El pla de Salvador Illa perquè Catalunya faci el 'sorpasso' al Madrid d'Ayuso
El president presenta el seu full de ruta: "És la legislatura de la prosperitat compartida, els serveis públics i el finançament singular"
BarcelonaEl govern de Salvador Illa vol que Catalunya recuperi empenta i torni a guanyar Madrid en la batalla per ser la locomotora econòmica de l'Estat, ara que s'ha tornat a eixamplar la distància entre totes dues en el rànquing del pes de cada comunitat en el PIB espanyol. És una de les prioritats que l'executiu s'ha fixat en el full de ruta de la legislatura, on els socialistes situen "el benestar i el progrés de la ciutadania" al centre de l'acció del Govern. Aquesta és la clau del model que Salvador Illa vol aplicar des de la Generalitat i amb el qual marca distàncies amb el liberalisme madrileny d'Isabel Díaz Ayuso, com ja va fer a la conferència de presidents autonòmics. Illa rebutja les rebaixes fiscals, reivindica el Govern com a impulsor de transformacions de la mà de l'Estat i promet estabilitat política i jurídica perquè els actors econòmics escullin Catalunya per emprendre-hi negocis i projectes. Però, més enllà d'això, ¿què proposa per aconseguir que Catalunya, que representa el 18,8% del PIB de l'Estat segons les últimes dades, torni a situar-se per davant de Madrid, que representa el 19,6%?
El pla de govern de Salvador Illa projecta actuacions en quatre àrees prioritàries: habitatge, seguretat, serveis públics i "prosperitat compartida", un paraigua sota el qual l'executiu inclou les infraestructures, la mobilitat i la transició energètica. "Tothom ha de sentir que l'economia li va bé, no només és que el PIB creixi al 3% o que el deute públic baixi", ha assegurat Illa en un acte amb directius de la Generalitat per presentar el document. D'entrada, l'executiu preveu aprovar 134 iniciatives el 2025 que, segons càlculs del departament de Presidència, li haurien de permetre complir amb el 45% dels compromisos dels acords d'investidura amb ERC i els comuns. Entre aquestes normes hi ha l'avantprojecte de la llei de territori i de la universalització de la gratuïtat de l'educació infantil, una llei de l'esport, una llei de finançament local, la llei de barris o reformes en l'àmbit de l'administració pública. També el decret de registre d'habitatges buits i el de de les multes a qui infringeixi el topall dels lloguers –previst per al gener–, tal com li demanen els comuns de cara a la negociació dels pressupostos.
El repte del finançament
La negociació dels comptes del 2025 serà clau per saber com ho tindrà de difícil (o fàcil) Salvador Illa per tirar endavant el pla de govern amb els socis d'investidura, després del cop de porta de Junts a entrar en la negociació, i les grans reformes que hi consten. El president té "clar" que els socialistes estan en minoria a la Generalitat: "Però això no vol dir que siguem un Govern inestable", ha advertit. Mentre els comuns pressionen per arrancar més compromisos en habitatge al Govern —que s'ha compromès a engegar la construcció de 50.000 habitatges fins al 2030—, els republicans avisen que seran determinants els passos que faci en el nou finançament. Aquesta carpeta apareix al pla de govern, però de forma genèrica i sense cap calendari: així, l'executiu es proposa "negociar el nou sistema de finançament singular i analitzar les propostes per implementar les noves competències que se'n puguin derivar". Res més. Però Illa s'hi ha volgut referir en la intervenció d'aquest divendres: "És la legislatura de la prosperitat compartida, però també dels serveis públics i del finançament singular".
Fonts de l'executiu són optimistes sobre la negociació del nou model de finançament amb l'Estat, que admeten que tindrà elements "de bilateralitat i de multilateralitat". Així, asseguren que en la Comissió Bilateral i en la d'assumptes econòmics que s'han de celebrar el primer trimestre el Govern ja ho posarà damunt la taula, una vegada el grup d'experts designats per la Generalitat hagi fet una proposta. Són els temps que ja s'incloïen a l'acord d'investidura amb ERC, que preveia que això passés el primer semestre de l'any. Segons el calendari pactat, Catalunya ja hauria de poder començar a recaptar l'IRPF el 2026 i, per tant, tant el marc jurídic com la nova Agència Tributària de Catalunya ja haurien d'estar a punt abans. En aquesta carpeta s'esperen "avenços" el trimestre vinent, segons fonts de Palau. El document també preveu mesures per reforçar l'autogovern i la presència de la Generalitat a l'exterior, sobretot a Europa.
L'aeroport i la immigració
Una altra de les qüestions centrals en el pla econòmic d'Illa són les infraestructures, començant per l'aeroport Barcelona-El Prat. L'executiu no es mulla i es limita a defensar que cal "millorar-ne la connectivitat", però sense entrar a valorar si ha de ser allargant la tercera pista. Aquest punt els pot dur a nous conflictes amb ERC i els comuns, que hi són contraris, en un moment en què el futur del Hard Rock torna a amenaçar amb tensionar les relacions entre el triangle de la investidura (i dels pressupostos). En tot cas, l'executiu es remet al que surti de la comissió d'experts que estudia el futur del Prat.
En paral·lel, el Govern vol continuar ampliant la plantilla de sanitaris a Catalunya per, entre més coses, garantir cita al CAP en 48 hores o, fins i tot, sense demanar hora. En matèria educativa, preocupa especialment el descens en les competències dels estudiants, unes xifres que es proposen capgirar amb un pla per millorar el rendiment en lectura i matemàtiques. Precisament en educació l'executiu ha encaixat el primer gol de l'oposició aquesta setmana: ha hagut de rectificar la rebaixa del pes de la literatura catalana al batxillerat (per ordre del ministeri). I encara hi ha hagut un altre gir. Durant la compareixença que l'oposició li va reclamar per l'acord d'integració de la Guàrdia Civil al 112, Illa va anunciar una Junta de Seguretat a principis d'any per traspassar als Mossos competències de ports i aeroports que es van ajornar sense data a la del desembre. "Som un Govern que, després de deliberar, escoltar i buscar acords, pren decisions. Les encertarem totes? Si fos així, seria una cosa inèdita a la història de la humanitat", ha dit el president, sense referir-se explícitament a cap dels dos casos.
El pla de govern no diu res de les competències en matèria d'immigració que Junts negocia amb el PSOE a Madrid perquè, tal com volen els juntaires, la Generalitat pugui incidir en els fluxos migratoris. Aquest divendres, Illa ha aprofitat l'avinentesa per defensar el paper de Catalunya en el debat sobre el repartiment de migrants, un altre focus de conflicte del govern espanyol amb el PP: "A Catalunya ningú li dona lliçons de solidaritat en cap matèria, per exemple en immigració. Acollim un bon nombre de persones immigrades, perquè són persones. Però tampoc en matèria econòmica ni de finançament". L'objectiu de l'executiu d'Illa és acabar el primer any havent complert un 70% del pla normatiu el 2025 i arribar fins a un compliment del 90% el 2026.