manifestants que omplen tots els voltants de la Devesa, amb la catedral i Sant Fèlix de fons. L'escenari gironí ha connectat amb l'acte unitari de Barcelona durant el discurs de Lluís Llach, president de l'ANC, molt aplaudit pels assistents gironins.

Llach crida a desobeir el TSJC: "Cap jutge ens ha de dir en quina llengua hem de parlar ni quina escola hem de tenir"

El president de l'ANC, Lluís Llach, ha secundat les crides que s'han sentit aquesta Diada per enfortir el català i defensar-lo davant les decisions del poder judicial. "És l'eix vertebrador de la nostra nació i ells ho saben, els nostres enemics ho saben", ha dit en el seu parlament durant la manifestació de la Diada a Barcelona. Per això ha demanat acabar amb "actituds acomplexades que només beneficien els depredadors", com creu que passa amb la sentència del TSJC que ha tombat el decret que blinda el català a les aules. "Cap jutge ens ha de dir en quina llengua hem de parlar ni quina escola hem de tenir", ha clamat Llach sobre la decisió d'un tribunal que ha titllat "d'anticatalanista". En nom de les entitats que donen suport a la marxa, també ha instat a mantenir un "compromís individual i col·lectiu" amb la llengua, que és "l'ànima de la nació".

Lluís Llach: "Vivim sota un cop d'estat judicial des del 2017"

Lluís Llach ha carregat durament contra l'estat espanyol i l'ha acusat "de negar recursos per a la sanitat, les escoles i els ajuntaments", però el president de l'ANC ha anat encara més enllà: "Vivim sota un cop d'estat judicial des del 2017". En aquest sentit, Llach ha retret al poder judicial espanyol el "saboteig" a la llei d'amnistia: "En deixen fora centenars de persones represaliades i les criminalitzen". El president de l'ANC ha afegit dards contra el rei Felip VI: "El rei que no volem".

Llach reivindica la "moral cívica de convivència" com a "far" de l'independentisme

El president de l'ANC, Lluís Llach, ha reivindicat el compromís de les entitats independentistes amb els textos internacionals que defensen els drets civils i polítics, des de la Declaració Universal dels Drets Humans fins a les convencions sobre els drets de les dones, els refugiats i els infants. "Aquests tractats recullen un conjunt de normes que defineixen una moral cívica de convivència democràtica. Les entitats i institucions representades aquí fem d'aquesta moral cívica el nostre far", ha dit durant el seu discurs a l'acte per la manifestació a Barcelona.

Girona dobla els assistents respecte a l’any passat: “El moviment no està mort”

La Policia Municipal gironina ha xifrat la manifestació de la Diada a Girona d’enguany en 12.000 persones. L'ANC, per la seva banda, amplia el recompte fins a les 18.000. L’organització es mostra molt satisfeta amb el poder de convocatòria de la marxa d’enguany, ja que, respecte al 2024, a la capital gironina el nombre de participants s’ha més que duplicat. “L’independentisme no està mort tal com ens volen fer creure, ho hem petat”, repeteixen eufòrics els organitzadors.

Llach defensa un "marc estratègic compartit" per arribar a la independència

El president de l'ANC, Lluís Llach, ha defensat un "marc estratègic compartit" i també una "resposta sostinguda" per arribar a la independència. La República Catalana, ha dit Llach, és un "dret legítim" de la nació catalana i també necessària "pels drets que se'ns neguen", com l'habitatge, ha afegit. "La República Catalana la necessitem per tenir una societat més equitativa i justa", ha defensat.

L’espoli fiscal i la defensa de català, els “motius” per la independència de la Diada gironina

“Més motius que mai” és l’eslògan d’enguany per a la manifestació de l’ANC. I, a Girona, els motius que han esgrimit els ponents a l’escenari de la Copa s’han centrat en les crítiques al dèficit fiscal i en la defensa del català, coincidint amb la sentència del TSJC contra la llengua a l’escola.

El Cant de la Senyera ressona a la manifestació de Barcelona

El Cant de la Senyera ha ressonat a la manifestació de la Diada a Barcelona, a l'inici de les Rambles de Barcelona. Els parlaments ja han començat a l'escenari, en aquest mateix punt. La marxa ha recorregut el passeig Colom i el d'Isabel II des de les 17.14 hores, amb 28.000 assistents segons la Guàrdia Urbana.