Pedro J. Ramírez: "Per cent vegades que em trobés en aquella situació, tornaria a publicar l'informe de la UDEF"

BarcelonaPedro J. Ramírez (Logronyo, 1952) és un dels periodistes espanyols més influents del període democràtic i també dels més controvertits. Ara publica el seu segon volum de memòries (Por decir la verdad, Planeta), on defensa decisions tan polèmiques com les seves portades amb acusacions falses contra dirigents independentistes.

El seu segon llibre de memòries comença amb l’atemptat d’ETA a la T4 a Madrid el 2006. Vist amb perspectiva, ¿Zapatero va tenir raó quan va insistir a mantenir la negociació amb ETA?

— Crec que el temps li ha donat la raó. El vaig criticar amb molta duresa llavors pensant que ETA mai deixaria les armes, que era el mateix que pensava el CNI i la Guàrdia Civil, però ell tenia molt bona informació de l’entorn de la banda a través dels contactes d’Eguiguren amb Otegi i companyia. És cert que el relat ha quedat en mans del món abertzale, i que per a les víctimes ha hagut de ser molt dur, però en conjunt no hi ha dubte que la societat espanyola és millor quan han desaparegut els cadàvers a l’hora de l’esmorzar. Crec, en canvi, que els fets no han donat la raó a Zapatero en relació amb Catalunya i el Procés.

Afirma que Zapatero no va tenir raó amb Catalunya perquè hi va haver el Procés, però ¿i Pedro Sánchez? ¿Ha tingut raó amb l'amnistia veient que l'independentisme ha perdut la majoria i el Govern?

— S’ha de donar temps al temps. Crec que el que ha fet caure l’independentisme ha estat la labor de l’estat de dret després dels fets del 17. Si la justícia no hagués actuat com va actuar, ni a Sánchez ni a Puigdemont se’ls hauria obert l’oportunitat política de pactar la investidura a canvi de l’amnistia. Sánchez el que ha fet és esmenar la plana a l’estat de dret, però ho ha fet perquè Junts va tenir 7 diputats que necessitava, si no Sánchez l’hauria portat emmanillat davant dels tribunals, com va dir.

Però el fet és que amb el PP l’independentisme anava a l’alça i amb Sánchez, que intenta seduir Catalunya, ha caigut.

— Sobretot si l’alternativa per als seduïts és passar-se uns quants anys a la presó. Si a mi em diguessin si prefereixo ser seduït pel retrobament o la fraternitat o passar-me uns anys a la presó, segurament em deixaria seduir. Però no crec que les conviccions independentistes dels protagonistes del 17 hagin canviat. Ha canviat la correlació de forces. Per a mi per aturar el Procés va ser essencial el paper del rei i dels poders constituïts.

¿I el paper dels mitjans de comunicació? ¿Vostè, com a director d'El Mundo, va combatre l’independentisme?

— En el pla intel·lectual, per descomptat. Però no ara, sinó que de petit potser ja era botifler, un d’aquells catalans que se’n van anar a Mataró amb Felip V. Jo sempre he pensat que dins de la UE no tenen sentit els nacionalismes, ni l’espanyol i menys encara el català.

El tema és si aquesta convicció l’ha portat a saltar-se el codi deontològic. Per exemple, amb la publicació de l’informe apòcrif de la UDEF amb acusacions falses contra dirigents independentistes com Artur Mas just abans de les eleccions...

— No, no era un informe fals, era un esborrany de la UDEF del qual algunes coses s’han demostrat veritables i d'altres estan pendents d’investigació. Per exemple, en el cas dels Pujol la investigació continua bloquejada en múltiples instàncies i veurem què passa quan els seus fills s’asseguin al banc dels acusats. El fet que una dada no pugui ser corroborada no indica que si està recollit en un document policial...

Però aquest document no portava ni firma, i ningú se’n va fer responsable després.

— Sí, el líder del SUP, el principal sindicat de la policia, el va confirmar...

Perdoni, però aquest senyor no era cap càrrec... I més tard s’ha sabut que l’informe formava part de l’operació Catalunya.

— A mi el que em va cridar l’atenció del document era la coincidència amb els diners que el pare d’Artur Mas tenia a Liechtenstein i el que m’havia explicat el llavors secretari d’organització del PSC, José Zaragoza, quan ens va instar a publicar les denúncies per frau fiscal contra el pare de Mas. Que, per cert, van ser sorprenentment arxivades per la Fiscalia quan Zapatero va necessitar pactar-hi. I això és el que explico al llibre. Per tant, jo, per cent vegades que em trobés en aquella situació, que vam discutir molt, el tornaria a publicar, perquè el fet substancial era que l’entorn de Jordi Pujol havia incorregut en pràctiques corruptes. I això ha quedat més que demostrat.

¿Vostè encara posa en dubte la investigació sobre els atemptats de l’11-M de Madrid? ¿Era tossuderia periodística o una estratègia per vendre més diaris?

— Jo era igual de tossut quan deia que els atemptats dels GAL tenien connexions amb els aparells de l’Estat i el govern de Felipe, i ho vam demostrar i va quedar acreditat judicialment. Era igual de tossut quan deia que això de la Gürtel no era una història de quatre ajuntaments sinó una trama organitzada des de la direcció del PP i quan vaig aconseguir el famós missatge de "Luis, sé fuerte" i la comptabilitat B del partit. Vaig ser igual de tossut en relació a l’11-M. Amb una diferència: que no vaig aconseguir esbrinar ni demostrar què va passar l’11-M.

Però ¿vostè encara posa en dubte la versió oficial de l’atemptat jihadista?

— Que hi va haver participació d’elements de perfil jihadista no està en qüestió, però jo veig que a Catalunya hi ha un gran debat sobre l’atemptat de la Rambla i si va ser o no un atac de falsa bandera. I també en l’11-M parlem de persones que eren confidents policials. Hi ha paral·lelismes.

No es penedeix de res?

— Home, em penedeixo de no haver tingut més periodistes i més mitjans per tractar d’esbrinar allò que desconeixem. Per a mi, l’11-M és un cas obert. Jo no tinc una teoria concreta, però es pot especular que va ser una operació molt més professional del que es dedueix del relat de la sentència. Això què vol dir? Doncs que probablement hi van participar serveis d’intel·ligència. Però no tinc proves.

¿Aznar li ha demanat mai disculpes per dir-li que havia estat ETA?

— No. Jo crec que ell no va intentar enganyar-me, sinó que s’autoenganyava. El seu gran error va ser donar suport a la invasió de l'Iraq. Ell va voler agafar una drecera per convertir Espanya en una gran potència, i això tacarà per sempre allò que en conjunt crec que va ser una bona tasca de govern.

Per cert, ¿a un liberal com vostè li preocupa l’auge de Vox?

— No, perquè igual que va passar amb Podem crec que el suflé baixarà.